Els italians establerts a l'Alt Empordà: «Vivim pendents del telèfon i de les notícies d'última hora sobre el coronavirus per saber de l'estat dels nostres familiars, confinats i aïllats a Itàlia», expliquen. La situació és desoladora i va a pitjor: «No hi ha gent als carrers, viuen amb la inseguretat de què passarà, la gent està trista, necessita socialitzar-se, fa massa dies que estan en aquesta situació. La meva mare em diu que tot això li recorda el que la meva àvia li explicava sobre la guerra» assegura la Cinzia, des de Figueres.
El país registra ja més de 27.747 casos i 2.158 morts. «Els cementiris i tanatoris estan plens i ara han obert les esglésies per posar els difunts allà» diu la Cinzia.
El bloqueig és total a Itàlia i tots els comerços, a excepció de les botigues d'aliments i les farmàcies, estan tancats. Malgrat que ja fa setmanes que al país conviuen amb el virus i les mesures de contenció, «hi ha una sensació de confusió (no saben si han de trucar el 112 o no), només saben que no han d'anar a l'hospital perquè els hospitals estan saturats. També, com que estan aïllats, les informacions que arriben són sorolls, vox populi i el que diuen per la televisió o les xarxes, cosa que fa créixer una mica la incertesa i la preocupació». Mentre parlem, la Cinzia s'assabenta que ara el seu cunyat té febre: «Han trucat al metge de família que de moment els ha dit que es quedi a casa sense tenir massa contacte amb la meva germana i el nen i que torni a trucar si li puja la febre o té problemes a respirar, ja que ell és asmàtic, però l'ha tranquil·litzat i li ha dit que molta gent ho passa com una grip normal».
Ja fa dies també que l'Andrea, de Sant Pere Pescador, viu amb frustració la situació de la seva família confinada a casa, a Bassano del Grapa, a la província de Vicenza. Considera que Espanya ha actuat massa a poc a poc i que cal prendre consciència de la gravetat de la situació. «Tota Itàlia està completament aïllada, almenys durant dues setmanes, només es pot sortir per treballar amb un permís o anar a comprar al supermercat més proper, amb guants i mascareta. No hi ha res més obert, no es veu cap cotxe circulant allà» descriu. «Ho visc malament, al meu avi l'han d'operar però tot està saturat, la meva mare va aconseguir una nova feina i al cap de dos dies l'han deixat a casa». El seu germà que viu en una altra província, a deu minuts de cotxe, no pot anar a visitar la seva família, està aïllat. «Ara més que mai el confinament se'l prenen molt seriosament». L'Andrea es capfica perquè, «si passés alguna cosa, no puc anar allà, si aconseguís viatjar, tampoc podria tornar». Com apunt curiós, d'aquesta «trista realitat», l'Andrea comenta com a la seva cunyada, acabada de llicenciar, li han donat el títol per Skype.
El coronavirus està capgirant la realitat cada dia a Itàlia i cada cop amb més rapidesa, aquí a l'Empordà. Per la Cinzia el més dur ha estat escoltar aquests dies una doctora del seu país explicant com n'és de trist que la gent gran estigui morint sola: «Entren a l'hospital i es queden sols, són conscients i demanen veure els seus familiars, els nets, sempre que poden els metges els faciliten que facin videotrucades per acomiadar-se».
La part maca de tot això, assenyala la Cinzia, és que els nens italians, com el seu nebot, fan dibuixos de l'arc de Sant Martí amb la frase «Tutto andrà bene» per penjar-los als balcons. Un cant a l'esperança enmig de la desolació.
