10 de març de 2020
10.03.2020
Alimentació

La joventut empordanesa s'inclina per una dieta vegetariana sana

L'augment de celebrities que proclamen el canvi alimentari impulsa una opció minoritària

10.03.2020 | 12:23
Cada vegada més restaurants, com el Bocam, consideren l'opció vegana.

Enguany la cerimònia dels Oscar va posar sobre la taula el veganisme. Joaquin Phoenix, l'actor de Joker, va defensar l'abandonament del consum de productes d'origen animal. Aquest, però, no ha sigut el primer cas públic que ha defensat aquesta opció. Famosos com Miley Cirus, Ariana Grande, Harrison Ford, les tenistes Williams o Bill Clinton, han explicat obertament que ja no mengen carn. Majoritàriament, aquesta opció es basa en un o més dels tres arguments següents: la preocupació pel medi ambient, per la mateixa salut o pel maltractament animal.
Els referents –cantants, actors, presentadors, etc.– són «un aspecte molt important a l'hora de construir la pròpia identitat, i les persones que tenen una veu de pes pel simple fet de ser reconeguts, fa que aquella es presenti com una opció vàlida i naturalitzada» explica el psicòleg empordanès Jordi Pujol, que puntualitza que el vegetarianisme «no és una moda, sinó un moviment social». El Friday for futur, per exemple, és un moviment juvenil preocupat pel futur i la seva supervivència individual i col·lectiva, «l'elevat consum de carn i l'estil de vida consumista s'ha relacionat amb els efectes de l'emergència climàtica, i té molt a veure amb el poc respecte al voltant de la nostra societat» i és en aquest sentit que el jovent es mobilitza, i entre altres accions que creuen vàlides per aquesta lluita, és deixar de consumir productes d'origen animal.

En aquest sentit, Marta Barros, estudiant de publicitat i relacions públiques, fa tres anys que és vegetariana i reconeix que al principi «ho feia simplement perquè empatitzava amb els animals i trobava molt poc ètic fer-los patir per menjar aliments que podem substituir per altres». Pujol apunta que el
​ pes de la sensibilització davant del maltractament dels animals i l'aposta pel respecte a la vida «ha augmentat, alhora que ha posat en evidència la intolerància de qui no ho respecta. Amb aquest moviment s'ha fet evident la necessitat d'una societat més tolerant, flexible i respectuosa, que també entengui que menjar carn no és un dret».

Una creença

La Marta afirma que és «informant-me que he descobert que és una alimentació molt més saludable, tens molta més energia i positivisme i, sobretot, disminueixes el nombre de possibilitats de patir certes malalties i que, per tant, vius amb una vida més sana». El psicòleg explica que, «quan ets petit, la teva identitat es construeix a través de la família, i a mesura que vas creixent vas posant a prova aquest personatge. Quan arriba l'adolescència, s'està formant la pròpia identitat. I fins i tot necessites apartar la família per trobar-te: qui soc, què m'agrada».
Pujol sosté que «l'arribada de les xarxes socials ha creat un gran efecte sobre la pròpia identitat, perquè davant l'exploració de la realitat en l'adolescència i la posada a prova del propi individu en aquesta realitat, amb les xarxes, hi ha molta més informació i una allau d'opcions».
I és amb totes aquestes opcions on els adolescents escullen qui volen ser i com es volen alimentar.

La convivència familiar

Segons Pujol, dins els grups minoritaris, com els vegetarians, «hi ha individus que presenten un alt grau d'intransigència per la necessitat de defensa i protecció dels atacs a la seva opció». Aquesta situació, traslladada a l'adolescència, fa que quan un jove pren una decisió i se sent qüestionat, «la defensi amb molta tenacitat, perquè sent que aquesta decisió el defineix en un moment d'autoconstrucció». Per això el canvi cap a una dieta vegetariana en plena adolescència i creixement pot ser un moment de conflicte familiar. Si pares i fills no comparteixen els valors «es complica».
Una opció davant d'aquesta situació seria «plantejar que a la llar hi viu tota la família i, per tant, una decisió que afecti el conjunt com pot ser la compra i preparació dels àpats, comporta una necessària negociació per a l'adaptació de les dues bandes, a través del respecte mutu». Cal tenir en compte que l'adolescència és una època «de negociacions constant i de responsabilitzar-se de les decisions preses». Per això, davant de la decisió del fill o la filla, es podria negociar «la implicació directa de l'adolescent en la compra o elaboració del seu propi menjar».

La mare d'una jove figuerenca de 14 anys que ha deixat la carn explica que «vam proposar-nos respectar la seva decisió sempre que no li afectés la salut. Per això, es fa unes analítiques un cop a l'any». La mare admet que l'adaptació no és fàcil per a una família que no és vegetariana, i que s'han hagut d'informar per donar-li una alimentació equilibrada. «Tot i això a vegades penso si ho estarem fent prou bé. La veritat és que menja el que li donem i entre tots n'anem aprenent. A vegades mengem tots el mateix, per exemple, si preparo tempeh amb patates al curri». La mare confessa que un dels principals reptes per a la família és trobar menú vegetarià variat als restaurants. No obstant això, també destaca que el menjar de les botigues especialitzades «és car: tofu, tempeh, hamburgueses vegetarianes, pernil que no és pernil o les ampolletes de vitamina B12».

La principal preocupació: la B12

En la dieta vegetariana cal complementar bé els aliments per evitar el dèficit de vitamines, minerals i altres nutrients, que pot afectar el rendiment bàsic, físic i mental. Una de les principals necessitats que cal considerar en el canvi d'hàbits alimentaris cap a les dietes que ometen els productes d'origen animals és la vitamina B12. La manca de la vitamina B12 pot portar, en els casos més greus, problemes neurològics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent