Natàlia Ricart, vegana des de fa nou anys, explica que l'aportació nutricional d'un bistec «es pot substituir, per exemple, amb llenties i arròs». La Natàlia és mare d'un nen de set anys i una nena de quatre, que són pràcticament vegans de naixement, només mengen formatge i ous per a fer més fàcil la convivència amb avis i escola, i que puguin fer un menú equilibrat per a ells. La seva mare els hi ha mantingut la dieta vegana fins als tres anys, però a partir de llavors, «quan comencen a tenir coneixement del medi», els ha explicat d'on prové el menjar que tenen a la taula i no ha prohibit el consum de productes d'origen animal. «Els nens han tastat alguns aliments, com l'hamburguesa de vedella o la botifarra, però diuen que no els agrada el gust de la carn».
La mare admet que «per l'única cosa que els pares i les mares han de patir realment és la per la vitamina B12, que té origen animal. Si canvies l'alimentació, cal que te la prenguis regularment com un suplement». De fet, molts aliments, com els cereals, venen complementats amb aquesta vitamina sintetitzada per bacteris. La Natàlia justifica que, moltes vegades, «els mateixos metges recomanen suplements de la vitamina B12 a la gent gran, malgrat que tinguin una dieta omnívora».
Sense menú al menjador escolar
Els fills de la Natàlia, després que la família ho hagi sol·licitat insistentment a l'escola El Llagut de Sant Pere Pescador, gaudeixen d'un menú vegetarià al menjador. Tanmateix, ella no disposa del menú diari dels nens per saber què mengen els seus fills. «Això em dificulta molt poder planificar la resta d'àpats perquè tinguin una dieta equilibrada, i cada dia haig de preguntar als nens què han menjat, i refiar-me d'ells».
Explica que, curiosament, «a les escoles, fan menú sense carn per mahometans, que no mengen carn que no sigui halal, o sense peix per al·lèrgies, però no hi ha un menú vegetarià».
La majoria de menjadors escolars de la comarca es gestionen a través del Consell Comarcal de l'Alt Empordà. Segons les fonts consultades, aquest servei no preveu menús vegetarians, però sí menús per a indisposicions esporàdiques o altres casos mèdics, sempre prèvia presentació per part de l'afectat de certificat mèdic, com al·lèrgies, diabetis o intoleràncies. Això sí, deixen en mans de l'empresa que elabora el menú «estimar les peticions dels usuaris per adaptar-se als costums culturals, o opcions familiar, sempre que no entrin en contradicció amb les necessitats nutricionals per a cada etapa d'edat».
Un moviment estatal
Aquesta situació es repeteix en molts indrets de l'Estat espanyol, cosa que ha promogut que des de l'associació Feumve, una entitat sense ànim de lucre conformada per famílies amb l'objectiu d'aconseguir «un menjador escolar vegà inclusiu i de qualitat», organitzin una campanya de recollida de firmes.
Al blog de la pediatra Míriam Martínez Biargé, vinculada a Feumve, es pot trobar un llistat de les escoles de tot l'Estat que ofereixen o faciliten aquests menús. Segons la metgessa, Catalunya és una de les comunitats autònomes on més centres hi ha amb aquesta opció, seguida de Madrid, on també afirma que les escoles que segueixen les filosofies Montessori i Waldorf són les més sensibilitzades.
