Fàtima Ajanif (Chauen, Marroc, 1996) és una persona inquieta, dialogant i oberta. La seva il·lusió d'aportar un granet de sorra a fer de Roses un exemple de tolerància, l'ha fet acceptar el càrrec de presidenta de la Xarxa de Convivència. Graduada en Ciències polítiques i administració a la Universitat de Girona (UdG). Actualment està cursant el màster en Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans, a la UdG.
Quant de temps fa que vostè és membre de la Xarxa?
Amb la Xarxa de Convivència de Roses vaig tenir un primer contacte en un taller de jocs a l'aire lliure l'any 2013. Però no va ser fins a l'any 2017, arran d'haver participat en el viatge sociocultural al Marroc, que vaig començar a participar activament com a voluntària en diferents projectes que s'anaven organitzant com, per exemple, donar suport al dinar benèfic organitzat per la fundació Roses Contra el Càncer, o en jornades que necessitaven un cop de mà.
Què la va motivar a sumar-s'hi?
Coneixia l'entitat i em cridava molt l'atenció tot el que es feia. La idea de fer coses per millorar la convivència en el nostre poble sempre m'ha motivat.
Què la porta a presentar-se com a candidata a la presidència de la Xarxa?
Si alguna cosa he après com a voluntària aquests anys a l'entitat, és que, si volem que les coses canviïn, hem de passar a l'acció. Res canvia sol. Soc molt inquieta i veig molt de potencial per fer de Roses un exemple de tolerància. Per això, quan va haver-hi l'ocasió, vaig acceptar el repte, per aportar el que pugui per tirar endavant noves iniciatives.
Quins són els objectius de la nova junta que vostè encapçala?
Nosaltres volem treballar per crear projectes que afavoreixin una millor convivència a Roses. Venim a escoltar i aprendre els uns dels altres. Sabem que les diferències ens enriqueixen, sempre amb diàleg i bona predisposició. La Xarxa representa una nova generació de joves diversa, plural i que vol ser pont entre cultures. Ens agradaria col·laborar amb altres entitats del poble, amb escoles, amb tothom. El nostre lema és que estem oberts i volem ser col·laboratius.
Veurem un estil de presidència diferent?
La filosofia i valors de la Xarxa els volem mantenir, tanmateix, és evident que tots tenim la nostra manera de fer i és la que ens caracteritza. Jo arribo amb molt d'entusiasme, però sobretot amb ganes de conèixer, aprendre i experimentar. El meu estil serà igual de dialogant i obert, però hem de tenir en compte que els reptes socials que hi havia fa deu anys no són els mateixos que ara. Ens hem d'adaptar a les noves necessitats. No ho faré jo sola, ho farem conjuntament amb un equip de joves amb molta força i noves idees.
L'anterior president, en Mohamed El Amrani, ha deixat el llistó alt. Què en destacaria?
La visió de futur, la seva capacitat d'innovar en temes tan complexos i especialment el caràcter integrador. En Mohamed sempre ha explicat que la Xarxa de Convivència no era un projecte que hagués nascut per ser testimonial, sinó que havia sorgit per ser una palanca de canvi per transformar Roses fent coses noves i diferents. Sempre amb una actitud molt oberta. Qui ve a la Xarxa sempre troba el seu lloc. Els diferents reconeixements nacionals i internacionals avalen tot això.
Com veu l'evolució la societat rosinca respecte a la immigració d'ençà que viu a Roses?
Roses ha estat i és un mosaic de diversitat, terra de pas i d'acollida. La immigració és un fenomen que al llarg del temps ha anat evolucionant, com pot passar a qualsevol altre lloc tenint en compte que vivim en un món globalitzat. Tot i això, ara és evident que hi ha una nova realitat i hem de començar a parlar d'inclusió, arrelament i sentiment de pertinença d'aquells fills d'immigrants, de rosincs que han nascut aquí i han de construir la seva identitat des de cultures i formes d'entendre el món diferents. Es tracta com a immigrants a infants o joves que han nascut o crescut aquí, només per la seva aparença. Aquest és el nostre gran repte; naturalitzar i facilitar una convivència més enllà d'una co-existència.
