Les polítiques dutes a terme en les darreres dècades al litoral han afavorit que a municipis com Cadaqués o Llançà, on habiten menys de 5.000 persones, hi hagi moltes més segones residències que principals. I que l'avançat mercat immobiliari pugui desenvolupar-se d'acord els seus beneficis sense obstacles, encara que això passi per damunt de drets fonamentals com el de l'accés a l'habitatge.
La proliferació dels Habitatges d'Ús Turístic (HUT) a grans ciutats és més que conegut, i els efectes que ha tingut sobre l'habitatge, també. Probablement tard, molts dels seus ajuntaments han intentat reaccionar i prendre mesures que reverteixin o frenin el ferotge mercat immobiliari.
En el cas de municipis com Cadaqués, on no arriben als 3.000 habitants, el mercat està guanyant sobradament la batalla. Actualment, la Generalitat de Catalunya té registrats 13.135 HUTs a l'Alt Empordà i la majoria es troben als nuclis més grans (Roses, 31%; Castelló d'Empúries, 20%; i l'Escala, 20%). Llançà i Cadaqués, amb una població destacadament inferior, tenen un 10% i un 6% dels HUTs de la comarca, respectivament. Aquesta dada es contrasta ràpidament amb un cop d'ull al catàleg de les immobiliàries. L'augment descontrolat ha fet reduir el parc de lloguer per a ús residencial, que és pràcticament inexistent. El poc que hi ha, a més, és inaccessible per a la majoria de famílies, ja que és difícil trobar un lloguer per sota dels mil euros. Això comporta que molta gent visqui en condicions d'infrahabitatges o sobreocupats.
En unes declaracions a la ràdio pública Cap de Creus, el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Cadaqués, Pol Zendrera, reconeixia que hi havia un problema: «És clar que Cadaqués té un problema d'habitatge, quan hi ha famílies expulsades per la pressió dels pisos turístics. Un lloguer anual amb dues habitacions és complicadíssim». L'Agència Catalana d'Habitatge actualment no pot fer un càlcul de l'índex de preu de l'habitatge de lloguer perquè no té referències per fer-ho. L'única dada que hi ha és la publicada pel portal immobiliari més conegut en el sector, Idealista. El seu estudi situava l'any passat a Cadaqués entre els sis municipis amb l'habitatge més car, amb 4.424 euros el metre quadrat.
Famílies expulsades
No garantir l'accés a un habitatge digne incompleix un Dret Humà bàsic reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, a l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia i a l'article 47 de la Constitució Espanyola. El fet que nombroses famílies es vegin obligades a migrar del seu lloc d'origen per manca d'habitatge és una vulneració d'aquests drets i està penat. A Cadaqués, on la seva principal activitat econòmica és el turisme, s'hi suma la dificultat de trobar una feina per tot l'any. Com reconeix el regidor Zendrera, aquesta migració de població s'està produint.
A més, l'atractiu que resulta el lloguer turístic, fa que els contractes anuals s'estiguin rescindint sense justificació, això redueix el parc de lloguer anual.
Tal com ho va detectar una taula de treball de participació ciutadana sobre habitatge, que es va crear mesos abans de les darreres eleccions, «un dels problemes era per a la gent que ve a fer la temporada», explica la regidora de Benestar, Laura Blay. «És veritat que a l'estiu hi ha gent que acaba vivint en condicions molt per sota del que hauria de ser», continua. Blay destaca la influència que això té sobre l'economia local «creiem que això repercuteix en el comerç, a l'hostaleria i la restauració perquè quan tens un treballador que no viu en condicions dignes, vol dir que potser la classe de treballador que ve, no és el més qualificat perquè no té coberta una part fonamental. I quan trobi un lloguer, serà a un preu tan alt que no li sortirà a compte venir a fer la temporada», lamenta la regidora.
Com ha passat en altres municipis del litoral, i com sol ser freqüent, el sector privat reacciona ràpidament quan veu perillar el seu benefici. Per tal de mantenir la continuïtat de la temporada turística a Cadaqués, molts empresaris han optat per adquirir habitatges per als seus treballadors.
El govern, de moment, està pensant quines mesures dur a terme i encara està treballant els pressupostos d'enguany que determinaran si aquesta qüestió és una prioritat o no. En el darrer ple es va rebutjar, per una àmplia majoria, una moció que instava el govern a crear habitatge protegit. Proposta presentada per l'Assemblea per Cadaqués-AMUNT (AxC-AMUNT), membres de la qual havien estat a la taula d'habitatge amb gent de l'actual equip de govern. Des de la formació anticapitalista creuen que, per fer front a l'actual crisi del lloguer, s'ha d'augmentar el parc públic d'habitatge, com obliguen les darreres legislacions aprovades.
El govern justifica la seva negativa perquè considera que és «fer volar coloms», segons la regidora de Benestar, i que la prioritat, que sembla consensuada, és redactar un Pla Local d'Habitatge que faci una diagnosi i valori les necessitats reals del municipi.
