El 43% de municipis de l'Alt Empordà són micropobles

A la comarca, els micropobles ocupen el 40% del territori i només hi resideix el 5,5% de la població, mentre que, a Figueres, hi viu el 33% de la població en l'1,4% del territori. Davant d'aquesta situació, Xavi Camps avança que «el gran problema és el model de país que tenim, que pensa només a concentrar la gent a les ciutats però alhora vol que algú mantingui el paisatge». Tot i que els micropobles de l'Alt Empordà tenen les seves casuístiques diferencials respecte a la resta de Catalunya, hi ha problemes comuns. Un dels principals reptes d'aquests municipis és la sol·licitud d'ajudes o subvencions a administracions supramunicipals, com són la Diputació, la Generalitat o l'Estat espanyol. Davant la presentació de la documentació es requereix el mateix a una gran ciutat, que disposa de tècnics i administratius per àrees, que a un municipi com Vilanant, que tan sols té una administrativa i una secretària compartida amb Cistella. «Des dels micropobles s'aposta per mancomunar serveis i treballar col·laborativament», afirma l'alcalde de Palau de Santa Eulàlia.

A hores d'ara, però, molts d'aquests pobles ja treballen com Vilanant i Cistella, compartint serveis i també material, perquè d'altra manera, no podrien sustentar econòmicament les despeses. En aquest sentit, la preocupació rau en serveis com la recollida d'escombraries, que suposa una gran despesa sobre el total del pressupost municipal. Un altre dels temes que se situen sobre la taula és la transició energètica. Els micropobles temen que una nova llei que promogui l'autosuficiència energètica pugui ser causa de pèrdua del territori. «Les ciutats no tenen terreny per a posar plaques solars, per exemple. Llavors, on les aniran a col·locar? Compraran o llogaran camps per posar-les i al pagès li sortirà més rendible que llaurar i plantar? Però això ens farà perdre territori i paisatge» apunta Camps, i afegeix que, «des de l'Associació, s'aposta fermament per la transició energètica de manera cooperativa, però alhora es defensa el territori com a espai per viure-hi». Per això, un altre aspecte que tenen en consideració de manera permanent són els planejaments urbanístics. En aquesta edició del setmanari, Cantallops apunta la necessitat d'aquest ordenament en l'àmbit supramunicipal per poder gestionar problemàtiques com les ubicacions de les granges de porcs.

Camps afirma que tot i els reptes dels micropobles «mai viuria en un altre lloc, perquè aquí s'hi troba la tranquil·litat, el veïnatge i la qualitat de vida».

Desertització comercial

Durant la darrera trobada de l'AMC, el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya va presentar l'estudi de la situació del comerç en micropobles, en el qual es va concloure que, a l'Alt Empordà, els municipis de Palau de Santa Eulàlia, la Selva de Mar, Rabós, Albanyà, Cabanelles i Boadella, i les Escaules presenten un risc alt de desertització comercial.

MICROPOBLES

Membres de l'Associació de Micropobles de Catalunya

Biure d'Empordà (232), Boadella i les Escaules (252), Cabanelles (279), Cantallops (313), Cistella (282), Espolla (416), Garrigàs (437), Masarac (288), Mollet de Peralada (189), Ordis (371), Palau de Santa Eulàlia (91), Pedret i Marzà (198), Pontós (266), Rabós (178), Riumors (258), Sant Llorenç de la Muga (264), Sant Mori (177), Santa Llogaia d'Àlguema (370), Siurana d'Empordà (168), Terrades (329), la Vajol (89), Viladamat (468), Vilamacolum (348), Vilamaniscle (200), Vilanant (392)i Vilaür (157).

Municipis no adherits a l'Associació de Micropobles

Albanyà (159), Colera (448) i la Selva de Mar (196).