Joan Sabartés Olivet (Cantallops, 1968) encapçalava, el 2011, la primera llista d'Esquerra Republicana de Catalunya que es presentava a Cantallops. Des de la victòria d'aquelles eleccions, Sabartés ha revalidat l'alcaldia tant a les del 2015 com a les recents, del 2019, i es manté com a alcalde d'aquest municipi empordanès.

Què el motiva a engrescar-se amb un tercer mandat?

Teníem coses pendents per fer, idees. Els primers anys van ser molt complicats, l'Ajuntament estava molt endeutat, hi havia una crisi generalitzada i les administracions tampoc ens podien ajudar gaire. Hem estat vuit anys fent tasques de manteniment i petites obres. Ara tenim l'esperança que amb el Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC), i l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, puguem fer coses amb més transcendència.

Com s'ha vist afectat el municipi pelque fa a la malversació de 41.000 euros de l'exalcalde i la secretària municipal del moment, de 38.150 euros en hores extres?

D'aquest tema només puc dir que els diners que els mitjans de comunicació explicàveu que havien tornat i servien com a atenuant a la condemna per reparació del dany, a l'Ajuntament puc assegurar que no han tornat. Nosaltres ens vam trobar un ajuntament molt endeutat i ens vam acollir al pla de pagament a proveïdors per poder-los pagar. Però precisament per això teníem un préstec que, per sort, ara hem liquidat, sortint del pla d'ajust. La clau és gestionar l'Ajuntament com si fos una casa particular: mirar de gastar menys del que ingresses, i anar estalviant.

Els micropobles heu de donar els mateixos serveis que una població gran, però amb menys recursos.

Això és així. Hi ha serveis que són més cars. La recollida d'escombraries, per exemple. El cost és molt més alt per habitant.

Quin és el principal repte del mandat?

Enguany instal·larem un compostador mecanitzat per a fer el tractament de la matèria orgànica en el mateix municipi. Serà voluntari, i rebran un 20% de bonificació a les escombraries, igual que els que tenen compostador casolà. A més, si s'aprova el PUOSC, ens agradaria acabar el carrer Figueres i remodelar la plaça Major. A més, vam comprar la rectoria, del Bisbat, perquè teníem un contracte de cessió però s'estava esgotant, i ens agradaria rehabilitar-la.

Llavors sí que han pogut fer inversions durant aquests anys, com a mínim comprar la Rectoria.

Sí, però moltes són accions que no es visualitzen. Per exemple, aquesta compra; es continua veient un edifici vell, però hem tingut un cost; o la millora de la xarxa d'aigües, canviant bombes del pou o establint un sistema de control al dipòsit per l'ús eficient de l'aigua.

Amb quin objectiu es comprà la rectoria?

És un edifici cèntric on voldríem traslladar l'Ajuntament. Actualment estem a les antigues escoles, que les destinaríem a entitats, espais per fer activitats?

Com està de salut pel que fa a les entitats?

Hi ha diverses entitats potents. D'una banda, La Concòrdia, que és una mútua de 1864, de la qual n'he sigut president 18 anys. Encara funciona com a mútua i és una de les poques d'aquesta mida reduïda que hi ha a Catalunya, estan sotmeses a les mateixes lleis que les grans mútues, i es fa difícil tirar endavant perquè la gent de la junta que, en definitiva, són voluntaris. Compten amb un edifici típic casino de poble. És l'entitat més emblemàtica del municipi. D'altra banda, Cantallops Acció Cultural col·laboren en la majoria d'actes al municipi. Tenim la Societat els Caçadors, una entitat històrica i molt arrelada al poble. I també els voluntaris de l'ADF, que són veïns molt actius que han executat les franges de prevenció d'incendis gratuïtament.

Cantallops té fibra òptica, però cap veí en pot disposar. Per què?

Durant l'incendi del 2012 es va cremar la línia telefònica que venia de la Jonquera, i van aprofitar per passar la fibra òptica fins a l'entrada del poble. Però no van fer el desplegament per dins del poble, dependrà d'alguna empresa més local que vulgui fer-ho, perquè a les grans empreses no els interessa.

Quina és la principal mancança del municipi?

Tenir escola en un poble és vital i nosaltres no en tenim. És una de les condicions per a les parelles i famílies. Fa temps es va sondejar les famílies per plantejar una reobertura, però ara els nens ja van a altres escoles dels pobles del voltant i és molt complicat que vulguin tornar al poble. També em preocupa la gestió d'aigües residuals. En sortir del poble, hi desemboca tota l'aigua. De fet, estava programada una depuradora per al 2014, però amb la crisi el pla de construcció de depuradores es va anul·lar.

En temes de contaminació, fa un temps es va encendre l'alarma per una macro-granja de porcs.

És un problema que s'hauria de tractar a escala nacional. Al nostre municipi no hi havia una massificació de porcs, però dues granges van demanar ampliacions. Com a alcalde, vaig anar a parlar amb Agricultura, perquè una d'elles està molt a prop de les cases. Si la granja era preexistent, abans que qualsevol llei de distàncies mínimes, s'entén que s'ha de quedar. Però una ampliació de la granja amb el doble de porcs, de facto, és com si fos una nova granja. Però resulta que no. De moment no s'han ampliat cap de les dues granges, però els tràmits s'han anat fent i per ara tenen tots els informes favorables dels diferents departaments.

És l'Ajuntament qui ho està frenant?

No pots frenar-ho. Es van demanant els documents que manquen. No és que a mi m'agradi o no. Hi ha veïns afectats. Si modifiquem el planejament municipal, intentarem limitar-ho. De moment, està al contenciós. Si realment els arguments justifiquen el tancament, es tancarà. Però el que no podem fer és tancar-la sense aquest pas, perquè, si finalment pot mantenir i ampliar l'activitat, ens ho reclamaran a l'Ajuntament i, per tant, a tots els veïns.

Com s'ha d'arreglar?

La solució és que en l'àmbit català es reguli de manera clara i inequívoca, tenint en compte tots els agents que intervenen en aquesta problemàtica; des dels ecologistes, ramaders, ajuntaments, etc., i trobar una solució, tant en la gestió dels purins com pel que fa a la ubicació i dimensió de les granges.