24 de febrer de 2020
24.02.2020
El Port de la Selva

La població de corbs marins emplomallats resisteix el pas del temporal Gloria al Parc del Cap de Creus

Les dades del darrer cens hivernal d'aus aquàtiques mostren la segona xifra més alta de la història d'aquesta espècie, amb 40 exemplars

24.02.2020 | 12:26
Aquest gener, s'ha fet un cens d'aus aquàtiques al parc.

El Parc Natural de Cap de Creus ha presentat les xifres del darrer cens d'aus aquàtiques hivernants, elaborat el passat mes de gener. La prospecció en tota la línia del litoral ha permès confirmar els bons resultats obtinguts respecte de la població del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis ssp. desmaresti), que l'any passat arribava a xifres rècord al parc.

Així, enguany s'han identificat 40 exemplars, només 3 menys que l'any passat, de manera que és la segona xifra més alta de la història. Així mateix, s'han identificat 6 parelles nidificants ja covant als nius de Cap Norfeu i el sector sud del parc, així com altres ja establertes a punt de reproduir-se.

D'aquesta manera s'evidencia que el pas del temporal Gloria no ha afectat sensiblement la cria d'aquesta espècie, tan emblemàtica al parc. Tot i això, ha forçat algunes parelles a canviar de niu i n'han abandonat alguns de zones més baixes, com el primer niu a ser ocupat per l'espècie al parc, que no s'havia deixat d'utilitzar les darreres dècades. Es tracta d'un ocell propi de la Mediterrània, que a Catalunya només cria als litorals rocallosos de l'Empordà i la Selva. En aquest sentit, es confirma també la reproducció de l'espècie a zones on fins al 2017 el corb marí emplomallat no criava, com és el cas de la punta de la Figuera.

1.296 exemplars censats

En total, enguany el recompte d'aus aquàtiques hivernants situa la població al Parc Natural de Cap de Creus en 1.296 exemplars, 966 menys que l'any passat.

Per espècies, la més representada en aquest àmbit continua sent el gavià argentat (Larus michahellis), amb 858 individus. Tanmateix, és la xifra més  baixa dels darrers anys (1.447 i 1.242 exemplars els anys 2019 i 2018, respectivament), i assolint valors similars als de fa tres anys (834 exemplars el gener de 2017). Per tant, Així, la tendència a la baixa de l'espècie segueix sent present a Cap de Creus durant l'hivern, tenint en compte que durant alguns anys anteriors el recompte fou superior als 2.300 exemplars. Altres espècies de gavines també han estat presents enguany, com les 36 gavines vulgars (Larus ridibundus), 1 gavina capnegra (Larus melanocephalus), i més de 19 exemplars de xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis).

La segona espècie més abundant al parc és la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb un total de 176 exemplars, 272 menys que l'any passat. Es tracta d'una espècie marina que troba en aquest indret un bon lloc d'alimentació i hivernada. Malgrat que els darrers anys la xifra de baldrigues no ha deixat de disminuir arreu del Mediterrani, a Cap de Creus novament s'hi ha detectat un nombre prou elevat d'aquests procel·lariformes, amb bones xifres en general.

Pel que fa a la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) el nombre observat enguany ha estat un dels més baixos de la història, amb només 9 exemplars, enfront dels 70 de l'any 2019, i confirma la tònica negativa d'aquesta espècie amenaçada a nivell català.

També s'han observat altres ocells marins com el mascarell (Morus bassanus) amb 11 exemplars; el paràsit gros (Stercorarius skua), amb 1 exemplar; el gavot (Alca torda), amb 1 exemplar; o la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) amb 4 exemplars. Tots els exemplars s'han localitzat als sectors més orientals de la Punta de Cap de Creus. Aquestes espècies troben al Cap de Creus un dels indrets més bons per a la seva hivernada, i és per això que es troben en un major nombre aquí, respecte d'altres punts  del litoral català.

Xifres similars de corb marí

També han seguit presents els corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) com a hivernants al parc, amb xifres similars a altres anys. Concretament, enguany s'han trobat 47 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), enfront dels 43 del 2019, i 38 el 2018, i lluny dels 110 de l'any 2010. Les xifres indiquen una constant disminució del corb marí gros com a hivernant al parc, igual que a altres zones de Catalunya, amb l'excepció d'aquests darrers dos anys, quan per primer cop des de 2010 s'han superat la xifra de l'any anterior.

En menor nombre, també s'han identificat al parc altres espècies, com el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), el martinet blanc (Egretta garzetta), la fotja (Fulica atra), la becada (Scolopax rusticola), la polla d'aigua (Gallinula chloropus), el rossinyol bord (Cettia cetti), el repicatalons (Emberiza schoeniclus), el cueretes (Motacilla sp.) i el blauet (Alcedo atthis). Algunes d'elles són d'aigua dolça i aprofiten les petites basses presents al parc, i les desembocadures de La Valleta i de la riera de Port de la Selva.

Encara que no s'inclouen al cens, per no ser espècies aquàtiques, també s'han observat exemplars de rapinyaires com el duc (Bubo bubo), l'àguila cuabarrada (Aquila fasciata), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el xoriguer (Falco tinnunculus) als seus territoris de nidificació habituals, així com un exemplar de pela-roques (Tichodroma muraria), un ocell pirinenc molt escàs a Catalunya que acostuma a hivernar en baix nombre als penya-segats empordanesos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent