«Intentem fer una programació la més àmplia possible i tenim moltes idees»

- Com sorgeix la possibilitat de venir a Figueres?

- Perquè ens agrada ressuscitar. Quan ens assabentem que el Ventura [Pons] ha tancat, truco a l'Ajuntament a veure si ho podem parlar, ens posa en contacte amb la propietat, ens posem d'acord i ja està. És fàcil. El centre d'una ciutat no mereix no tenir cines. Això és un error gravíssim, perquè el que fas és perjudicar un seguit de ciutadans que no tenen cotxe ni facilitats de mobilitat. L'únic que se li demana a aquesta gent és que vinguin a Las Vegas, jo faig l'esforç d'obrir-lo, però demano l'esforç que vinguin un cop al mes.

- La gent no va al cinema?

- Sempre parlem de nombre d'habitants o espectadors i és un error. Es poden vendre 50.000 tiquets, però en realitat són 10.000 persones que venen cinc vegades. La proporció de gent que ve al cine és molt poca, la gent que ve ho fa més d'una vegada.

- Quants espectadors heu d'aconseguir perquè sigui rendible?

- Uns 60.000 a l'any.

- Ho veu probable?

- Per ara, no, perquè el primer mes ha sigut fluixet, però hem d'esperar un any per fer balanç.

- Quan arribeu, què us trobeu?

- Cosetes. La meitat de les bombetes del sostre estaven foses, tots els panells de colors també, les butaques sense numerar, etc. Et trobes que és un cinema molt maco, però quan vam entrar estava fet un fàstic. Ens vam trobar un mort, l'endemà d'obrir (el 20 de desembre), ens van dir que el tema de l'acústica a la sala 1 no s'havia fet. Ens vam quedar de pedra. A més de l'envà pluvial que tampoc està fet. De seguida em vaig posar en contacte amb una indústria i ja està tot encarregat. Sap greu per la veïna que es queixa (només una). En Ventura s'ho va passar pel forro. Deixava passar el temps, i queixes, i queixes. Jo fa un mes i mig que hi soc, i d'aquests, 15 dies els industrials no han treballat perquè era Nadal.

- La ubicació al carrer Sant Pau és un problema?

- Una miqueta més a prop de la Rambla hauria estat ideal. Però estem on estem, què hem de fer. I la convivència amb la zona del carrer és bona, de moment no hem tingut cap problema.

- Teniu la sensació que hi ha gent que encara no sap que heu obert?

- Sí, i tant. Amb tots els respectes al client, és poc fidel, es pensa que «han tancat» vol dir per sempre. Ja intentem comunicar, però costa molt. L'efecte de tancar alguna cosa és més gran que el de reobrir. I des que va plegar en Ventura fins ara ha canviat, hem fet moltes coses, el que passa que no es noten.

- A més de la millora de l'espai, quins canvis hi haurà?

- Intentem fer una programació la més àmplia possible i tenim moltes idees. Tenim l'Òpera, ja vam fer una sessió i va funcionar de meravella, van venir 56 persones. A més del directe, hi ha un càtering espectacular. Volem millorar-ho i anar consolidant una oferta operística i de ballet que vagi més enllà d'una projecció per pantalla, sinó que sigui un esdeveniment. Per això volem adaptar el bar de dalt. Després, seguint el model del Cicle de Cinema d'Autor de Sant Cugat, la idea és cada dijous projectar una pel·lícula que algun crític de cinema ens proposa, sempre en VOS. Per Nadal, pensem en un cicle infantil per menors de set anys - Anima't amb família-. Això també entra en la negociació pendent amb l'Ajuntament, perquè això pugui ser gratuït, i veure què podem fer de forma conjunta.

- Esteu avançant el conveni?

L'estic treballant amb ells, però vaig de bòlit. Hi ha moltes propostes, però tot ha d'anar lligat amb què l'Ajuntament posi de la seva part. La relació és molt bona, entenc que sí que ho farà perquè està disposat a fer moltes coses. Jo li demano no tenir pèrdues, no guanys. Simplement es tracta de tenir un equilibri de despeses i ingressos. És un acord molt senzill: jo cediré sales perquè si l'Ajuntament vol fer activitats determinades, ho pugui fer. A canvi, que jo pugui fer tots els cicles. Estem començant.

- I la relació amb les entitats?

A Sant Cugat fem una cosa molt interessant que vull portar i ja estic intentant contactar-hi. És fer sessions especials per a nens amb autisme o nadons. Però ho he dit diverses vegades: les entitats socials que no es confonguin, això és un negoci privat. Estic disposat a veure'ls i a arribar a acords, però que entenguin que això no és municipal. A vegades, costa.

- De què tracta el que volen portar de Sant Cugat?

- Una vegada al mes, un dissabte, projectem pels nens i les famílies una pel·lícula que trien ells, normalment infantil, que no es violenta, i a fora de la sala preparem un espai amb monitors de l'associació del grup TEA, per si un nen s'espanta i vol sortir estan acompanyats allà. La pel·lícula es projecta amb mitja llum, no a les fosques del tot. El preu és reduit, anticipada a la web costa 3,5€. Està obert a tot el públic però s'avisa de les condicions en que es veurà la pel·lícula i si un nen crida «no vale quejarse». Vaig veure que a Figueres existeix una asociació així i vaig contactar per la web perquè no hi havia telèfon, vull parlar amb ells per proposar-ho. A Sant Cugat venen més de 200 persones, omplen dues sales, està molt bé. Una altra proposta que m'agradaria implantar és el dreamers, per gent amb nadons, fent unes sessions als matins en les quals es pugui entrar amb el cotxet a la sala i si el nen plora, plora. A totes les ciutats hi ha 50 persones passejant el cotxet del nen durant hores i aquí a més de la pel·lícula, se'ls oferiria cafè... Tinc moltes més idees però són molt difícil d'implantar per la falta de cultura cinematogràfica.

- Com es fa per incentivar la cultura cinematogràfica?

- Uf, com es fa? Comunicant, no hi ha una altra. A partir d'aquí, demostrar que funciona i puguin dir «m'ha agradat». Però és lent. Jo he fet molt cinema i hi ha conceptes espectaculars però a la cultura europea estem molt antiquats, som un contingut vell. Als països emergents fan coses molt potents, per començar, amb el concepte de sales. Per què han de ser sales negres amb la pantalla en blanc? Per què han de ser avorrides? Per què no es fa un espai que la gent hi estigui a gust? Parlen dels reflexos, en un tros de pantalla com aquestes no es reflecteix res. I, inconscientment, la gent nota que és una cosa maca. Aquí a Las Vegas hi havia unes baranes que estaven pintades de color granat, jo les he pintat de color perla. Els sanitaris i diferents espais han d'estar nets i macos sempre.

- Aquesta és la clau de les vostres sales?

- Sobretot el servei. Que la gent digui que ha estat molt bé, ho millorarem, ara hi ha tiradors de beguda, posarem crispetes dolces, posarem més televisions, farem més comunicació, que els treballadors estiguin identificats amb el seu nom... No hi havia res.

- Ara que fa referència als treballadors, com estava la plantilla quan vau arribar?

- Crec que no havien cobrat, jo les vaig contractar a totes.

- Es manté la mateixa?- Jo li vaig dir a l'Ajuntament que, si volien, contractaria a les mateixes persones però en el món laboral passa això, una o dues les hem canviat.

- El bar que hi ha a dalt, s'utilitzarà?

- L'estem reparant ara, serà un bar especial per esdeveniments. Ja veurem si podrem fer un servei de restauració de caps de setmana, tipus japonès. I estem preparant una saleta petita, que entren unes 40-50 persones, per posar-li un nom serà la Sala Forum, en la qual posarem una pantalla i un projector i farem coses de petit format com presentacions de llibres o partits de futbol. Donar vidilla.

- Heu pensat en com atraure el públic més jove?

- L'adolescent té moltes coses al cap: mòbil, amics, estudis, etc. Amb cinc euros que li puguin donar per sortir, sobreviu però no pot anar al cinema. La majoria de la població adolescent d'aquest país no li donen 20 € per anar al cinema el dissabte. Li donen eventualment per anar a veure Los Vengadores, Star Trek... El cine és molt barat, lo car són les crispetes, el sopar de després, etc.

Quin és el client sempre oblidat? El de 45 anys cap amunt, qui té la vida solucionada, aquell que ja té fills adolescents, que els pot deixar sols a casa, que té diners i temps. Potser no consumeix crispetes, però vindrà més vegades. No compteu amb els joves, ja vindran quan s'estrenin Los Vengadores però deixeu-los en pau. Jo tinc una filla de 17 anys, està fent segon de Batxillerat, i no aixeca el cap, no pot anar al cine en tota la setmana. Dedica tot el temps a estudiar, els deures a casa son exagerats, els exàmens cada dos mesos, i si fa un esport... Amb aquesta persona no s'hi pot comptar. Això no s'estudia molt bé, els joves no van al cinema perquè no poden, no perquè no vulguin. Un nen de 15 anys amb cinc euros a la butxaca, s'avorreix, perquè no pot fer res. Dos adolescents, amb cinc euros, se'n van a comprar una Coca-Cola de litre i mig, posen música al mòbil, i passen l'estona. Què faran tres nanos avorrits al parc amb quinze euros? Fanal trencat.