El món de l'hostaleria empordanesa acaba de perdre un dels seus personatges més emblemàtics, el cambrer Joaquim Vilà i Padern, conegut popularment com a Quimet de l'Exprés. Nascut a Llançà el 1925, va ser un dels personatges singulars de l'evolució de la Rambla de Figueres durant tot el segle XX. També havia treballat en altres establiments coneguts com el Cafè Europa, el Canigó o la Fonda Bartis. Després d'exercir a l'Empòrium, el 1949 va ser contractat pel Cafè Exprés. D'allà no se'n va moure fins al 1989, quan es va jubilar.

Home de fina ironia i amb caràcter, dominava un ofici que el va portar a servir amb elegància i professionalitat a milers de clients vinguts d'arreu del món, a part dels mateixos empordanesos, i que, en un moment o altra, feien parada a les emblemàtiques terrasses de la Rambla figuerenca. Ell mateix, en un reportatge de la secció El Retrovisor, publicat en el Setmanari de l'Alt EMPORDÀ el febrer de 2012, recorda haver servit "en moltes ocasions a Dalí i Gala, la seva germana Anna Maria Dalí, Josep Pla o al Marquès de Sant Mori". De jove havia treballat a Cervera de la Marenda i a l'antic Hotel París de Figueres actual seu del Museu del Joguet de Catalunya. En Quimet de l'Exprés sempre vestia de manera impecable: "Nosaltres érem els primers d'anar arreglats, amb les americanes blanques de doble pitrera i les sabates 'cirades' i ben pentinats". L'any 1990 va ser guardonat amb el Premi Ferran Agulló de Turisme.