Si un observa de nit la Terra al web citiesatnight.org o al The new world atlas of artificial sky brightness pot prendre consciència d'un dels principals mals dels nostres temps: la contaminació lumínica. Com apunten des de l'Associació Cel Fosc, és aquest «un mapa de la insensibilitat pel medi ambient». Aquest excés d'emissió de flux lumínic de fonts artificials té conseqüències nefastes tant per l'agressió a l'ecosistema nocturn, el malbaratament dels recursos energètics com per la salut humana. Ara, una exposició, produïda per Cel Fosc, divulga aquest fet arreu de l'Estat i a la comarca on ja s'ha pogut veure per diferents instituts amb la voluntat que les noves generacions prenguin consciència.

Els Jocs Olímpics del 1992 van marcar, sens dubte, un abans i un després en aquest tema a Catalu­nya. No tan sols pel ressò mediàtic que va suposar sinó, també, perquè el nou model luminotècnic de la capital, «espantosament contaminant», es va estendre per tot el Principat. Alertats pel fet, els integrats de la Societat Astronòmica de Figueres, presidida per Pere Horts, el 1993, assessorats per l'Institut d'Astrofísica de Canàries i la International Dark Sky Association, van elaborar un dossier amb suggeriments per a Figueres. «Era factible i realista», confirma Horts. El cert és que va ser acceptat pel consistori i, aleshores, es va passar d'invertir 60 milions de pessetes en il·luminació pública a 44 milions «i només canviant bombetes». Fruit d'això, juntament amb altres persones de l'Estat, van impulsar el 1996 la fundació de Cel Fosc, associació contra la Contaminació Lumínica.

Un espanyol consumeix un 60% més en il·luminació exterior que un alemany

Un espanyol consumeix un 60% més en il·luminació exterior que un alemanyDes d'aleshores tot ha evolucionat, però, en aquest tema, cap a pitjor. Segons unes dades fetes públiques pel Ministeri d'Indústria, actualment un ciutadà espanyol consumeix un 60% més en matèria d'il·luminació exterior que un d'alemany, malgrat que Espanya disposa de més hores de llum. Molta d'aquesta llum, de fet, es malbarata, ja que en comptes d'il·luminar eficaçment les superfícies s'acaba enviant llum al cel o il·luminant més del compte. Això es coneix com a «contaminació per emissió directa o per reflexió». En aquest cas, Horts ho veu clar: «Si impedeixes l'emissió directa, ja hi guanyes, perquè pots emprar una quantitat menor de llum i, de passada, disminueixes la reflexió».

El pressupost de Figueres per aquest any inclou una primera inversió de 350.000 euros per modernitzar cablejat antic i il·luminar zones fosques amb l'objectiu d'aportar «més seguretat, sostenibilitat i modernitat», segons fonts del consistori. I s'haurà de tenir en compte el reglament vigent. Fa anys, coincidint amb la crisi i la necessitat d'estalviar, es van començar a promoure els leds. Com explica Horts, «aquests serveixen per combatre la contaminació lumínica perquè focalitzen la llum, és a dir, que tècnicament estan bé». Malgrat això, Horts afegeix que, a vegades, no es té en compte la quantitat i el color de llum que s'utilitza per il·luminar i això ha generat que, davant la demanda de la població de més llum de nit, juntament amb l'estalvi d'energia dels leds, s'utilitzin amb una intensitat lumínica excessiva, augmentant la contaminació per reflexió.

A més, com els leds més eficients són els de primera generació de llum blanca amb una temperatura de color molt elevada de 5000 o 6000 graus Kelvin, si s'instal·len, s'augmenta la contaminació per reflexió, ja que la llum blanca-blavosa es dispersa més que l'ataronjada. Horts reconeix que, encara que a Catalunya el màxim permès són 4200 K, aquest és un problema que creix, malgrat que «els mateixos fabricants ja tendeixen a comercialitzar leds de temperatura de color més càlida». El Joint Research Centre de la Unió Europea recomana, si es fan servir leds, bombetes de temperatura de colors inferiors als 3.000 graus Kelvin, tot i que els científics recomanen els de 2.200 anvers en lloc de blanques, perquè contaminen menys i afecten menys el medi ambient i la salut.

La intrusió lumínica, una violació de domicili

La intrusió lumínica, una violació de domiciliUna idea errònia és vincular llum amb més sensació de seguretat, quan no existeix cap estudi rigorosament científic que ho acrediti. De fet, il·luminar en excés, diu Horts, facilita els furts, perquè «ningú s'estranya veure gent en llocs il·luminats de nit». A més, també existeixen casos d'intrusió lumínica en espais privats. En aquest sentit, no és difícil veure façanes de cases il·luminades per una llum externa aliena, procedent d'algun pàrquing o solar mal il·luminat. Segons Horts, això es podria tipificar jurídicament com a violació de domicili i està regulat en el Reglament, cosa que molts ignoren. «Ningú es queixa perquè no sap que introduir-te llum a casa és una agressió a la salut i es té dret a demanar que això no passi», diu.

L'afectació a la flora i la fauna

L'afectació a la flora i la faunaLa il·luminació artificial també és nociva per a la salut, ja que pot afectar el ritme circadià, trastorns de l'humor, generar estrès i depressió. «L'ull és sensible als contrastos de la foscor, especialment quan la llum és blanca, quan és taronja no tant», diu Horts tot afegint que «si il·lumines uniformement tot l'espai, pots baixar la intensitat de llum perquè l'ull guanya en visibilitat de nit». També afecta la flora i fauna. Per exemple, l'excés de diòxid de carboni a l'atmosfera provoca que el ph de l'aigua del mar es faci cada vegada més àcid i els esculls de corall morin. També per la llum que els arriba. El mateix passa amb els insectes, les aus, els rèptils i amfibis, ja que afecta els cicles migratoris, d'orientació...

Alguns polígons industrials i zones esportives són importants focus de contaminació. Foto: Eduard Martí

Alguns punts negres: polígons industrials i àrees esportives

Alguns punts negres: polígons industrials i àrees esportivesCom a molts llocs de Catalu­nya, la comarca té punts negres. Per a Pere Horts, més que els nuclis urbans, que «han estabilitzat» més o menys el problema -llevat d'alguns que instal·laren leds indiscriminadament-, el punt de mira es troba a les àrees industrials, sobretot, les de Vilamalla i la Jonquera on calen actuacions urgents. «Els ajuntaments no es preocupen gaire de fer allò que cal perquè el Reglament el compleixin els particulars i l'administració autonòmica tampoc els colla». Malgrat tot, l'alcalde de Vilamalla, Carles Àlvarez, assegura que fa quatre anys es va renovar quasi tot l'enllumenat públic i es va preservar l'eficiència i l'estalvi, substituint per leds de 250 W a 50 W de potència i 3000 graus K. Respecte a pàrquings o benzineres, l'alcalde reconeix que els projectors són potents i estan repartits, però que compleixen la normativa. No s'han plantejat horaris d'apagada de rètols o llums exteriors perquè hi ha àrees obertes les 24 hores.

Altres focus de contaminació són, per a Pere Horts, àrees esportives com el camp de futbol i certes empreses del polígon de Vilatenim i l'estadi Albert Gurt a Figueres. Ell és conscient que hi ha poc personal per controlar i que ara s'ha adoptat la política de protegir primer allò que ha de gaudir de la màxima protecció posposant altres actuacions.

Entrevista a Pere Horts

Entrevista a Pere Horts

«No es pot apagar tot, però sí minimitzar els efectes amb pautes senzilles»

Pere Horts és astrònom i, durant anys, professor de l'institut Muntaner de Figueres. President de la Societat Astronòmica de Figueres, és un dels fundadors i vicepresident del col·lectiu Cel Fosc. Va formar part de la comissió tècnica d'elaboració de la Llei i el Reglament de la Contaminació Lumínica a Catalunya.

Podem seguir així?

No, perquè estem destruint la nit i agredint-nos a nosaltres mateixos. En el passat, abans dels leds, la situació de la lluita contra la contaminació lumínica semblava tenir un esdevenir favorable, tenint en compte que sempre hi havia el risc de topar amb la inacció política. Ara constatem que amb els leds blancs creix. Aquest problema té un doble enemic: la ignorància i la naturalesa diürna de l'espècie humana.

Així, l'enemic és l'home.

La mateixa espècie humana perquè som animals diürns i la llum ens agrada, és instintiu. La foscor ens fa sentir insegurs, hi ha riscos, perills. Així, qui desconeix tot el rerefons del problema no sent que la llum pugui ser perjudicial, sinó que pensa que és beneficiosa, ignorant que per a més del 50% de la fauna ho és la foscor. I com més s'assembli a la llum del sol, millor. Per això consideren que en un entorn urbà com més llum, millor. Aquest, doncs, és el hàndicap de base. Jo em pregunto, en veure el mapa de llum del planeta, què pensaria la gent si en comptes de llum tot allò fos fum? Ho sentirien com una agressió, no? Doncs, amb la llum no ho fan, els agrada i molts ho troben bonic.

Com ho combatem?

Informant i fent molta pedagogia, especialment des de les administracions i el sector educatiu. A més, cal saber que és l'única forma de contaminació que, si la combats, guanyes diners.

Què vol dir això?

Combatre-la suposa usar làmpades eficients i no il·luminar en excés, potenciar l'estalvi. Evitar-la no es pot, perquè no podem apagar-ho tot, però es pot minimitzar.

Com es pot fer?

Seguir unes pautes molt senzilles: il·luminar uniformement només les superfícies que calgui procurant que la llum que utilitzis no les excedeixi; utilitzar només la quantitat de llum que necessites perquè l'activitat que allà es realitzi es pugui fer, però no més; utilitzar preferentment el color de la llum que agredeixi menys el medi ambient, és a dir, la llum ataronjada de les bombetes de sodi d'alta pressió o d'una determinada classe de leds que es diuen Led PC Ambre. I, finalment, apagar les llums quan no es necessitin.

Per què és tan difícil?

És fàcil si tu dissenyes tot el sistema d'il·luminació d'un espai.