12 de febrer de 2020
12.02.2020
Cadaqués

El cap de Creus i les illes Medes recuperen les colònies de corall vermell

Així es demostra en un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB

12.02.2020 | 06:53
Corall vermell.

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d'Itàlia). Així es demostra en un estudi desenvolupat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que posa de manifest l'efectivitat de les accions de protecció marina, però que recorda que la pèrdua de corall vermell a les últimes dècades té conseqüències molt negatives en la seva capacitat per retenir el carboni present al mar i també de mantenir la complexitat en el seu hàbitat, resultant en una menor biodiversitat. A la costa empordanesa, aquesta recuperació de corall vermell s'evidencia al cap de Creus i a les illes Medes.

Basat en dades històriques de corall vermell al nord-oest de la mar Mediterrània, l'estudi de l'ICTA-UAB documenta com aquestes colònies van aconseguir el seu estat mínim de salut (la capacitat de perpetuació de les generacions futures, evitant la seva extinció local) en la dècada de 1990, quan les colònies més grans amb forma d'arbre es van esgotar a causa de la seva sobreexplotació.

Tot i que les mesures de protecció de les àrees marines protegides que es van aplicar a continuació han demostrat ser efectives, "aquests resultats s'han de tractar amb precaució, ja que només reflecteixen una part de la població existent de corall vermell a la regió", explica Miguel Mallo, autor principal de l'estudi, que afirma que "en les últimes dècades, la gran majoria dels estudis de corall vermell i, per tant, les dades disponibles, es van concentrar en poques àrees que coincideixen amb les àrees marines protegides, deixant sense estudiar les colònies d'altres llocs que no es beneficien de les mesures de protecció, amb un estat de salut pitjor".

Els resultats del treball també presenten la dinàmica de la capacitat de captura de carboni del corall vermell, que es va reduir a la meitat en només unes poques dècades i, per tant, destaca les conseqüències de la recol·lecció directa d'aquesta espècie de creixement lent. "El creixement molt lent i les baixes taxes de reproducció del corall vermell, combinat amb la seva recol·lecció contínua amb períodes intensos de sobreexplotació, fa que la majoria del corall vermell real sigui de mida petita i incapaç de complir la seva funció en l'hàbitat, afectant diverses espècies", destaca l'investigador Sergio Rossi.

El mar Mediterrani és considerat un dels principals punts crítics de biodiversitat marina a tot el món, així com un dels mars més pressionats per les activitats humanes des de l'antiguitat. La majoria dels impactes es concentren on hi ha la major biodiversitat marina: en els hàbitats marins costaners dins el rang de profunditat on la llum solar penetra al mar.

Els principals representants d'aquesta biodiversitat són les praderies de Posidònia i les formacions coral·lines calcàries de corals i algues incrustants. Les espècies icòniques de la Mediterrània, com el corall vermell, un cnidari semi-endèmic de la Mediterrània, amb un esquelet vermell dur i atractiu, són claus per a aquests hàbitats ja que li donen estructura física, augmenten la seva complexitat i serveixen com a protecció per a diverses espècies que s'alimenten en el hàbitat coral·ligen. És comparable a la funció que els arbres tenen en els boscos.

Tal com es constata en l'estudi, desafortunadament, des de l'antiguitat (l'evidència més antiga del seu ús per la humanitat data de fa 30.000 anys), nombroses civilitzacions han fet servir el preciós esquelet del corall vermell per fer joies, ornaments i per la seva comercialització; alguns fins i tot creien que la seva ingesta incrementava la fertilitat, tenia propietats curatives o altres beneficis espirituals. El principal desavantatge que pateix aquesta espècie és el seu valor comercial i, de fet, la seva gran extracció històrica per al sector de la joieria.

El tipus de dades utilitzades per a aquest estudi ecològic històric es va obtenir de múltiples fonts (quantitatives i qualitatives, acadèmiques i no acadèmiques) realitzades a través d'Internet i biblioteques, especialment a la Biblioteca Carles Bas i Peired (CSIC-CMIMA, Barcelona) i la Bibliothèque du Laboratoire Arago (BUPMC, Banyuls-sur-mer).

"Aquest treball emfatitza un cop més la necessitat urgent de mesures de protecció en les zones crítiques de biodiversitat marina de la Mediterrània, per millorar la resiliència i l'adaptació dels sistemes endèmics clau. La nota positiva és que les mesures de protecció poden ser efectives de forma relativament ràpida. Això és important perquè ofereix a aquests ecosistemes més capacitat per resistir i recuperar-se després dels esdeveniments climàtics en aquest mar Mediterrani que canvia ràpidament", va comentar Patrizia Ziveri, investigadora de l'ICTA-UAB. A més, aquestes noves dades també mostren la contribució del corall vermell en l'emmagatzematge de carboni i les conseqüències que té la seva desaparició en l'augment de les emissions de carboni atmosfèric.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent