11 de febrer de 2020
11.02.2020
Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries tirarà endavant els horts socials i ecològics

Anna Massot, regidora de benestar social, exclica que també es treballa en un centre de dia i una zona d'habitatges tutelats

10.02.2020 | 19:53
Anna Massot, regidora i tinent d'alcalde

Anna Massot (Castelló d'Empúries, 1979) ) està vinculada a la política des del 2003, quan es va fer militant d'Esquerra Republicana de Catalunya. Vinculada a diverses entitats del municipi, es va presentar segona a la llista d'ERC a les eleccions municipals.


Des de quan està vinculada a la política municipal?

Vaig començar perquè el meu pare estava implicat en la secció local d'ERC, i a mi sempre m'ha interessat. Crec que la política municipal és atraient, sempre hi ha alguna cosa que t'agradaria millorar, i la manera de fer-ho és implicar-t'hi i ser-hi. És bo tenir clar que encara que ho facis tot amb molta la il·lusió, mai es pot fer al gust de tothom. Ho has d'acceptar i saber valorar la feina perquè et permet aportar el teu granet de sorra.

Ha canviat el funcionament de l'equip de govern des de l'entrada de la CUP?

El funcionament és diferent però no pel fet d'entrar la CUP, sinó perquè hi ha regidors nous, tant de la CUP com d'ERC. Això fa que ens haguem de conèixer els uns als altres. No hi ha diferència en la manera de treballar entre els regidors d'ERC o de la CUP, som un equip nou amb una dinàmica diferent.

També hi ha regidors a l'oposició nous. Com ha viscut el canvi de composició al ple?

El desenvolupament del ple canvia molt segons quines persones són regidores. També és cert que el to de l'oposició va variant a mesura que passa el temps. Tothom s'ha d'anar situant i tots n'anem aprenent.

Ha assumit la tinença d'alcaldia. Ha comportat un augment de feina?

No comporta més feina, però quan l'alcalde no hi és tens un extra de responsabilitat, has de signar moltes coses i t'adones que tot passa per l'alcalde. De fet se m'ha incrementat la feina però és perquè tinc una regidoria més, Benestar Social.

En tenen una part delegada al Consell Comarcal

En ser un municipi de menys de 20.000 habitants l'atenció primària es porta des del Consell Comarcal. Però el Departament de Benestar Social és molt més i desenvolupa accions com la sensibilització en igualtat, organització de cursos, tallers i serveis per a la gent gran, temes d'estrangeria i acollida, i tot un seguit de nous projectes.

Algun nou projecte que es pugui saber ja?

Els horts socials. Volem que siguin uns horts socials i ecològics, que promoguin la cohesió social. Ho volem enfocar com un recurs que fomenti l'autonomia personal, l'apoderament i el desenvolupament comunitari, i que siguin un espai de trobada. Plantegem uns horts amb una vessant pedagògica important, que inclogui assessorament en temes d'horta i conreu, però també amb accions formatives, terapèutiques, de foment de la salut i d'inserció sociolaborals. Volem preveure un espai amb parcel·les compartides per a col·lectius determinats i també oferir parcel·les individuals, a través d'unes bases, per poder donar accés a qui hi tingui interès.

Ja tenen lloc per als horts?

Estem buscant quin pot ser l'espai més idoni. Hem valorat diferents opcions i ho tenim força clar. Em fa especial il·lusió començar aquest projecte, perquè és un projecte nou que portàvem al nostre programa electoral i com més hi avancem, més oportunitats hi veiem, lligant-t'ho amb centres educatius o entitats, fent tallers, amb un espai d'herbes aromàtiques i medicinals...

A més dels horts, quin repte es proposen aquest mandat?

Tenim la intenció d'obrir un centre de dia a Empuriabrava. Ja tenim el local i també és un tema que està molt ben encaminat. D'altra banda, estem treballant per realitzar habitatges tutelats, com a recurs també per fomentar la major autonomia de la gent gran.

Des de l'àrea també treballen per sensibilitzar sobre la violència masclista. Quines accions tenen previstes?

En aquest sentit, per carnaval s'està preparant tota una campanya per promoure l'esperit crític i fer reflexionar sobre el tema. Comptarem amb el punt lila, material i pancartes reivindicatives, tant per col·locar en espais del municipi com per les carrosses.

Pel que fa a formació, hi ha una gran oferta. Fan cursos destinats a gent gran?

Intentem fer cursos intergeneracionals, en base a interessos i no en una edat ni en un perfil determinats. Busquem l'envelliment actiu. Al final de tots els cursos fem enquestes de valoració i sempre demanem propostes. Quan fem reunió amb els departaments que ofereixen formacions ho tenim en compte i poques vegades hem d'anul·lar-ne!

Són un municipi turístic i amb això també va lligat un tipus d'ocupació. De quina manera es pot ajudar a una millor feina?

D'una banda amb l'agenda formativa busquem poder capacitar més les persones per trobar o millorar la seva feina. Per exemple, ara fem un curs d'introducció a la peixateria perquè sabem que les empreses ens demanen molt aquest perfil. També proposem un curs de drets i deures, perquè no hi hagi abusos laborals. D'altra banda, comptem amb la borsa municipal de treball, que funciona molt i molt bé tant per a les empreses com per a qui busca feina. De fet, l'any 2019 hi va haver 247 persones inscrites al servei i ens van arribar 116 ofertes de 79 empreses.

Costa trobar empreses on puguin anar els joves del Pla de Transició de Treball?

Ara s'està fent la campanya de captació d'empreses on poder realitzar les pràctiques i en general s'està trobant una bona predisposició a col·laborar. Algunes han respost ràpidament i han demanat joves en pràctiques. Creiem que és una experiència beneficiosa per a alumnes i empreses.

Són dels primers municipis a la província a tenir un institut-escola. Com ho ha rebut la comunitat educativa?

Tothom s'hi està acostumant i en l'àmbit organitzatiu han hagut de coordinar noves maneres de funcionar, però es valora molt positivament per totes les parts. Amb aquesta opció augmenten les opcions en àmbit pedagògic, amb la possibilitat de compartir recursos i fer activitats conjuntes, com la cursa solidària que han organitzat.

Des d'Ensenyament han engegat la unitat d'escolarització compartida. De què es tracta?

Aquest és el segon curs que funciona, i va ser una petició dels instituts. Alguns alumnes, derivats dels serveis psicopedagògics dels centres, assisteixen 20 hores setmanals a la UEC, on se'ls ofereix una atenció més individualitzada i activitats manipulatives adaptades als seus interessos i necessitats. És un recurs que els dona més opcions de graduar-se en ESO.

Enguany es fan pressupostos participatius per a dos anys. A què es deu el canvi?

Bàsicament perquè ens agradaria aprovar els pressupostos municipals sabent a quins projectes destinem els pressupostos participatius i, així, ajustar les partides. Aquest any vam decidir fer la petició de dos anys per a l'any que ve poder fer el del 2022. No quedarem cap any sense poder votar!

Quin ha sigut el projecte que s'ha fet que li ha agradat més?

Hi ha hagut propostes molt interessants. No puc concretar-ne una! N'hi ha que tots veiem que són una necessitat, i altres que et sorprenen. Però sempre han sortit propostes molt lògiques; tant el pati del Ruiz Amado o la coberta del Bruel, l' skatepark d'Empuriabrava o l'enllumenat de la via verda. Està molt bé fer participar perquè hem vist la maduresa de la població. La gent pensa en global, no només pel seu barri. Qui participa no pensa en Castelló o Empuriabrava, sinó en allò que més agrada o consideren més necessari.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent