A Francesc Mauri (Barcelona, 1966) li agrada que el defineixin professionalment com «home del temps» perquè és «entre meteoròleg i periodista». Amb una àmplia trajectòria professional, és un dels referents de la meteorologia de TV3. Actualment, a més, compta amb un espai dedicat a aquesta ciència i al medi ambient a Catalunya Ràdio (MeteoMauri) i ha sigut el presentador de l’innovador programa d’entrevistes de TV3, Globus Sonda.

- Per a un home del temps és possible saber-ho tot?

- Mai, ni ho serà. La predicció 100% exacta ha de partir, necessàriament, d’una foto en un moment determinat de la situació meteorològica també exacta, i això ni ho tenim ni ho tindrem. No es pot arribar a conèixer cada centímetre quadrat del planeta, però sí acostar-nos-hi.

- Una pot ser el canvi climàtic?

- És clar, però tampoc és exacte al 100%, però un escenari aproximat del futur sí que el coneixem. De fet, les prediccions de la dècada dels anys 90 i inicis d’aquest mil·lenni, ens advertien d’un ritme d’escalfament de la zona de l’Àrtic que no s’està complint, va molt més ràpid del que s’esperava. Els pronòstics són uns i la realitat pot ser una altra.

- De les prediccions encertades, que ha demostrat el temporal Gloria

- Està demostrat que a Catalunya el nivell del mar ha pujat els últims trenta anys, deu centímetres. D’aquests, els últims deu, set centímetres. Això vol dir penetrar l’aigua deu metres terra endins i que s’accelera de manera notable. Ens estem acostant a una xifra que, cada dècada, el mar s’endinsa deu metres. És una dada brutal per a un litoral que té passejos marítims, platges i un turisme molt alt. Si parlem d’economia, imagina l’aeroport de Barcelona, les vies del tren del Maresme, els Aiguamolls de l’Empordà o el Delta de l’Ebre. Tenim un problema de primer ordre, no tan sols amb l’augment del nivell del mar, sinó amb les actuacions que es fan a les platges.

- Què suposen?

- Les neteges que es fan perquè les platges estiguin magnífiques, que és posar una arada o unes màquines de garbellar la sorra, el que fan és trinxar-la. Antigament, quan no s’anava a la platja, la sorra conformava una mena de ciment, que els temporals més durs s’emportaven, però els temporals mitjans no la tocaven, perquè hi havia una posidònia al fons del mar, dunes i una vegetació a les platges que fixaven aquesta sor­ra. Ara s’alteren i tot sumat no juga a favor.

- I la naturalesa té memòria.

- Ben cert. Nosaltres, sovint de manera intencionada, hi ha municipis de primera línia de mar que els volem bonics, per al turisme o per als veïns. Hi ha una sèrie d’actuacions que, si no es fa cas dels especialistes, anem malament.

- A vegades, si no afecta l’economia, no es reacciona.

- El canvi climàtic no és només «quatre herbes i quatre animals» que tenen problemes, que també, i és preocupant, però té un impacte absolutament directe en l’economia. Que es desfaci l’Àrtic té un impacte en les rutes marítimes d’Àsia cap a Europa. Aquí entren en escena ports importants com Barcelona o València. El canvi climàtic té moltes derivades que se’ns escapen i al final fem un reduccionisme de «són quatre ecologistes preocupats». No, hi ha una economia global que en depèn. I el que fem a la nostra vida diària és fonamental.

- D’això anava la xerrada: què hi podem fer?

- Necessitem implicar-nos molt més com a consumidors. Sent una mica valents, anant una mica més enllà, hi podrem fer molt més. Cada dia, a Espanya, es consumeixen dinou milions de càpsules de cafè, les més habituals són les d’alumini. Només es reciclen un 4%. Una aberració, fer alumini és un dels processos industrials més costosos que hi ha. El consumidor, pel mateix preu, en una qualitat idèntica, té càpsules compostables residu zero, fabricades a Catalunya, una de les dues empreses europees que ho fan, al prestatge del supermercat. Si aïlles el pis, redueixes l’ús de calefacció i aire condicionat. Cal triar una comercialitzadora d’energia neta. Hi ha 500 empreses a Espa­nya i 93 són energia classe A, sense gairebé gastar més. Per què no es fa si en 15 dies ho tens canviat i només suposa una trucada?

- El consumidor creu que li suposa molts problemes?

- Això és desconeixement perquè qui portarà l'electricitat fins al comptador serà igualment l'empresa majoritària [Endesa], i si tens una avaria és ella qui se'n fa càrrec perquè truques al distribuïdor, no a la comercialitzadora. A qui li estem pagant en realitat? La comercialitzadora el que fa és el tracte en origen amb una nuclear, els molins, una central combinada de gas o una hidràulica, li compra l'energia i l'ha de transportar, qui fa el transport és Red Eléctrica Española. Per tant, en realitat, tu tindràs la llum igual. Jo fa vuit anys que no sóc de la companyia majoritària i he tingut llum igual que els veïns perquè siguis de la companyia que siguis, ens porta la llum el mateix. És un desconeixement absolut del mercat. No voler tenir aquesta informació o no voler entendre-la, que ens passa amb moltes coses.

- De qui és la responsabilitat d'aquest desconeixement?

- És responsabilitat del consumidor per no voler pensar una mica més en les coses però també de l'administració de no informar molt més. Així com d'uns anuncis que pinten les coses d'una manera que sovint no és real, com passa per exemple amb les noies, que el patró és absolutament minoritari. La publicitat va per aquí, si ens l'empassem com a consumidors, estem perduts.

- Amb relació al Gloria

- Hem de començar a deconstruir, absolutament d’acord. No vol dir que ara agafem maquinària i vinga, fora la primera línia. Tenim una realitat inqüestionable: el mar avança i destinar diners públics a reconstruccions no pot ser. A partir d’ara, tot s’ha de deconstruir? No, compte, hi ha municipis que basen pràcticament tota la seva economia en la línia de mar. El que cal veure és si els diners que destinaríem a reconstruir, ho tornaríem a fer cada cop que un temporal s’ho emportés. O si ara els destinem a indemnitzar i a dir: se t’ha acabat la primera línia de mar. Això és molt fort perquè, qui tira la primera pedra? Tant el conseller Damià Calvet com la ministra Teresa Ribera diuen que a curt termini hem de fer intervencions puntuals, dures, però a mitjà i llarg termini encara més difícils de pair i emprendre.

- A més de les destrosses, què ens ha deixat aquest temporal Gloria

- Les conseqüències són clares: afectació a tota la costa catalana, problemes en conreus, problemes geològics, modificacions de terreny, infraestructures... els problemes són moltíssims.

- I els embassaments plens. Això és positiu?

- Sense dubte.

- Ens podem despreocupar de la sequera un temps?

- Sí, segur.

- Aquesta estabilitat serà llarga?

- Això no se sap però no es preveu cap temporal a la vista.

- Ara fa un estil de programa diferent al que ens té acostumats. Amb Globus Sonda,

- No és un canvi, és fer una coseta complementària. Hi ha una entrevista però si una cosa vaig demanar per fer-lo era que alguns dels personatges o continguts tinguessin, com a mínim, una mica de relació amb temes medi ambientals o que s'hi pogués introduir algun tema.

- Com és l'experiència de fer una entrevista sobre un globus?

- És molt pausada, molt agradable. I si el personatge ho gaudeix, sovint es deixa anar bastant.

- Esteu treballant en la segona temporada?

- No, volem fer-ho. De moment, simplement estem en l'intent, espero que ho puguem tirar endavant, si trobem els recursos. Perquè és un programa car i que la televisió ho pagui sencer és molt difícil.

- Parlant de la seva àmplia trajectòria, què és el més curiós que recorda?

- Quan he anat a cobrir en directe situacions extremes d'inundacions, de llevantades, nevades... la veritat és que, a una persona com a mi que m'agrada molt la meteorologia, viure-ho en directe és impactant.

- Per què hi ha poques «dones del temps»?

- És veritat, històricament ha estat així. En el cas de TV3, el perquè és que quan hi ha hagut convocatòries de places sempre hi ha hagut molts més homes que s'han presentat i la tria de les habilitats de cadascú ha acabat amb aquest perfil que tenim ara. No hi ha hagut una quota d'igualtat. Si al final es presenten deu persones, set homes i tres dones, no vol dir que les dones no siguin valides però si resulta que en aquella convocatòria ja n'hi ha una o dues que no tenen tanta nota, ja hi ha poca representació.