La connectivitat de les vies principals que travessen l'Empordà és millorable. BORJA BALSERA
Aquest 2020 ha arribat la primera part de l'esperat alliberament dels peatges de pagament a l'autopista AP-7 en el tram de Tarragona cap al sud. Si se segueix aquest procés, l'anomenada Autopista del Mediterrani quedarà completament alliberada fins a la Jonquera l'agost del 2021. Aquesta situació ha estat llargament reivindicada pels usuaris però obre molts interrogants, sobretot en el traçat empordanès, on hi ha pendent un teòric desdoblament de la carretera N-II des d'Orriols fins a la Jonquera.
La reconversió de la Nacional en Autovia A-2 ha estat estudiada, projectada i parcialment pressupostada pels successius governs espanyols, però la lentitud de l'obra no ha acabat d'arrencar mai en el territori empordanès. Fa uns cinc anys, es van iniciar els treballs de construcció dels accessos de les cruïlles de Pontós i Garrigàs, però els treballs van quedar aturats i no se n'ha sabut mai més res.
Amb l'alliberament de l'AP-7, s'obre el debat respecte a la necessitat de tenir una autovia desdoblada que transiti en paral·lel a la via ràpida. Des de Bàscara fins a la Jonquera, són molts els punts conflictius que dificulten la mobilitat del transport particular, públic i de mercaderies. L'Estat té damunt la taula la resolució de les variants de Bàscara, Figueres, Vilafant, Pont de Molins i l'arribada fins a la Jonquera. El subdelegat del Govern de l'Estat a Girona, Albert Bramon, admet que el dubte «existeix». «En aquests moments ens toca estar molt atents a veure com evoluciona l'alliberament de l'autopista des de Sant Carles de la Ràpita fins a Alacant. Ens cal saber els resultats d'un estudi a l'engròs que està fent el Ministeri de Foment sobre aquest tema».
Bramon considera que en aquests moments, «pel que fa al tram gironí, ens hem de concentrar clarament en tres peces, com són la variant de Figueres, l'enllaç de la zona de Vidreres i acabar la peça que ens falta de Vilademuls». El representant de l'Estat té clar que la solució definitiva «és complexa, per això no em defineixo sobre la solució final, ja que crec que hem de tenir els resultats d'aquest estudi que abans esmentava sobre la taula i anar pas a pas».
Pensar en el manteniment
El figuerenc Pere Padrosa, que ha estat director general de Transports de la Generalitat durant els darrers set anys, creu que el desdoblament complet de l'N-II fins a la Jonquera «no té cap sentit si pensem en un model de gestió diferent, perquè el manteniment d'aquesta via doble paral·lela a una altra via ràpida que ja tenim seria insostenible. Crec que l'Empordà és prou maco perquè el trinxem fent un altre eix viari. Des d'aquest punt de vista, jo no en veig la necessitat».
Padrosa, reconegut empresari del món del transport, qüestiona en veu alta que, «si els francesos no ho han fet, i no tenim una carretera bona que des de la Jonquera o el Portús pugui empalmar amb aquesta via desdoblada, què en fem d'arribar a la Jonquera amb tres carrils d'autopista més dos de nacional desdoblada, és a dir, cinc carrils per arribar a un cul de sac? Entenc que això no té cap sentit, els francesos no ho faran mai. El que sí que ens podem plantejar un dia és si la infraestructura necessita un quart carril fins a la Jonquera i, sobretot, resoldre tots els enllaços i punts conflictius que té ara l'N-II per afavorir la mobilitat en cada municipi afectat».
En aquest punt, Sònia Martínez, alcaldessa de la Jonquera i presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, també recorda que «el desdoblament de l'N-II arriba a l'entrada de la Jonquera però no va més enllà. Ara és el moment de reflexionar bé sobre l'alliberament de l'AP-7 perquè se'ns obre l'oportunitat de repensar les seves entrades i sortides en aspectes tan importants com són la seguretat i, sobretot, la fluïdesa del trànsit. Des de l'Ajuntament estem estudiant aquesta mobilitat per tenir una resposta clara a les nostres necessitats abans no sigui efectiu l'alliberament. Hem contractat una empresa especialitzada i parlarem amb comerciants i els pobles veïns». Sònia Martínez creu «cabdal, per al futur immediat, trobar una solució als embussos que generen les sortides i entrades de l'autopista actual a la Jonquera i, també, poder acabar l'enllaç de la sortida 1 en sentit sud. Quan tinguem el pla de mobilitat, en parlarem amb totes les administracions implicades».
Sobre la necessitat de desdoblar la carretera N-II, l'alcaldessa de la Jonquera explica que, «en el seu moment, Foment ens va enviar els projectes, però no n'hem parlat més. Des del punt de vista comarcal, seria important resoldre els problemes que presenta en alguns trams estratègics».
La divisió de l'N-II i N-IIa a l'entrada del cinturó de ronda de Figueres. BORJA BALSERA
Per part de la Iaeden-Salvem l'Empordà, el seu president, Llorenç Pascua, opinava recentment en aquest mateix Setmanari sobre la proposta figuerenca d'obrir un nou enllaç de l'AP-7 a tocar el Castell. «L'anella formada per l'autopista i la Nacional hauria de servir perquè tot el trànsit de pas no hagués d'entrar a Figueres i tingués la possibilitat de distribuir-se per qualsevol de les carreteres que arriben a la ciutat». Pascua recorda que «la circulació a Figueres és caòtica i comporta el mal funcionament del transport públic, la pèrdua de milers d'hores de treball i de lleure i uns índexs de contaminació preocupants. La dificultat per accedir a la ciutat, tant en vehicle privat com en el deficient transport públic comarcal, està perjudicant greument l'activitat econòmica».
Per Pascua, el debat sobre la mobilitat va molt més enllà: «Cal també que hi hagi una aposta pel transport en tren, per l'estació del centre a Figueres amb les vies soterrades en trinxera i ben connectada amb l'estació de l'AVE de Vilafant. Cal potenciar les estacions de la comarca, especialment les que connecten amb la costa, com les de Llançà, Colera i Portbou, o les que poden donar servei a la costa, per exemple Vilajuïga amb relació a Roses i Camallera respecte a l'Escala».
Saurina: «Bàscara no necessitarà cap variant»
Del projecte de reconversió de l'N-II en l'autovia A-2, un dels punts més conflictius ha estat sempre el de Bàscara. «Si realment s'allibera l'AP-7 de peatges el 2021, el desdoblament no tindrà cap sentit. La carretera que travessa el poble passarà a ser com la de Vilafreser a Medinyà», diu l'alcalde Narcís Saurina. «Ara ja tenim nou carrils, sis d'autopista i tres de nacional, en tindríem tres més i seria una bajanada i, mentrestant, tenim l'escola en barracons, cal prioritzar les inversions d'una altra manera», afegeix.
Figueres i Vilafant comparteixen el repte de resoldre l'anella perimetral
Completar l'anella perimetral de Figueres, que resolgui la connectivitat amb tots els altres vials importants, com l'N-260, la C-260 i la C-31, és l'objectiu que seria prioritari per als ajuntaments de Figueres i Vilafant. «Completar aquesta anella és molt necessari per a tota la comarca», diu l'alcaldessa vilafantenca Consol Cantenys. «Hem fet els deures amb un estudi que planteja una doble sortida de l'AP-7 a la zona dels Arcs del castell de Figueres i que hem compartit amb el seu ajuntament. Seria una obra senzilla i econòmica que, si desapareixen els peatges, farà l'autopista més permeable». El ple de Figueres va aprovar, recentment, demanar al Ministeri de Foment la construcció d'un accés nou en aquesta zona. Cantenys opina que «l'únic plantejament viable que hem de posar sobre la taula és que l'AP-7 i l'N-II siguin permeables».
Agnès Lladó, l'alcaldessa de la capital empordanesa, té les idees molt clares: «Si s'acaba produint l'alliberament de l'autopista, s'haurà de garantir que, com a Porta d'Europa que és, continuï oferint el manteniment i la seguretat que té ara. Necessitem la ronda de circumval·lació de Figueres i estem treballant amb la Diputació per trobar el finançament necessari. També hem d'acabar el nostre pla de rondes».
Lladó considera que «com a mínim, en el futur immediat, cal que el tram dels accessos nord i sud de l'AP-7 siguin gratuïts. Si realment es produeix l'alliberament total de l'autopista, caldrà revisar bé el tema del desdoblament de l'N-II per evitar una trinxada molt important del territori» i alerta que «els ajuntaments deixarem de percebre l'IBI, que en el cas de Figueres és de 98.270 euros anuals».
