Anna Palet Vilaplana (Calonge, 1974) és alcaldessa des de les eleccions del 2011. En aquesta darrera ocasió, però, es van unir les dues llistes tradicionals de Vilanant. Per a l'alcaldessa és una opció molt bona per al municipi, per «poder treballar plegats amb una visió més plural».

Com heu passat el temporal?

Prou bé en comparació amb altres poblacions. Nosaltres sempre tenim el mateix problema: Taravaus es queda incomunicat. Les 40 persones que hi viuen, si volen sortir per Vilanant, no poden per la crescuda del Manol, i la carretera de l'N-260 a Ca l'Arrufat queda anul·lada perquè hi travessen dos recs que s'omplen d'aigua impedint el pas. Llavors queda el camí de mas Safont, que va a parar a la cruïlla d'Ordis, i el camí Fondo, que és el camí de Taravaus a l'N-260. És un camí de terra que ens aniria molt bé poder-lo mantenir en bones condicions. Però costa molt perquè les escorrenties de l'N-260 desaigüen allà, convertint-lo en un riu.

Caldria arreglar algun dels accessos?

La prioritat és la carretera que va des de l'N-260 a la cruïlla de Vilanant i Taravaus a l'alçada de mas Arrufat. És una carretera municipal i, pressupostàriament parlant, és impossible que ho puguem assumir. Des que soc alcaldessa, que he insistit a la Generalitat i a la Diputació de la necessitat d'arreglar-ho.

El nucli de Taravaus, però, té altres necessitats.

Per a Taravaus necessitem molta ajuda de les administracions per posar-se al dia. Tenim molts carrers sense asfaltar i sense la llum adequada. Ens trobem que tenim dos nuclis amb el pressupost d'un sol municipi. La dificultat és gran, i ens hi trobem molts micropobles. A més, les subvencions han sigut petites i només hem pogut fer petits pegats.

Quina funció té la figura de «regidor de Barri» en un municipi de 400 habitants?

És la regidoria de Taravaus, amb en Carles Arfelis, que és com l'alcalde del nucli. Ell hi està molt pendent, i estem en constant comunicació. Així és molt més fàcil gestionar i avançar.

Com està el projecte de les Parets de Pedra Seca?

Són dos projectes. Un orientat a la Garriga, on treballem amb ADRINOC, el Consell Comarcal, i altres organitzacions, on la idea és potenciar l'espai com a font de coneixement, donant-li la importància que té per a preservar-les. L'altre projecte és que aquesta visibilitat es doni a l'entrada de Vilanant. Per això estem adequant l'entrada construint-hi uns murs de pedra seca. Seguim l'exemple d'Avinyonet, que va fer la barraca a l'entrada del poble.

Vilanant es va fer famós en intercanviar d'ubicació l'Ajuntament i les escoles. Ara em trobo l'alcaldessa en un barracó.

Quan nosaltres vam entrar, les millores a l'antic edifici de les escoles, on hi havia l'Ajuntament i el dispensari, s'havien aconseguit fer mitjançant una subvenció del PUOSC, destinat a grans obres municipals, però amb aquest no es poden fer edificis escolars. Un cop fetes les obres, vam fer una reunió amb la Generalitat, el Consell Comarcal i la Diputació per posar-los sobre la taula els problemes econòmics i d'infraestructures que tenia el municipi. La nostra proposta era que, un cop acabades les obres, es pogués tornar l'escola, amb els seus 40 alumnes, a l'edifici que li tocava, i l'Ajuntament aniria circumstancialment al barracó.

I no tenen previst tenir un edifici consistorial?

Sí. Ara l'objectiu és aconseguir que l'Ajuntament, la sala de plens, el dispensari i correus, que ara mateix convivim en el mateix barracó, puguin tenir un nou edifici. La gent del poble es mereix tenir uns edificis públics en condicions, i la nostra proposta és arreglar la Rectoria, però ens costa 400.000 euros, quan el nostre pressupost municipal és de 300.000.

Esteu treballant en una nova plaça al costat de l'escola.

Tenim mancances pel que fa a zones verdes urbanes. En tot el municipi tenim un tobogan i un multijocs al pati d'infantil de l'escola, que només s'hi pot accedir a l'estiu, perquè durant l'hivern es destina únicament als nens de l'escola. Ara, a través d'una subvenció de la Diputació, farem un parc infantil amb zona verda. Vam demanar ajuda als nens i nenes de l'escola, perquè ens diguessin què hi volien i com volien que es digués.

I quin ha sigut el resultat?

Volen una tirolina! Ara no la podem posar, però ja hem reservat l'espai per a posar-la. Els nens i les nenes també van fer un llistat de propostes pel nom del nou parc. Propostes que vam revisar amb tots els regidors i també els suplents de la llista. Finalment vam optar per Parc de les Escoles, un nom molt genèric però que lliga molt bé amb tot l'entorn.

Des del desembre tenen el bar tancat. Tenen previst fer-hi alguna actuació?

La nostra idea és que al voltant del local social quedi arreglat com una zona verda, de trobada, de descans, lligat amb el projecte d'arranjament del bar. Dins d'aquest mandat intentarem reactivar el local social, la dificultat rau en l'horari d'obertura. De fet, ja tenim les bases publicades i es poden presentar fins al 12 de febrer. Paral·lelament, volem promoure que hi hagi una botigueta amb els productes bàsics.

L'enllumenat p úblic encara funciona amb vapor de sodi. Tenen previst canviar-lo?

Hem aconseguit una subvenció per canviar totes les llums del municipi per led, i ho anirem fent al llarg d'aquest any. Amb aquest canvi estalviarem a la factura. Amb les tècniques de l'Agència Comarcal de l'Energia i el Clima del Consell Comarcal de l'Alt Empordà estem fent el seguiment energètic del municipi per saber quina potència necessita cada edifici municipal o en quin horari consumim més. Això ens ajuda a abaixar la factura. I per a un municipi de pocs habitants, la reducció de 2.000 euros ens permet fer virgueries!

Però sempre poden demanar subvencions per projectes.

El problema de moltes de les subvencions és que funcionen segons els habitants que tens. No tenen en compte que una paret a Vilanant val el mateix que una a Figueres, i els tràmits que demanen són els mateixos tant si tens mil tècnics com si tens una auxiliar administrativa i una secretària compartida. Això dificulta la gestió a l'hora de demanar les subvencions i sovint hem d'optar per contractar empreses externes per aquesta gestió que evidentment ens suposa una despesa afegida.

La clau, per a molts consistoris, és la figura del secretari.

Fins ara, havíem tingut molts problemes amb secretaria i intervenció. La seva figura ens dificultava la gestió i el canvi amb aquesta agrupació amb Cistella, creant la plaça, ha sigut espectacular. Hem pogut desencallar tots aquests projectes: el parc infantil, l'entrada amb les parets de pedra seca o el camí per a vianants paral·lel a la carretera d'Avinyonet a Cistella.