El doctor Josep Lloret és el director de la Càtedra Oceans i Salut Humana, amb seu a Roses. És biòleg marí i pesquer a l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG. Amb ell parlem del recent pas de la borrasca Gloria i els seus efectes sobre la Costa Brava.

Quines repercussions té un temporal com el que acabem de viure per a la vida marina?

A curt termini la majoria de repercussions són dolentes, ja que sol afectar no només les platges i a les instal·lacions d'aqüicultura a la costa, sinó també la flora i fauna dels fons poc profunds, especialment si el temporal afecta el coral·ligen on viuen molts animals fràgils com les gorgònies. Tot i que encara és aviat per determinat l'abast d'aquestes afectacions, en altres ocasions s'ha pogut comprovar que els danys poden ser importants. Amb tot, aquests danys solen ser reversibles amb el pas dels anys, ja que les llevantades no deixen de ser un fenomen natural a la Mediterrània (més freqüents a la tardor que no pas ara). A llarg termini, les conseqüències de la llevantada són, en general, positives pel medi marí, ja que el cabal dels rius abocats a mar aporten molts nutrients que seran aprofitats pel plàncton i finalment per tots els animals de la cadena tròfica, repercutint en general a una productivitat més elevada i fins i tot més captures a mig-llarg termini. No s'ha d'oblidar que l'abocament d'aigües dels rius a mar, és una de les fonts principals d'inputs de nutrients a la Mar Mediterrània, força privada de nutrients a diferència d'altres mars i oceans més rics com l'Atlàntic. Per tant, aquests temporals tenen la cara i la creu de la moneda, una cara amarga a curt termini però una cara més amable a més llarg termini.

Després d'una tempesta com aquesta, com passa amb els focs, seria convenient fer una veda de pesca durant un temps determinat?

Aquest és un fenomen natural, s'ha de deixar passar, la vida marina afectada s'acabarà recuperant amb més o menys temps. Les vedes s'han de guardar al meu entendre per a les afectacions de la pesca.

Quines són les espècies més afectades i quines les més beneficiades?

Afectades: els organismes fràgils que viuen a poca profunditat, sobretot al coral·ligen (gorgònies, esponges, etc.). Però és aviat per avaluar l'afectació real, s'haurà de veure en els mesos que venen. Beneficiades: la majoria d'organismes marins (major productivitat, com s'explicava al punt 1), s'hauria de veure els efectes més immediats (en un any aprox.) sobre els peixos que mengen plàncton, com la sardina o l'anxova... sempre que l'activitat pesquera sigui prudent i sàpiga jugar les cartes que li brinda la natura.

La virulència d'aquest temporal és una evidència més del canvi climàtic?

Hem tingut en el passat altres temporals igual o majors; el canvi climàtic sembla que farà augmentar la freqüència d'aquests episodis extrems i els seus efectes (per exemple perquè en augmentar el nivell del mar a causa de l'escalfament de les aigües marines, és més fàcil que les onades "arribin més lluny, terra endins"). Amb tot, cal tenir present que les conseqüències d'aquest tipus de temporals es veu molt augmentada per la mala destresa de les persones en les seves actuacions i construccions. Cal pensar que hi ha moltes cases noves construïdes en zones inundables on històricament s'han produït inundacions de manera natural. Al segle 18 per exemple, àmplies zones d'Empuriabrava i Santa Margarida eren maresmes plenes d'aigua, connectades a l'anomenat Estany de Castelló. Aquestes zones varen ser dessecades i urbanitzades, però la natura té memòria, i el que no passa en cent anys, passa en un dia, com estem veient.

Les llevantades i les seves repercussions sobre la costa empordanesa serien seria un bon tema d'estudi per la Càtedra que dirigeix?

Sí perquè afecten la salut dels ecosistemes marins i la salut i el benestar de les persones que viuen a la costa, en negatiu (com hem vist amb les desgràcies que s’han produït) però també en positiu. Una mostra més que la relació de les persones amb el mar és complexa i que cal estudiar i gestionar de manera intel·ligent amb una visió integral i a llarg termini. Des de la Càtedra Oceans i Salut Humana no estudiem les solucions per demà mateix, sinó per a les generacions futures. I moltes vegades la millor solució passa per la prevenció, una paraula que sempre costa adoptar perquè el dia al dia econòmic ens apreta, i estem més avesats a curar que a prevenir.