A dia que escric aquest article, una llevantada que ha durat 3 dies ens ha deixat destrosses a bona part del territori. Gran part d'aquestes destrosses, tot s'ha de dir, són conseqüència d'un històric afany desmesurat d'especulació urbanística eludint criteris de sostenibilitat i menystenint la memòria meteorològica del territori. Mentre el sistema capitalista fa l'impossible per netejar la seva imatge i no afrontar que la seva eternització ens condueix al col·lapse, la natura fa la seva funció i intenta recuperar el que se li ha pres de males maneres. El passat 17 de gener vaig tenir ocasió d'assistir a la I Cimera Catalana d'Acció Climàtica. Durant l'acte hi havia consens entre els ponents que la lluita contra el canvi climàtic és una de les principals prioritats que tenim com a societat. Tot i això, a l'entrada del teatre nacional de Catalunya es manifestaven diverses entitats ecologistes que recriminaven als organitzadors haver quedat exclosos de la cimera i no poder participar de la recerca de solucions. Les administracions han de tenir l'obligació de promoure la implicació i participació de la ciutadania i no es poden permetre deixar ningú al marge. S'ha d'escoltar un jovent mai tan ben preparat i conscienciat que ens exigeix mesures i ens recorda que no tenim temps per perdre davant la situació d'emergència climàtica. Només a través d'aquesta complicitat entre les administracions públiques i els diferents agents econòmics i socials podrem revertir aquestes dinàmiques i combatre el canvi climàtic promovent accions del tot ineludibles. Necessitem una mobilitat més sostenible, una millor gestió i reducció de residus, una progressiva eliminació de l'ús de combustibles fòssils, una planificació urbanística amb criteris més ambientals, un foment i protecció de la biodiversitat, una igualtat i lluita contra la pobresa, una educació inclusiva de qualitat al llarg de tota la vida, ... És urgent emprendre aquestes accions i per portar-les a terme des dels ajuntaments necessitem dotar-nos de recursos. És ben cert que no ajuda tenir un Tribunal Constitucional posant constantment pals a les rodes i tombant (també) articles sencers de la llei catalana contra el canvi climàtic, ni tampoc la vigència d'una llei dita de racionalització i sostenibilitat (econòmica, és clar...) de l'administració local imposada des de Madrid. Ens cal una nova legislació per fer front a aquest repte, però no per això, ens resignarem. Els beneficis d'afrontar el canvi climàtic superen en escreix els costos, principalment perquè els costos de no afrontar-ho són irreversibles i ens duen a l'extinció. Tenim, doncs, una gran quantitat de reptes i ens caldrà, també, una gran capacitat d'autocrítica i que no ens tremoli el pols a l'hora de prendre decisions valentes. Per tot el que ens juguem, esperem estar a l'alçada de les circumstàncies.
