30 de gener de 2020
30.01.2020
Figueres

El 70% de les persones que ocupen il·legalment són famílies i, la majoria, amb menors a càrrec

L'Ajuntament ha presentat avui el resultat d'un estudi pioner fet per la Fundació SER.GI

30.01.2020 | 13:16
Dels 244 pisos analitzats, 82 són tapiats o amb les entrades bloquejades.

L'Ajuntament de Figueres ha donat a conèixer les dades que s'extreuen d'un estudi realitzat per la Fundació SER.GI sobre els pisos ocupats a la ciutat. L'anàlisi ha partit d'unes dades recollides i facilitades pel consistori, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i la Generalitat de Catalunya, que indicaven que uns 244 habitatges constaven com a ocupats. D'aquests, ara es conclou que «entre 111 i 125» ho estan realment. Com l'anàlisi s'ha fet sobre el llistat que tenien les institucions, no es descarta la possibilitat que la xifra, realment, sigui més elevada.

L'entitat encarregada de fer l'estudi explica que les dades obtingudes s'han contrastat amb un treball exhaustiu porta a porta i amb el registre de dades. Així, s'han fet unes 48 entrevistes personals i s'ha mantingut relació amb entitats en defensa de l'habitatge, com la PAH de Figueres, o que lluiten contra el racisme. L'estudi parla que dels 244 pisos analitzats, 80 estan realment ocupats, 82 són buits (estan tapiats o amb les entrades bloquejades), 35 han deixat d'estar ocupats perquè han arribat a un acord amb la propietat, 31 hi ha indicis d'ocupació però no s'ha trobat a ningú i 14 no s'han localitzat. El regidor de Serveis Socials, Jesús Quiroga, remarca la necessitat de desmitificar la sensació que hi havia, ja que «la meitat dels 244 pisos que es creien ocupats a la ciutat, ho estan realment, entre 111 i 125».

Causes

Des de la Fundació SER.GI han pogut deduir algunes de les possibles causes que generen aquestes ocupacions i les divideixen en tres: la dificultat socioeconòmica de les famílies (manca d'ingressos); la impossibilitat de tenir una alternativa habitacional digna (el 95% dels enquestats asseguren haver buscat un habitatge de lloguer); i el racisme que es desprèn del sector privat. Òscar Camps, de la Fundació SER.GI, explica que això es deu quan la propietat demana un perfil de persona molt concret i «hi ha persones que amb DNI es troben amb una selecció de perfil que no passen».

Per una altra banda, hi ha la situació de les persones amb NIE, «tot i a vegades passar el filtre de la propietat es troben amb una dificultat administrativa i és que el fet que el NIE s'hagi de renovar anualment i els contractes de lloguer siguin de quatre anys, per moltes agències immobiliàries que hi hagi l'opció de no poder renovar el NIE és una dificultat», diu Camps. L'estudi indica que només un 27% de les persones que ocupen pisos no tenen papers i, en aquest cas, Camps remarca que es tracta de persones que, directament, no poden accedir al mercat privat.

Des de la Fundació SER.GI també determinen que és difícil marcar un perfil genèric però estipulen que un 60% dels qui viuen en pisos ocupats són joves, d'entre 18 i 35 anys, i no hi ha ningú major de 66 anys. El resultat mostra que un 70% de les persones que ocupen són famílies i, d'aquestes, un 57% tenen fills menors a càrrec. Tanmateix, s'ha constatat que el 57% de les persones que viuen en pisos ocupats són dones, i el 23% són famílies monoparentals. Aquestes dades desmitifiquen també el concepte que es té socialment de les persones que ocupen i demostra que la majoria de persones no ho han triat, «l'ocupació és un acte de supervivència, darrere hi ha precarietat», declara Camps. Més de la meitat de les enquestades prèviament havien buscat un habitatge de lloguer o van demanar una vivenda social.

Solucions

Amb aquesta anàlisi, una de les solucions que el govern posa sobre la taula és que «entre febrer i març comprarem 11 pisos que crearan una nova línia de lloguer social» declara el regidor d'Habitatge, Joselín Castellón. Aquesta mesura, afegeix, sumada a la recuperació de la pujada del 50% de l'IBI als pisos que estiguin buits fa més de dos anys i a la creació de la Mesa Tècnica de Coordinació d'Habitatge amb entitats i representants en defensa de l'habitatge de la ciutat, permetrà «posar fil a l'agulla per determinar com hem de fer front a les necessitats de les persones que hi viuen i dissenyar una estratègia transversal per donar resposta a aquesta problemàtica», diu Castellón. Pel govern, el fet de presentar aquest estudi pioner a la ciutat mostra la voluntat política. «Va ser una de les primeres decisions que vam fer com a govern i és una mostra que tenim una política d'habitatge», declara Quiroga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent