23 de gener de 2020
23.01.2020
Figueres

Josep Peñuelas, ecòleg: «En el canvi climàtic necessitem mesures valentes i decidides»

Josep Peñuelas, director de la Unitat d'Ecologia Global de la UAB, ofereix una conferència a Figueres

23.01.2020 | 16:38
L'ecòleg Josep Peñuelas

El figuerenc Josep Peñuelas és ecòleg i director de la Unitat d'Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB. Està considerat un dels millors investigadors del món en ecologia i medi ambient. El seu camp de treball és el món i el seu currículum fa vertigen. Alumne del prestigiós biòleg Ramon Margalef, Peñuelas és una veu respectada i influent que aborda amb intel·ligència i optimisme el repte que ens planteja el canvi climàtic, tema que centra el nou cicle «Aula Oberta» d'Atenea que s'inaugura aquest divendres a les 8 del vespre als antics jutjats de Figueres.

Vostè va nèixer a Vic però es considera figuerenc.
A Vic vaig nèixer perquè els meus pares eren mestres allà. A Figueres hi he crescut i viscut i la meva família és empordanesa. A Figueres vaig fer tota la formació, al col·legi Sant Pau i l'institut Muntaner. I cada quinze dies vinc perquè és el meu país, casa meva.
 
Divendres ve a parlar del canvi climàtic, el gran tema.
Si si, tenim aquest planeta tan petit que ens l'estem menjant i hem de vigilar molt no només amb el canvi climàtic sinó també amb l'ús dels recursos, que és desmesurat. Estem canviant d'una manera molt accelerada el planeta i hem de ser conscients i gestionar-ho bé perquè se'ns acaba.
 
No creu que la gent ja ha pres consciència?
Cada vegada més i l'entrada dels nens i adolescents, amb les seves vagues, primer als països del nord i també aquí, ha representat un canvi radical. La consciència és cada vegada més gran però l'acció no canvia, haurien de ser molt més radicals encara.
 
Està a les nostres mans?
Hauríem de ser nosaltres, com a ciutadans, que impulsessim que els gestors de la nostra societat endeguin noves mesures d'abordar l'ús de l'energia i els recursos. És fonamental i possible perquè podríem passar a fonts d'energia alternativa, és factible. El més bàsic és descarbonitzar la societat perquè aquest dispendi els nostres fills acabaran sorpresos de com hem malbaratat i cremat el petroli que és un tresor acumulat durant milions d'anys però també l'haver creat aquest problema climàtic associat a les emisions que es generen. No s'entendrà com hem seguit fent-ho.
 
És possible la descarbonització. 
Si, amb l'ús de les bioenergies i les altres alternatives de sempre: solar, eòlica i hidràulica. També és possible econòmicament. Nosaltres, a banda de ser científics de la natura, assessorem governs. Per exemple, els que ara estan preocupats i són els amos del món, que tenen diners i paguen, són els xinesos. Fem estudis allà i només amb el 2-3% del PIB, que és molt però factible, podrien canviar d'emetre a la Xina. I si ells ho poden fer, és vàlid per tots. Només és qüestió de mesures fortes, valentes i decidides. A més, els que manen i són els més rics del món seguiran essent-ho perquè les noves tecnologies les seguiran dominant els mateixos. Hi ha un component termodinàmic a la fiísica del poder que, per molt racionals i savis que ens pensem que som, no hi ha manera que l'estanquem.
 
Els polítics no reaccionen.
Haurien de ser valents perquè, a banda dels problemes ambientals, contaminació... el que és més evident és que ens estem escalfant i cada vegada més, i és molt greu perquè canvia les condicions a les que ens hem adaptat tant de temps. El que veig encara més problemàtic és que augmenten els fenòmens extrems i que cada cop són més probables. A partir d'una línia base més alta aquests agafen una freqüencia i una intensitat més gran. Això crea uns desastres enormes que després es tradueixen en pèrdues al medi natural, fins i tot econòmiques, sinó que acaben transformant-se en problemes socials, migracions i possibles conflictes. 
 
No sent certa frustració o desesperança? Cal actuar ja, no?
Aquesta mateixa dècada. I és possible. Països com la Xina que han invertit molt i tenen moltes centrals que van a carbó, que avui en dia és quasi un crim. Per evitar les pèrdues aquestes centrals es poden transformar en d'altres que utilitzin combustible biològic com les deixalles agrícoles, els residus forestals. Això és factible, s'ha calculat. I alhora activar al màxim totes les altres energies alternatives. 
 
I el diòxid de carboni?
Cert, encara fent-ho així en tenim molt a l'atmosfera. Ara s'estudia mecanismes de captura. Vull creure que amb el temps no ho solucionarem però evitarem que augmenti la tempoeratura 2 o 3 graus, que seria un desastre absolut. 2 graus de mitjana al món ja seria un problema greu però podríem estar contents. Sembla poc però és canviar totalment el planeta. La vida està muntada ara en funció del clima, l'aigua i la temperatura: els organismes, el cicle dels elements, l'agricultura, la salut humana...

Josep Peñuelas amb el seu equip.

 

Tot ho estudien des de la Unitat d'Ecologia Global que vostè dirigeix. És un grup de recerca?
Ho estudiem tot per entendre com funciona el planeta global: des què passa a l'ADN, la genètica, l'evolució dels organismes... A l'equip tenim des de biòlegs mol·leculars, físics de l'atmosfera passant per enginyers de satèl·lits però predomina l'ecologia. Un terç som catalans i la resta de tot el món. Aquesta unitat treballa en col·laboració amb altres grups d'universitats del món perquè necessitem l'expertesa i backgrounds amb capacitats diverses com els ecoinformàtics perquè tenim gran quantitat de dades, enviades pels satèl·lits i sensors que tenim arreu. És com si motoritzéssim la Terra.
 
Què tal el finançament?
El de l'Estat espanyol és molt migrat. Esmercen pocs recursos en recerca en general i crec que s'equivoquen. Quasi tot és finançament europeu. 
 
Va tenir com a mestre a Ramon Margalef.
El savi per excel·lència. No he vist mai ningú com ell. Sabia de tot: multidisciplinar, memòria, imaginació, innovació prodigiosa. Nosaltres som gent normal només que al treballar molts acabem fent un producte una mica millor però ell ho tenia tot ja. Era un savi que no hem reconegut prou a Catalunya. Ja ho hem fet però caldria fer-ho més. Si hagués tingut bons biògrafs seria un savi reconegut internacionalment.
 
Què pensaria ell de la situació actual?
Que no cuidem prou la natura però ell era capaç de mirar-s'ho des de fora, el que fem els científics, i veure tot com evoluciona i analitzar-lo com un objecte d'estudi. I com aquest no era ben tractat per una de les seves espècies que es creu un semideu, i hem trencat tots els límits d'ús de recursos i els fem servir per reproduir-nos. No ens comportem massa racionalment, ho fem igual que els altres animals o plantes, com un sac de neurotransmissors.
 
No som massa intel·ligents, no.
Som llestos però no savis.
 
Però ens tirem pedres sobre la nostra teulada.
Bé, no desapareixerem pas els humans però algunes previsions demogràfiques parlen que en dos-cents o tres-cents anys en comptes de ser deu mil milions serem dos mil. Això voldrà dir que hauran desaparegut quatre de cada cinc humans i em fa un mal terrible. Bé, això són projeccions, mai saps què passarà en el futur. Vull creure que podrem reconduir la situació encara que sigui forçats quan veiem els problemes.
 
Veure els joves reclamar ajuda porta a la reflexió.
Si, jo soc optimista i vull creure que davant els problemes serem capaços de reaccionar. Només em preocupa que ho fem massa tard.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent