22 de gener de 2020
22.01.2020
Castelló d'Empúries

La psicòloga castellonina Yanira Pallisera aborda les relacions des d'un vessant alternatiu

Utilitza el «discurs socràtic», és a dir, fer moltes preguntes perquè sigui un mateix qui s'adoni de les situacions

22.01.2020 | 15:17
Una de les seves passions són els animals, amb ells també fa reiki.

Yanira Pallisera (Castelló d'Empúries, 1986) acaba de publicar el seu primer llibre, 39 consejos para superar una ruptura y no volver a caer en viejos patrones. Reconeix que aquest el va escriure en poc més d'una setmana. «Després, el vaig deixar reposar 3 o 4 mesos». Fins que un dia se'l va rellegir per enllestir-lo definitivament.
Mentre parlem, m'explica que, per a ella, escriure és clarificar, ordenar els aprenentatges que portes dins. És el preludi per seguir aprenent. Una forma d'acabar d'integrar el que saps. I això ja no marxarà de la memòria. «El fet d'escriure-ho és com gravar-ho a pedra!». Confessa que publicar aquest llibre «és un acte de superació de mi mateixa». Creu que per poder escriure d'un tema has de passar per les vivències, «si no escriuria només teoria, i per poder transmetre és necessari haver transitat per un lloc i parlar des del coneixement de la pràctica». I si ha escrit sobre ruptures és perquè n'ha patit, per això sosté que la recepta màgica quan es trenca una relació és l'amor propi, «aprendre a redirigir el focus cap a un mateix i cap al present. Alhora, però, podem permetre'ns tenir dolor, perquè es trenquen uns hàbits i unes expectatives de futur».

Encarar bé les relacions

«Una amiga sempre em preguntava perquè estava en una relació, i jo li contestava que per aprendre, però ella em deia que les relacions no són una universitat, que tens una relació per viure-la i gaudir-la». Considera que va ser aquí quan va començar a veure-ho diferent. Per a la psicòloga, el més important és no «perdre'ns en l'ideal romàntic», en l'estereotip de com ha de ser una relació. Aquest llibre «són els patrons detectats, que moltes vegades són creences inconscients. Cal observar-nos en tots els sentits». Afegeix que quan es trenca una relació no s'ha de culpar ni responsabilitzar l'altre de la situació, perquè, «si no et responsabilitzes, no prens consciència del que no ha anat bé, i llavors no hi ha aprenentatge i no hi ha millora. Si no hi ha aprenentatge, ho reprodueixes». Per això emfatitza que «és bonic entendre la parella com un company de vida, però hem de saber què és l'amor incondicional. La decisió de si em quedo amb algú o no, és meva, i no podem entrar en disputa cada vegada que l'altre no ens dona el que volem o no compleix les nostres expectatives».

Més llibres a la nevera

Aquest és el primer llibre que publica, però la castellonina ja n'ha escrit uns quants. Durant els estudis de psicologia, «vaig escriure un llibre sobre els avortaments, sobre la falta d'informació, no només per conscienciar de la necessitat d'acompanyar la dona –tant si és un acte voluntari com si no ho és–, sinó que també pretenia ajudar a plantejar tot allò que es pot moure a escala emocional davant d'un avortament». Aquest llibre, anomenat T'escric a tu, no vist la llum, «suposo que el vaig enfocar d'una manera molt personal».
No prou amb aquests, també ha escrit sobre l'orgasme femení, «de com afecta negativament el concepte de l'exploració femenina al llarg de les generacions i la inconsciència col·lectiva. El fet de prendre consciència que l'energia sexual no només té a veure amb la sexualitat, sinó que és una energia vital molt potent». A la nevera, encara hi té algun llibre més; un d'interpretació dels somnis, contes infantils, algunes novel·les romàntiques i una col·lecció de sis volums pràctics que engloben la totalitat de la condició humana. En aquesta nova sèrie en la qual està treballant Pallisera pretén abastar els diferents vessants que conformen les persones. En un primer volum parlarà sobre el funcionament de la ment i la importància de detectar aquelles creences autolimitants o destructives a fi de poder modificar-les i que la ment es converteixi en una aliada. Un segon volum tractarà sobre la necessitat imperiosa d'aprendre a detectar, posar nom, i expressar les emocions. Un tercer que tindrà en compte el cos físic i on donarà estratègies per aprendre a escoltar-lo, perquè «ell ens comunica quines àrees de pensament o emocions enquistades resten per curar». Un quart exemplar està enfocat a redirigir els hàbits de forma coherent amb allò que som, sentim i desitgem. Un cinquè, que fa èmfasi en la importància del llenguatge i la pulcritud a l'hora de parlar-nos a nosaltres mateixos i als altres. I un sisè, i últim, que se centrarà a clarificar què és el cos energètic, com s'interrelaciona amb els altres cossos –mental, físic i emocional– i què podem fer per mantenir-nos el màxim d'equilibrats possibles.

El camí per arribar fins aquí

Curiosament, Pallisera adolescent volia deixar els estudis, com a molt fer automoció. En aquell moment, el director de l'Institut de Castelló la va animar a seguir estudiant i va decidir fer psicologia «per entendre la condició humana i entendre'm a mi mateixa» –això no ho reconeixen tots els psicòlegs–. «Quan ets adolescent no entens què et mou, però sé que em preguntava què era la vida». Recorda que va llegir l'Alquimista amb 13 anys, i potser, admet, va ser allà que va començar a reflexionar. Això de ben segur va estar influït pels debats amb el seu pare, ja que explica que «hem parlat i debatut molt sobre política i sociologia, i el que movia els humans».
Per a Pallisera, el paper del psicòleg és acompanyar la persona que trobi les seves respostes i les seves pròpies estratègies, però ella es defineix com una psicòloga de «discurs socràtic», és a dir, fa moltes preguntes de manera que sigui la mateixa persona que s'adoni de les coses. Destaca que davant d'aquesta pràctica, «hi ha tanta falta d'aprenentatge emocional que molta gent es bloqueja. Ens costa detectar què sentim, posar-li un nom, aprendre a expressar-ho i aprendre a canalitzar-ho».
En aquest sentit, fa temps que dedica part de la seva vida al reiki i a les energies alternatives, «la psicologia es quedava limitada. Per molt que puguis aprendre com funciona la ment i ser conscient que hi ha unes estructures mentals que condicionen i venen apreses de la infància, hi ha influències d'un sistema familiar al darrere, a escala energètica. Tot un món del qual no es parla i influeix».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent