Jaume Planella (1977) compta amb una llarga experiència en associacionisme i com a membre d'entitats locals. Els seus orígens són de l'esquerra independentista, i era membre del Casal el Forn, de Girona, quan es va fundar la CUP en l'àmbit gironí. Fa deu anys va ser un dels responsables de la creació del grup de suport local de la CUP a Castelló d'Empúries, el mateix nucli que es va convertir, fa dos anys, en l'Assemblea local de la CUP de Castelló. Ara, i després del pacte ERC i CUP al govern municipal, Planella és regidor de Transparència i Retiment de Comptes, Agermanaments i Cooperació, Habitatge i Joventut.

- Fa una setmana, Castelló feia públic que disposarà de deu habitatges de Protecció Oficial. Quin és l'objectiu que es busca amb aquesta cartera?

- A Castelló som conscients que hi ha molt d'habitatge, però estan a preus desorbitats, cosa que fa que hi hagi poca oferta real i que la gent marxi. Aquests pisos de la Fundació Santa Creu seran, preferentment, per a menors de 35, majors de 65 i famílies monoparentals. Volem que els joves es quedin a Castelló i que al nucli hi hagi més vida. Seran un èxit segur, perquè intueixo que hi haurà molta demanada.

- En matèria d'habitatge, quins altres projectes esteu treballant?

- Estem a punt d'engegar un projecte de masoveria urbana. Hem detectat que tant a Castelló com a Empuriabrava hi ha edificis habitables, però que els cal alguna reforma. El que volem és fomentar contractes entre propietaris i llogaters a un preu simbòlic, a canvi que el llogater vagi reformant la casa d'acord amb l'informe d'un arquitecte. El mes de febrer iniciarem la campanya per intentar captar habitatges, i en la segona fase captarem possibles llogaters.

- Quants habitatges buits hi ha al municipi?

- Tenim constància que n'hi ha uns 2.000, però volem fer una diagnosi per saber en quines condicions estan aquests habitatges, i de qui són. Aquesta diagnosi ens ajudarà a marcar les polítiques d'habitatge que hem de fer en un futur. A llarg termini, tenim l'objectiu de recuperar la borsa de lloguer, una oficina municipal on els propietaris ofereixen habitatge, i créixer en volum de pisos d'emergència social.

- En matèria de joventut, aquest any teniu el repte d'abordar el Pla Local de Joventut. Com el plantegeu?

- El Pla Local de Joventut es fa cada cinc anys, i ara cal renovar-lo. Es farà a través de diferents taules de treball sectorials on participaran joves i també agents de diferents àmbits com l'esportiu, salut, cultura o de lleure. S'hi implicaran moltes regidories de l'Ajuntament, moltes entitats i agents socials del municipi. L'objectiu és facilitar la vida als joves i atacar les mancances que té la joventut, majoritàriament relacionades amb temes com l'habitatge, la formació, l'exclusió social o el masclisme.

- A curt termini, organitzeu alguna activitat que mobilitzi els joves del municipi?

- Des dels casals joves de Castelló i Empuriabrava sempre fem activitats relacionades amb l'emancipació, l'orientació laboral, la formació o el lleure. A banda d'això, durant el mes d'abril farem la trobada juvenil de l'Alt Empordà, juntament amb el Consell Comarcal. Serà una jornada amb taules de treball, concerts, tallers i aventura durant tot el dia que mourà uns 300 joves de la comarca.

- Penseu aixecar algun projecte amb la implicació dels joves?

- En tenim pensats dos de molt potents i que ens agradaria fer durant aquest mandat. El primer és crear una emissora de ràdio amb l'ajuda dels joves. El segon, crear un Ateneu perquè així els joves no s'hauran de moure del municipi per fer activitats i seria el centre de referència de les entitats locals.

- Fa temps que no se sent a parlar dels pobles agermanats. Es pretén fer alguna acció conjunta amb ells?

- Som conscients d'aquesta situació, i per això hem reprès els contactes amb els tres municipis amb els quals estem agermanats: Elna, a la Catalunya Nord (des del 1986); Telica, a Nicaragua (des de 1998); i Ettenheim, a Alemanya (des del 2001). Molts d'ells han canviat de govern, i havíem perdut el contacte. Aquest any programarem un intercanvi juvenil a Elna, que s'havia fet durant anys però es va perdre; i un d'esportiu i cultural amb Ettenheim. Amb Telica, hi volem recuperar els ponts de cooperació que havíem iniciat anys enrere, després que patissin un huracà. També ens agradaria iniciar nous agermanaments, i per això estem en contacte informal amb diverses poblacions.

- La feina «invisible» que feu des de Transparència i Retiment de Comptes es farà palpable d'aquí a uns dies. Què presentareu?

- Arran del pacte de govern, vam decidir que havíem de treballar per fer de l'Ajuntament una institució transparent, accessible i propera al ciutadà. Ara fa tres mesos que treballem en el portal de transparència, i ben aviat el presentarem. La feina ha consistit a dotar de contingut el portal web municipal per donar compliment a la llei de transparència de la Generalitat. A efectes pràctics, busquem que el ciutadà pugui consultar plens, les juntes de govern o arribar a tota la documentació interna de l'Ajuntament. També hem treballat per completar les cartes de serveis de cada àrea de l'Ajuntament i dels ens autònoms (Castelló 2000, l'escola de música, la llar d'infants del Passeig de les Oques, la Farinera, i l'Agència de Turisme, quan s'activi). El que volíem és definir exactament què realitza cada una d'elles, les accions i els objectius que han d'assolir, i en quin estat està cada un dels seus projectes.

- Quins beneficis reals aportaran aquestes modificacions?

- Com a polítics, som conscients que tindrem més pressió, i facilitem a l'oposició saber en quin estat està cada projecte. La idea és que la gent estigui més informada de tot el que passa, i tot això també permetrà que agilitzem els plens municipals.