Figueres ret tribut a la mestra Dolors Purcallas Sierra en el 110è aniversari del seu naixement

Figueres ret tribut a la mestra Dolors Purcallas Sierra en el 110è aniversari del seu naixement

Un homenatge senzill, però sentit. La mestra figuerenca Dolors Purcallas i Sierra va morir el 20 de desembre del 1994 al Masnou, sola i en la més absoluta misèria, però, si hagués tingut l'oportunitat de veure la nombrosa assistència de públic que ha reunit el seu homenatge a Figueres, hauria descobert com d'estimada era. L'èxit de la convocatòria, al Museu del Joguet de Catalunya, ha estat una clara mostra que, si hagués estat avui, no hauria estat sola amb la desgràcia que li va caure a sobre, i tampoc hauria acabat els seus últims dies tan pobra.

Dolors Purcallas i Sierra va ser repudiada, castigada i apartada de la seva professió perquè no va acceptar que l'obliguessin a casar-se amb el fill d'un cacic del Penedès, quan va anar a treballar de mestra a l'escola de Torrelavit. La seva dura història hauria caigut en l'oblit si no hagués estat perquè un veí del Masnou va trobar, llançats en un contenidor, documents, fotografies i unes petites memòries que va deixar mecanografiades i en les quals relata el calvari que li va fer passar el cacic Olivé i, per extensió, la dictadura franquista.

En l'acte de reconeixement que l'Ajuntament de Figueres i el Moviment de Renovació Pedagògica de l'Alt Empordà han organitzat, aquest diumenge, 12 de gener, coincidint amb el dia en què Dolors Purcallas hauria complert 110 anys, ha participat una de les persones que la va conèixer personalment, l'historiador del Masnou Joan Muray, responsable de recollir en un llibre les memòries que ella mateixa va deixar escrites. Són records biogràfics d'una mestra de la República que va plantar cara al caciquisme i que Joan Muray ha titulat «El calvari d'una mestra».

Ha estat especialment emotiva la presència, en l'homenatge, de dos dels seus cosins germans per part de mare. La discreció que va caracteritzar Dolors Purcallas va fer que ni els seus familiars directes coneguessin la seva dura realitat. També han intervingut en l'acte persones que l'han conegut a través del seu relat autobigràfic.

La culpaven, com recorda el mestre David Pujol, per haver comès aquests tres delictes: «Per ser poc religiosa, per haver cosit roba d'abrigar per a l'exèrcit i per ser simpàtica», però tothom sap que el motiu va ser haver dit a un home ric i al seu fill: «Soy libre e independiente. Mis padres tienen lo suyo y no me necesitan pero igual que ellos solo me uniré en matrimonio por AMOR y eso no se tasa, no tiene precio. Lo siento, señores, creanme que lo siento».

L'Escola Joan i Jaume Ràfols de Torrelavit es troba en un edifici modernista. Aquest va ser el destí que va triar Dolors Purcallas quan va acabar els estudis de mestra a la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants de Barcelona.

Tot i que un inspector de la junta provincial d'ensenyament li va aconsellar que escollís la vacant de Montcada i Reixac, ella, després de meditar-ho molt, va optar pel petit poble del Penedès, amb aquest argument: «La localitat era molt petita, només de 1.277 habitants, hi havia dues vacants, pàrvuls i unitària de nenes, en un magnífic grup escolar. En qualsevol de les places em sentia amb ànim de convertir-la en modèlica, perquè la base, l'edifici, ho era, i amb un bon material valia la pena esforçar-se a treballar».

La seva trajectòria docent, però, va ser molt curta, del 1934 al 1939, si bé la seva aportació es recorda per ser innovadora i per haver aplicat el mètode d'aprenentatge de la pedagoga Maria Montessori. La seva formació com a mestra es va basar en metodologies d'aprenentatge on la figura de l'alumne tenia un protagonisme inusitat. Dolors Purcallas es desvivia per la seva feina i, fins i tot, va destinar bona part del seu sou a materials per a l'escola.

Els pares de Dolors Purcallas regentaven la sabateria Gran Bazar de Calzado, al carrer Portella de Figueres, però es van haver de vendre el negoci per estar al costat de la seva filla, en uns moments en què els Olivé i la gent del seu entorn, li estaven fent la vida impossible. Tot plegat, perquè el cacic, que era propietari d'una fàbrica de paper, s'havia entestat que la noia havia de contraure matrimoni amb el seu fill i no estava acostumat a rebre negatives.

Hi va haver persones molt influents del poble que van advertir Dolors Purcallas que no podia contradir els desitjos del senyor Olivé, però moltes altres van fer-li costat en considerar injust el calvari que li estaven fent passar. Els seus pares sempre van confiar en la seva valentia i la pena imposada a la seva filla també va recaure sobre ells.

Molts veïns de Torrelavit s'han preocupat perquè Dolors Purcallas rebi un homenatge al poble. L'actual directora de l'escola, Lola Fernández, que ha participat en l'homenatge d'aquest diumenge a Figueres, va moure tots els fils per donar a conèixer a tothom la vàlua de Dolors Purcallas i la petjada com a mestra que va deixar a Torrelavit. I així va ser com el 8 de març passat, el petit poble del Penedès li va retre un homenatge.

Ara, la seva ciutat natal, també ha volgut reconèixer no només la seva tasca docent sinó també la seva dignitat personal. A la façana de l'Escola Josep Pallach, antiga escola Les Franceses, on ella va anar a estudi, s'ha col·locat una placa que la recorda. A banda dels docents David Pujol i Lola Fernández, i de Joan Muray, li han dedicat unes paraules l'historiador de Torravit Pere Rovira; els alcaldes de Figueres i de Torrelavit, Agnès Lladó i Manuel Raventós, respectivament, i la presidenta del Moviment de Renovació Pedagògica de l'Alt Empordà, Júlia Bardera.