En un món cada cop més globalitzat i amb tants moviments migratoris com l'actual, la salut també s'ha d'analitzar a escala global. Els brots epidèmics i malalties infeccioses produïdes a l'altra punta del món poden arribar al nostre entorn més ràpid que fa uns anys. Un dels fenòmens que acceleren això també és el canvi climàtic, les modificacions climatològiques alteren la presència de mosquits a zones que abans no hi eren i proliferen noves malalties infeccioses.
A la Demarcació de Girona, la Unitat de Salut Internacional de l'hospital Santa Caterina de Salt és la referència per l'estudi i seguiment d'aquests casos. Des de l'any 2000 analitzen i estudien les malalties infeccioses procedents d'altres països. Tal com explica el cap d'aquesta unitat, el doctor Ramon Dalmau, la majoria de casos són de malalties importades, «a Girona no hem tingut cap cas autòcton».
Fa uns anys la malaltia més freqüent que tractaven era la malària i, ara, les més comunes són les que tenen origen en les picades de mosquit, com el Zika, la Chicungunya o el dengue. Aquest canvi es produeix per la quantitat de gent que viatja a països on aquesta malaltia és endèmica. «A Girona la gent viatja molt», assegura el doctor Dalmau, qui explica que des de fa quatre anys estan augmentant el número de visites entre un 8 i un 10%. «L'any passat vam tenir unes 8.000 visites, que són persones que viatgen». Davant aquest fenomen, el servei de Salt a vegades es queda curt.
Vacunes
La comunitat sanitària defensa la vacunació com el millor sistema per protegir la població contra un virus. Les vacunes són productes biològics que estimulen el sistema immunitari per crear anticossos i amb memòria a llarg termini. A més, un dels aspectes que defensen els metges és que aquesta protecció va més enllà del benefici individual.
Tal com expliquen des de l'hospital Santa Caterina, quan la taxa de vacunació en una població supera un llindar específic, la difusió de la malaltia es veu molt dificultada i, així, la població no vacunada també es beneficia. Aquesta protecció té un nom: immunitat de grup. En aquest sentit, quan es detecta una persona infectada, la vacunació més eficaç que s'aplica és «en anell». És a dir, es tracta de vacunar l'infectat, els seus familiars i els familiars dels familiars.
Brots epidèmics a 2019
Cada malaltia té un número determinat de casos per arribar a considerar-se brot. Els brots epidèmics registrats durant l'any passat van ser: Ebola; Xarampió; Chicungunya i Dengue; Poliomielitis; Encefalitis centre europea, i Còlera. Totes elles s'estan duplicant any a any i s'han registrat al centre d'Àfrica, al Carib, al sud-est asiàtic i a Orient Mitjà. A Europa, el xarampió ha tornat a aparèixer, després de ser una de les malalties que s'havien aconseguit eliminar. Espanya és el país menys afectat del seu entorn, ja que s'han registrat casos de rebrot a França i Itàlia.
El Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties recomana que la taxa de vacunació superi el 95% (ara és del 90%) amb dues dosis per interrompre la circulació del virus. Segons informa el Dr. Dalmau, «els pediatres són els que més clar tenen doblar la dosi», ja que juntament amb els viatgers, els menors d'un any són el sector de la població amb més risc.
El 18 de setembre de 2019 una notícia alertava del segon cas de dengue autòcton a Catalunya. Segons l'Agència de Salut Pública, la pacient va descartar cap antecedent de viatge a zones on la transmissió del virus és endèmica (països tropicals i subtropicals d'Amèrica Central, el Carib, Amèrica del Sud, sud-est asiàtic, sud del Pacífic i alguns països d'Àfrica).
Cada any es notifiquen a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC) casos importats de dengue en persones procedents d'àrees endèmiques, i això fa possible l'aparició de nous casos autòctons. La Unió Europea va permetre la comercialització de la primera vacuna contra el dengue a finals de 2018 però les seves limitacions fa que només s'apliqui en persones que hagin tingut algun cas previ de la malaltia.
