Richard Elelman (Londres, 1961), ponent habitual en conferències internacionals relacionades amb el medi ambient, és el director de Política d'Eurecat (Centre Tecnològic de Catalunya). Analista polític especialitzat en política ambiental i científica, els vincles entre les administracions públiques, el món de la investigació i el desenvolupament i la participació ciutadana. L'exregidor de Figueres i veí de Vilanant ha recorregut una llarga llista de països i ha viscut a Europa, l'Orient Mitjà i l'Índia.

Parlem de canvi climàtic, de com ens afecta i què el causa.

Afecta a tot i és causat per tot. Ens hem atrapat en un món tecnològic on la gent viu molts anys. Ja no és només que siguem molts, sinó que l'esperança de vida és molt més alta. Fa més de 8 anys que treballo en això. Abans parlàvem d'evitar-lo, després es parlava de mitigar els efectes, però ara ja parlem d'adaptar-nos. El canvi climàtic succeirà.

De quina manera es pot incidir en la població sobre el canvi climàtic?

Una cosa que està començant a quallar és la conscienciació dels joves. Però és una arma de doble tall. Greta Thunberg ha sigut una imatge destacada del COP, i és una persona admirable per la iniciativa que va prendre, però ara s'ha convertit en el que és l'os panda per la WWF, amb un problema afegit, serà sempre l'objectiu dels negacionistes del canvi climàtic -tot i que ningú el nega en l'àmbit privat. La generació de la Greta d'aquí dos o tres anys seran votants, i hi haurà un canvi de mentalitat. Però el que tinc clar és que la generació que ve ens castigarà a tots pel que hem fet.

Ja no hi seran a temps.

Ja no hi som a temps. Oblida-ho. Els principals científics ja ho tenen clar.

Una visió molt catastròfica

Una visió molt realista.

Llavors per què hem de fer esforços?

Perquè ens hi podem adaptar. Per exemple, deixem de tenir cotxes. Un transport públic elèctric, com el bus elèctric que vaig introduir a Figueres, era una demostració que era possible fer-ho d'una altra manera. Jo visc a Vilanant, si no tinc cotxe, no hi puc viure. Si invertim en les prioritats de la gent, establint un transport públic útil, podrem plantejar viure sense cotxe privat.

Això és a llarg termini.

Un dels grans problemes és que som curtterministes. La majoria de la gent només pensa en un mateix. Alguns representants polítics que tenen setanta anys pensen «igualment jo no estaré aquí». Intentar explicar les complexitats i mesures necessàries a llarg termini per contrarestar-lo és un desafiament.

Però ara per ara, ens desplacem...

Hem de pensar que realment els nostres nets no tindran transport privat. Per exemple, jo ara agafo 4 avions a la setmana per anar parlant sobre el canvi climàtic. Tu saps la petjada en carboni que deixo? És hipocresia total tenint eines com l'Skype.

Internet també té un cost ambiental

Tot ho té. Però cal buscar l'equilibri. És també començar a crear la percepció que els estats no són importants, són els municipis els que han de ser els implementors de les estratègies contra el canvi climàtic, igual com es va fer en el renaixement. S'ha de donar al ciutadà el poder de supervisió de les polítiques ambientals. Així evitem l'obstacle dels prejudicis dels estats nacions.

La Cimera del COP25 era per «quedar bé»?

Sí. Vaig fer un discurs on vaig criticar públicament Endesa, Iberdrola i altres, perquè al final resulta una pèrdua de temps. Com pots tenir el COP25 esponsoritzat per empreses responsables de bloquejar moltes de les mesures contra el canvi climàtic? Siguem honestos, no es poden presentar com a salvadors del planeta.

Llavors per què s'hi participa?

Perquè s'ha de canviar tot! En tot cas, aquest COP25 no és molt important, l'any vinent ho serà més perquè serà posterior a les eleccions americanes. El COP depèn realment dels xinesos, els indis, els russos, els americans i els brasilers. Si no els tens a tots, és igual el que facis. El problema és que necessites l'acord de 200 països, tots amb els seus interessos i els seus prejudicis. Saps el que costa? Les grans economies només pensen a curt termini, i tot depèn sempre de la data de les pròximes eleccions. Tens a Trump apel·lant a una franja que encara pensa que la Terra és plana i es creuen qualsevol cosa que llegeixen a Twitter, un brasiler amb el catolicisme d'abans i amb l'únic objectiu de fer diners de l'Amazones i un cap d'estat rus molt intel·ligent però amb uns valors morals molt discutibles.

A Europa, sembla que augmenta la consciència ambiental

Europa és el continent més conscienciat, però no pas per temes ambientals, sinó migratoris. Imagina't què passarà quan 450 milions de persones del sud vinguin a Europa durant els pròxims 60 anys a causa del canvi climàtic. La població actual és de 500 milions. El perill d'un nou augment de l'extrema dreta serà enorme. El que ha d'entendre la gent és que el canvi climàtic serà la fi dels estats nacions tal com els concebem ara, i s'ha de mirar, no només del vessant científic, sinó també del geopolític.

Molts interessos.

Tu poses tots aquests interessos egocèntrics per parlar del clima i no te'n surts. Quantes vegades Torra ha parlat del clima? Tenim un president de la Generalitat monotemàtic que només parla de llibertat però que no fa res per defensar el futur mediambiental de Catalunya. No entenc que hi hagi un tema que afectarà brutalment les vides de tots els pròxims anys i ningú surti al carrer. La pròxima generació es farà creus que estiguem parlant del procés quan realment sobre la taula tenim un problema molt més greu.

Per a una part de la població catalana primer cal la independència per després treballar en polítiques contra el canvi climàtic.

Si tu vols arreglar la vida dels teus fills o dels teus nets, treballa en la lluita contra el canvi climàtic. D'aquí a 70 anys ens serà igual si som catalans o espanyols, perquè els nostres nets voldran viure a la latitud de Sibèria, Noruega o Finlàndia. Ningú vindrà a viure a Catalunya d'aquí a 70 anys.

Però això no s'explica a la gent, encara ens diuen que hi ha alguna esperança.

Com ha d'explicar això un polític? Els russos estan construint ports al nord on actualment no hi ha accés al mar. Saben que hi arribarà. I Groenlàndia és la raó per la qual la Unió Europea mai reconeixerà Catalunya. Groenlàndia vol la independència de Dinamarca, però és el territori més gran que té Europa per al futur, i no el pot perdre.

Manca informació a la població per poder decidir lliurement les prioritats.

Ara mateix estem fent aquesta entrevista perquè hi ha hagut la COP25 a Madrid i és el tema de moda. D'aquí a un mes tothom ho haurà oblidat. Les corporacions tenen molts diners, i els diners parlen. Endesa va posar l'impost sobre l'energia renovable i ha destrossat la indústria a Espanya. A països amb 3 hores de sol diàries tenen panells solars arreu, vens aquí, i a part dels 4 edificis que els hi hem posat, ben poca gent en té. A les pròximes eleccions, algú votarà el partit que vulgui una ciutat energèticament sostenible i ambientalment respectuosa? No. Votaran a qui sigui més independentista.