L'Ajuntament de Figueres mostra el primer resultat de l'estudi sobre pisos ocupats il·legalment que va encarregar a la Fundació SER.GI el passat setembre, com va avançar en una entrevista a aquest setmanari el regidor d'habitatge, Joselín Castellón. Segons el govern, hi hauria 240 pisos en aquesta situació i «la majoria són de grans tenidors», afirma el vicealcalde, Pere Casellas. Com a responsable de Seguretat, informa que des de l'àrea estan treballant conjuntament amb la Guàrdia Urbana per desenvolupar una ordenança que obligui aquests grans propietaris a establir tot el necessari per evitar les ocupacions ja que, segons explica Casellas, és als habitatges on més es produeixen.
La normativa establiria també que si no ho fan, l'Ajuntament ho assumeixi de manera subsidiària amb càrrec als propietaris. A més que se'ls obligui a assumir els possibles desperfectes que es puguin produir a l'espai públic o en domicilis de veïns. El seguiment de les ocupacions es va fer sobre un llistat que l'Ajuntament va facilitar a l'entitat. Casellas explica que el resultat mostra una reducció d'una quinzena d'ocupacions respecte a les quals tenia comptabilitzades la Guàrdia Urbana.
El regidor de Seguretat diu que la mesura va encaminada sobretot a les entitats bancàries que «exposen els seus pisos a les pàgines web provocant, fins i tot, un efecte crida». Casellas vol diferenciar entre les ocupacions que es fan per «necessitat» i les que promouen «màfies» o que estan vinculades al cultiu de marihuana. L'estudi de la Fundació SER.GI també ha fet un perfil de les persones ocupants a través d'unes enquestes voluntàries que ha posat a disposició del consistori perquè intervingui, si ho consideren adient.
Casellas assegura que es treballa amb Serveis Socials per ajudar les persones que no tenen on anar. En aquest sentit, diu que el cens que s'està fent permetrà determinar al mil·límetre quins casos s'emmarquen en cada casuística. «Sabem que hi ha ocupacions que van al voltant de màfies que s'estan lucrant amb això i d'altres que, per la nostra proximitat amb la frontera, es dediquen al cultiu de marihuana», insisteix Casellas, tot recordant que aquests casos són els que estan perseguint els cossos i forces de seguretat.
L'ocupació del mas, no penal
Des de l'àrea de Seguretat Ciutadana es va tapiar fa unes setmanes un mas abandonat i ocupat, a prop de la protectora de Figueres i de propietat privada, «davant les reiterades queixes dels veïns del mal estat de l'immoble, la falta de serveis bàsics i la presència d'ocupants que hi passaven la nit i hi feien foc». Tot i que la majoria d'ocupacions en les quals s'intervé és a través de la Guàrdia Urbana, Casellas, tot i que no nega que hi hagi una relació amb la seguretat, diu que «no és el principal», ja que el 90% no són penals.
El protocol d'actuació de l'Ajuntament estableix que no s'actuï sense una intervenció de Serveis Socials. En el cas del mas, el consistori va informar que a l'interior hi havia cinc persones, que van ser identificades i desallotjades, després d'oferir-los una alternativa habitacional, que va ser rebutjada. Casellas, sense concretar, assegura que se'ls va oferir optar al menjador social i a reallotjar-los en un pis de l'Ajuntament.
Darrerament, es coneixia que l'única opció pública disponible era els pisos de l'ONG Tallers que l'Ajuntament de Figueres disposa per a persones sense llar però Casellas assegura que es va oferir «un dels pisos municipals». Tot i que no detalla de quins pisos es tracta, en una sessió plenària ja havia declarat que hi ha «70 pisos per posar a disposició de gent amb necessitats i 30 passaran aviat al mercat». Actualment es desconeix la ubicació d'aquestes cinc persones i entitats com Càritas o Creu Roja no volen manifestar si han atès recentment persones amb aquest perfil.
El Decret Llei català de mesures urgents d'accés a l'habitatge redefineix els «grans tenidors»
La Generalitat de Catalunya va aprovar a finals de desembre el Decret Llei de mesures urgents en matèria d'habitatge, que suposa un gran avenç en la lluita a favor d'un habitatge digne. Entre d'altres, la normativa modifica el concepte de gran tenidor. A partir d'ara, es determina que és «gran propietari» aquell qui tingui un mínim de 15 habitatges i no es classificaran segons els metres quadrats (a partir de 1.250 m(2)), com fins ara. A més, ja no es parlarà només de persones jurídiques, sinó que s'amplia el concepte i s'inclouen les persones físiques, els fons de capital risc i els de titulació d'actius.
Per una altra part, el Decret llei obliga els grans tenidors a fer lloguers socials (per sota del preu de mercat) a persones en situació de vulnerabilitat o exclusió residencial, incloses les famílies que portin un mínim de sis mesos vivint a l'habitatge. Aquests lloguers seran de set anys (d'acord amb la LAU) i es podran fer a persones que ja se'ls hagi acabat el contracte, i s'ampliaran a set anys els contractes de tres anys encara vigents. Els criteris per determinar si una llar està en situació de «vulnerabilitat» o d'«exclusió residencial» es basen en els que ja apareixen en la llei 24/2015.
