30 de desembre de 2019
30.12.2019
Figueres

«La clau de volta de la Fundació Dalí és donar més contingut intel·lectual i cultural a l'oferta»

Entrevista amb Jordi Mercader, president de la Fundació Gala-Savador Dalí: «Figueres ens té al seu costat, però no voldria les claus de la casa natal»

30.12.2019 | 07:51

El president de la Fundació Gala-Salvador DalíJordi Mercader i Miró (Portbou, 1943), és doctor enginyer industrial. Presideix el grup Miquel y Costas. És patró de la Fundació des de 1990 i va substituir en el càrrec Ramon Boixadós, mort el 2017. Va presidir Bazán, l'INI i ha format part de consells de grans empreses com La Caixa, Aigües de Barcelona i Repsol YPF.

Ens rep en el seu modest despatx de la Torre Galatea de Figueres. Abans d'entrar a parlar de la Fundació, es confessa empordanès d'ànima: «Fa pocs dies, encara vaig anar a dinar amb els companys dels Fossos (La Salle)». Nascut a Portbou, veu Figueres com una ciutat «amb potencial de futur».

Acabem un any complicat, en tots els àmbits. Quin balanç fa del tancament d'exercici de la Fundació que presideix?
La Fundació Gala-Dalí gaudeix d'una situació econòmica i financera molt positiva. S'ha d'afegir que això és patrimoni, no tant pel valor patrimonial en si mateix, sinó per la trajectòria. I s'ha de mantenir el patrimoni i la trajectòria. Aquests anys complicats hem estat especialment curosos. Poder gestionar bé un projecte com aquest, un projecte cultural, intel·lectual, local, econòmic, és complicat. Estem en un moment que jo el dividiria en dos aspectes: un és el general, de les institucions culturals, que és molt difícil; nosaltres gaudim d'una posició diferencial, i ho dic com a constatació d'un fet, de cap manera de vanitat institucional entre un museu i l'altre. Tots travessem i travessarem temps complicats. L'altre aspecte és que les coses variaran molt, ho anem veient cada dia i hem d'estar molt preparats per fer front a això, de manera que no afecti l'estabilitat de la Fundació. I aquest és un objectiu primordial i que el cuidem. Tancarem l'exercici 2019 millor del que estava inicialment previst, i una altra vegada, no volem ser exemple de res, però probablement serem referència des del punt de vista de la trajectòria econòmica i en altres aspectes de gestió.

L'autosuficiència econòmica és el pal de paller de la institució.
Sí, quan parlem d'estabilitat. El gran llegat de Dalí és que va construir un model que permet gaudir d'uns recursos que li donen una característica radicalment diferencial a altres institucions, que és la independència. La Fundació és independent de qualsevol tipus d'interessos que vagin més enllà del que és el projecte fundacional. I això només ho pots aconseguir amb la independència econòmica, perquè si comences a dependre de subvencions, crèdits, esponsoritzacions... ja seria una cosa diferent. I ara per ara, l'autosuficiència econòmica està garantida, és el nostre gran tresor, a més de tot el que suposa Dalí.

Quan vostè es va presentar com a nou president de la Fundació, va marcar Àsia com un dels grans objectius que tenia damunt la taula.
Sí, jo crec que l'Orient, el que ara es diu l'Àsia-Pacífic –que conec des de fa anys, per altres raons professionals–, té una característica molt particular, i és que hi has de treballar amb temps. La cultura oriental és parsimoniosa, sense voler ser pejoratiu amb l'expressió. És molt més lenta a l'hora de desenvolupar les coses. Però quan les desenvolupes, la relació dura molt més temps. La relació que tenim amb aquesta part del món l'hem anat construint aquests darrers d'anys. L'esforç fet ens donarà capacitats i potencialitats creixents i molt importants en un futur immediat. I probablement ho veurem a la Xina el 2021 i a altres països d'Orient en els pròxims anys. Aquesta és una projecció molt important per a nosaltres.


Jordi Mercader sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres. BORJA BALSERA

Dalí estaria fascinat amb aquesta obertura de mercat.
Sí. Hem pres la consciència de l'interès que desperta Dalí en una cultura tan llunyana. N'hem de gaudir les dues parts, tant nosaltres, com aquests col·lectius interessats del Japó, de la Xina, de les Corees, Singapur, tot això crida molt l'atenció i aporta valor. Aquesta qualitat de globalització ja la va tenir Dalí en la seva trajectòria personal.

La universalitat daliniana sembla infinita, no troba?
Sobretot jo diria que el que és més interessant, i que crida més l'atenció, és que avui, amb el que va dir i va fer, continua suscitant l'admiració i l'interès pel seu sentit de l'anticipació. El pensament dalinià té una arrel molt profunda i no acabem d'arribar al seu fons, encara.

Sabem que el Museu i les cases són el que són i tenen la capacitat que tenen. Com ho fan per cercar nous visitants? Ja no tant en nombre, sinó en varietat i en qualitat?
Crec que la clau de volta d'això és una cosa que requereix i requerirà temps, que és donar-li cada vegada més contingut intel·lectual i cultural al que estem oferint. Això implica una feina de difusió de l'obra i al mateix temps d'ensenyament. Aquest ensenyament vol dir que la gent que ve aquí trobi alguna cosa més que mirar una obra. Ho ha d'haver contextualitzat, ha de tenir una informació prèvia del que ve a veure. Que el visitant contrasti la seva percepció amb la percepció de la realitat i es pregunti com s'ha fet tot això.

Missió lloable però complicada.
Per posar un exemple, pensant en el mercat asiàtic que abans esmentàvem: hem volgut fer un catàleg raonat en xinès mandarí. Això permetrà a la gent que ve aquí des de molt lluny, tenir la capacitat d'haver-se anticipat, sense tenir coneixements acadèmics del que era l'obra daliniana i no haver de llegir en anglès o en castellà. És un element d'innovació important. L'altra cosa són els seminaris que hem fet i que continuem fent a la Xina, a Corea, o al Japó cada vegada que toca. Després també hi ha tota la part d'intercanvis intel·lectuals per a la gent interessada en l'obra daliniana i el Centre d'Estudis. El Centre un altre element molt potent. També crec que la Fundació té la capacitat de ser creativa alhora de manllevar l'interès del que ve. I com es fa això? Doncs a base de potenciar la visió de temes concrets. Per exemple, vinculant el Castell de Púbol i Gala amb la moda. Tenim tota una concepció al voltant de tot això, que farà que la gent que va allà vegi alguna cosa més del que hi havia exposat fins ara. I no oblidem de fer un bon ús de les xarxes socials. La difusió que fem amb microvídeos com el del Crist de Port Lligat seria un altre exemple del que deia. La gent hi posa curiositat i hi troba coneixement.

La situació global, tant nacional com internacional, afecta l'hora de prendre decisions?
Sens dubte. Aquest és un tema que particularment em preocupa i que m'interessa molt. Jo crec que la societat en aquest moment està, en el millor sentit de la paraula, en una situació pràcticament revolucionària i, per tant, quan hi ha una situació d'aquest tipus el que no es pot fer és no veure-ho de front.


«Figueres ens té al seu costat, però no voldria les claus de la casa natal»


L'actualització del Triangle Dalinià per on passa?
Per les grans coses i per les més petites, o que poden semblar petites, però que tenen molt d'interès. Un exemple és incorporar amb tota potència la xarxa wifi dins del Museu. Hem de pensar que quan un visitant, sobretot si és estranger, veu una cosa especialment interessant i en fa una fotografia, tens un element de repercussió mediàtic que no té aturador. Hi ha una gran quantitat de coses que es poden fer precisament per donar aire a una institució que no es pot quedar parada allà on estava, però que ja ho feia molt bé. Hem d'anar incorporant tecnologies, coneixements, actituds, il·lusions, per la gent que ve i per la gent de la mateixa Fundació que ho promou.

Treballar amb altres museus del món amb lideratge compartit és un objectiu assolit?
Compartir el protagonisme és una cosa bona per a tothom, especialment entre institucions. Ara tenim un exemple molt concret d'això. El Crist de Sant Joan de la Creu que portarem des del Museu de Glasgow, no havia sortit des de feia molts anys. Altra vegada hem tornat a construir un mecanisme que genera sorpresa: «Oh! Us l'han deixat?». Doncs sí, senyor, ens l'han deixat. «I què us han demanat?». Doncs, res! Què hem fet? Doncs els hem dit que estem disposats a col·laborar sempre que ens ho demanin, no faltava menys! És un quid pro quo implícit que no l'has de fer explícit des del primer moment, això facilita molt les coses.

El Centre d'Estudis Dalinians és l'eina per fer créixer la magnitud intel·lectual de Dalí?
Sí, i tant. I fa més coses. Una part d'investigació pròpia que genera una acumulació de coneixements que, altra vegada, no és una cosa que puguis comprar amb diners. Ho adquireixes a base d'esforç, treball, equip... Una vegada els has adquirit no pertanyen a ningú, pertanyen a la Fundació, i no ho dic en el sentit de la propietat estricte, sinó en el sentit que has adquirit un valor nou que no tenies. L'altre element també molt potent, i que forma part dels desitjos del fundador, és defensar l'obra. Hi hem dedicat un esforç especialíssim i li continuarem dedicant. D'alguna manera, aquesta protecció el que fa és valorar d'una manera creixent la serietat de la Fundació i de l'obra de Dalí.

Per a vostè que és home d'empresa, protegir l'obra ha estat una bona inversió de futur?
Sí, l'obra es va revalorar fa uns anys i ara encara ho farà més, perquè ara entrem en uns terrenys que són, des del punt de vista tècnic, molt més complexos que l'obra pictòrica clàssica seva. El catàleg raonat ha simplificat molt les coses des d'aquest punt de vista. Ara, portar això a la resta de les creacions de Dalí, al llarg d'una vida tan intensa i dispersa com va fer ell –escultures, obra gràfica, literatura,...–, ens ha obligat i continuarem fent-ho, a un esforç tècnic i de personal molt rellevant, però crec que amb això tindrem resultats molt propers.

L'adquisició d'obra, fomentada en l'etapa de Ramon Boixadós, està sobre la taula?
Sí, està sobre la taula, però cada vegada és més difícil comprar obra de Dalí, perquè cada vegada n'hi ha menys al mercat i és més cara. La Fundació ha revalorat molt Dalí durant l'etapa de Ramon Boixadós, un gran president. Si es donen les condicions per comprar, ho podríem fer. Quan un autor es revalora tant, hi ha tal nivell d'expectativa que a vegades ultrapassa el que és normal i, aleshores, és quan dius «ja el comprarà un altre que sigui més ric que nosaltres».

En el seu pla de treball quinquennal va dir que volia la Torre Galatea convertida en centre espiritual del món.
És una frase de Dalí. De fet, el que estem fent és incorporar coneixement, interès, trajectòria, en el pensament dalinià. Això ho estem treballant amb força i intensitat i, al mateix temps, amb el rigor de no equivocar-nos i no crear expectatives més enllà del que és estrictament normal. Les primeres actuacions les farem acompanyant El Crist de Dalí. Aquest 2020 farem coses molt interessants a Figueres, en aquest sentit.

Troba a faltar un palau de congressos i d'exposicions a Figueres?
La veritat és que sí, que potser no hi ha espais que siguin adequats per a això, però tampoc pretenem que el facin per nosaltres. Hem de trobar mecanismes intel·ligents per poder fer el mateix d'una altra manera. Hem de pensar també que el món de la tecnologia i la capacitat de difondre i de compartir coneixement avui és relativament més fàcil.

Quin paper ha de jugar la Fundació en el tema de casa natal i la segona casa?
N'havíem parlat amb l'anterior alcaldessa. Jo sempre els dic el mateix: en tot el que vagi a favor de Dalí, nosaltres hi estarem al costat. Això és la primera cosa. La segona cosa és que, estant al costat, el que nosaltres oferim és coneixement, no podem oferir res més. El que no podem fer és transferir rendes ni visitants d'una banda a l'altra.

I si un dia l'Ajuntament de Figueres li diu: «Aquí té les claus de la casa natal»...
No les voldria, però Figueres ens té al seu costat des de sempre. Rebríem l'oferta, l'estudiaríem, però jo soc molt clar. La meva primera reacció seria: «Escoltin, ja en tinc prou amb les claus que tinc d'aquí. Si s'ha de fer alguna cosa, ja la farem, però no em donin res més que no em cal».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent