El CAR Jove de Roses s'ha transformat. Només d'entrar es percep un canvi radical de decoració, amb una harmonia i unes energies que convida a seguir descobrint els espais que acull. Però com diu l'Anna Amer, tècnica de Joventut «No es tracta només d'una reforma del continent, sinó també del contingut. Ha sigut un replantejament global». De fet, fins fa poc, el CAR tenia mobles reciclats d'altres departaments, ordinadors vells i calefactors de segona mà d'alguna escola que els havia canviat.

Tant la tècnica com l'informador, en Jordi Abadal, es van adonar que no era un espai còmode per treballar, però tampoc ho era pels qui l'haurien de gaudir. «Els espais destinats als joves solen utilitzar equipaments de rebaixes. Però, perquè no poden tenir les mateixes oportunitats de ser acollits que qualsevol altre col·lectiu? És un servei com ho és la biblioteca o el CAP». Va ser llavors que van idear l'estratègia. Confessen que van organitzar una visita amb tots els regidors del consistori per fer-los veure les condicions en què oferien activitats.

L'actual regidora de joventut, Verònica Medina, que llavors estava a l'oposició, recorda que «cap dels regidors del ple va votar en contra». De fet, Medina reflexiona sobre les polítiques municipals en aquest àmbit «Creus en la joventut? Si és que sí, s'hi ha d'invertir. El jove ha de tenir un espai i estar ben atès. Aquest és un lloc que s'ha de sentir seu, i per tant s'ha de mantenir una constant innovació». Aquest gir del CAR ha fet que ara siguin molts els que s'interessen, fins i tot, els pares i els veïns de la zona ho perceben diferent.

«S'ha notat un gran canvi, tenim molts més usuaris i les activitats estan sempre plenes. Hem tingut molts alts i baixos al llarg dels anys, i ara podem dir que estem en un bon moment» explica Abadal. En aquest sentit, la tècnica afegeix que «la transformació física va de la mà d'una programació i d'una atenció amb perspectiva de gènere, intercultural, inclusiva, generadora de sentit crític i d'acompanyament en la presa de decisions».

La reforma integral

Per fer-se l'espai seu, els joves havien de poder decidir què necessitaven -un espai per ballar, per jugar a ping-pong- i els professionals havien de determinar les necessitats que no es demanaven directament -espais on generar confiança, seguretat, on establir relacions . L'Anna va fer un recull de propostes i experiències d'altres espais. «Fa 17 anys que pregunto als joves què volen, i sempre surten les mateixes 4 propostes. Ningú els ensenya com es participa. Hem de fer descobrir als joves altres possibilitats perquè puguin decidir», afirma en Jordi.

Aquest és un dels objectius del CAR Jove, educar-los perquè sàpiguen escollir buscant un ventall de possibilitats. «Vam fer el mapa del CAR en gran, i amb post-its, els joves van anar proposant cada racó», els nois i noies també van escollir pintar l'espai de colors vius, que donessin energia, vitalitat i força a l'espai. Van escollir uns biombos, com els de les oficines de Google. D'altra banda, la imatge exterior de l'equipament també ha canviat. «En el seu moment era molt innovador un telecentre, però ara no se sentien identificats amb l'espai». Actualment hi tenen uns vinils amb una mena de muntanyes, amb els colors escollits que van dibuixar ells mateixos, i que a través d'un dissenyador gràfic es va adaptar. «Els joves han anat validant totes les decisions de manera col·lectiva». I també així van decidir conservar un únic -i especial- grafiti, el d'un dimoniet situat a l'entrada. «Van ser els joves que van dir que es conservava perquè era una identificació del CAR», recorda en Jordi.

La ubicació del Centre

Un tema recurrent és la localització d'aquest espai dedicat als joves. Per a la regidora «hauria d'estar al mig del poble per donar accessibilitat a tots els nois i noies» però admet que amb la millora que s'ha fet de l'espai, es fa difícil de voler canviar de lloc ara. Per en Jordi Abadal «Tot i que estem apartats, i la resta d'infraestructures que utilitzen els joves queden relativament lluny d'aquí, no canviaria d'ubicació perquè trobar un local així al mig del poble és realment difícil».