23 de desembre de 2019
23.12.2019
Figueres

Superar el dol de tenir una cadira buida per Nadal

La psicòloga Cesca Carbonell explica com superar el procés emotiu

23.12.2019 | 13:49
Una trentena de persones escolten a Cesca Carbonell

Silencis, somriures tímids, un quadre emotiu, música i poemes. El Cercle Sport Figuerenc es va convertir dijous en un escenari de comiat per parlar d'un tema encara força tabú: la mort. El Nadal ja és aquí, 

època de celebracions, retrobaments familiars i festa. Unes dates que, com va senyalar la
psicòloga Cesca Carbonell, no només són dies concrets, sinó que s'allarguen tot un mes des de finals de novembre. L'alegria d'aquestes dates és gairebé obligada, i sembla que no hi hagi opció a estar tristos. Però la realitat és que molta gent ho està. «És Nadal i hi ha una cadira buida» és el títol de la conferència que la psicòloga formada en dol, Cesca Carbonell, va
 oferir a una trentena d'espectadors, juntament amb els testimonis d'en Josep Turbau, la Sandra Furriol i la Sònia Casals (que va intervenir virtualment).

Els rituals nadalencs dificulten el procés del dol més que en altres dates. Carbonell va explicar el que se sol fer per Nadal. Hi ha gent que decideix seguir amb els costums Familiars, fer com si res i no parlar-ne. I hi ha qui prefereix fugir, evitar el Nadal i marxar. Segons la psicòloga, cap d'aquestes és una bona opció. Es pateix massa en silenci, s'intenta posposar però no pair-ho, i quan el dolor es viu en soledat, s'evita o es nega, sol sortir de forma distorsionada i pot ser contraproduent.

Construir un nou Nadal

Quan ni fugir ni fer com si res és una opció, què ens queda? Els experts recomanen construir un nou Nadal. Planificar amb temps i en família, unes trobades consensuades que respectin totes les necessitats. Carbonell proposa fer una reunió familiar abans que arribin les festes on cadascú pugui expressar el que sent i necessita; parlar de la persona que ja no hi és; repassar els rituals nadalencs i modificar-los, si cal; buscar una manera simbòlica de recordar a la persona que ja no hi és, respectant a qui no tingui ganes de fer res; planificar un temps per descansar; preparar-se pel que pugui passar; tenir present que poden haver-hi moments incòmodes; i, simplificar les obligacions, demanar ajuda i delegar.

Turbau va refugiar-se en la creativitat per pair el dolor i ho recomana fermament, encara que no es tinguin nocions, «permeteu el buit del paper en blanc i estigueu en escolta activa amb el que necessiteu, el procés creatiu us guiarà». La família Casals va perdre una de les set filles a finals de novembre i tot i la quantitat de gent que són, es va viure un buit molt gran. El Nadal va ser un dels punts conflictius, però finalment van decidir trobar-se, de manera diferent, «no volíem ni festa ni feina». Furriol va emocionar el públic quan va explicar la pèrdua del seu fill de set anys, 22 dies abans d'un Nadal. Aquella cadira buida va ser molt difícil de superar, però «la ràbia em va fer agafar les regnes de la meva vida» i, fins i tot, formar-se en dol i pèrdues.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent