23 de desembre de 2019
23.12.2019
Roses

Sílvia Ripoll: «L'urbanisme és un producte econòmic i turístic que dona valor afegit a Roses»

Durant els pròxims mesos, l'Ajuntament crearà l'Aula Gastronòmica, adequarà l'itinerari geològic del Rocallam i treballaran per eliminar l'edifici Telefónica

23.12.2019 | 07:52
La regidora Sílvia Ripoll

Sílvia Ripoll (1973), llicenciada en Dret, compta amb una àmplia experiència al sector privat, treballant per l'empresa familiar del sector de la construcció i en una botiga de roba. Va entrar a l'Ajuntament de Roses el 2011, amb un mandat iniciat per Carles Pàramo i acabat per Montse Mindan. L'any 2015 no es va presentar, però va entrar com a càrrec de confiança el 2017. Des del 2019, Ripoll torna a ser al capdavant de la Regidoria d'Urbanisme.


- Quins grans projectes ha abordat Roses en els últims anys?
- Val a dir que, en els últims anys, Roses ha crescut molt en projectes importants. De moment, tenim dos projectes pràcticament acabats però aturats per culpa d'Endesa, que no hi ha aportat el subministrament elèctric: la SUF i la plaça del carrer Tarragona. Un gran projecte al municipi va ser la inauguració del tanatori de Mémora. Aquest és un servei molt important al municipi, i que ha estat molt ben acollit. A banda d'aquest projecte, també en tenim un de molt important, que és la museïtzació del castell de la Trinitat. En aquesta obra, com en tantes altres, hem intentat entendre l'urbanisme com un recurs econòmic i turístic. Urbanisme no és només posar una totxana, sinó que s'ha de plantejar com una oportunitat de millora de l'economia i el patrimoni local. Al final, l'urbanisme és un producte turístic que dona valor afegit.

- Vostè va ser la impulsora de les subvencions del «Roses posa't guapa». S'hi seguirà apostant?
- Sí! És una subvenció per a la reforma de les façanes d'habitatges. Vaig iniciar-ho l'any 2011, i és un projecte del qual n'estic molt orgullosa perquè veig que cada any s'esgoten els diners per a aquesta partida. Aquest any m'han adjudicat més diners per aquesta partida (145.000 euros), i hi ha una part especial per a les reformes en el marc d'activitats comercials i de restauració.

- Què es farà, durant aquests quatre anys?
- Tenim grans projectes. El primer és la creació de l'aula gastronòmica, sorgida dels Pressupostos Participatius, i que m'ho he pres com una cosa personal perquè l'he treballat molt. Tots els restauradors, pescadors i gent del poble s'han de fer seu aquest projecte, que espero que sigui una realitat l'any vinent. El pressupost per a aquesta obra és de 170.000 euros, es començarà a principis d'any i tindrà una durada aproximada d'uns sis mesos. En aquest espai, s'hi impartiran tallers de cuina i es promourà un nou producte turístic basat en la pesca. Encara no s'ha confirmat, però Ferran Adrià podria estar-hi implicat. Un altre projecte important serà l'adequació d'un recorregut geològic del Rocallam. A Roses tenim un aflorament geològic de fa milions d'anys, i que atreu molts estudiants i professionals d'arreu del món. Per potenciar aquest valor natural, amb una partida de 115.340 euros, primer de tot netejarem l'espai, ja que s'hi ha acumulat terres amb la construcció de l'entorn, i eliminarem plantes invasores. Després s'hi col·locarà una passarel·la de fusta i ferro, amb lluminàries i panells informatius. L'obra començarà al gener. A banda d'aquests dos projectes, també treballarem per eliminar l'edifici de Telefónica, a la Riera. És un centre d'operacions on hi ha tot el cablejat, però la companyia cada vegada necessita menys espai. Aquest any hem tingut tres reunions amb ells, i estan predisposats a marxar. Estem buscant un lloc on poder ubicar-los, i així enderrocar l'edifici i recuperar aquest espai de la Riera.

- Teniu algun projecte relacionat amb places o carrers?
- També en tenim. La plaça de la Llotja, per exemple, és una zona verda on ara la gent aparca. Nosaltres volem eliminar les zones d'aparcament i desenvolupar l'espai com a zona verda, amb jocs infantils i bancs. L'obra es començarà el gener amb un pressupost de 122.000 euros. A Santa Margarida, també adequarem la zona verda situada entre el carrer Riu Riudaura i el gran canal de Sta. Margarida, amb 149.000 euros. Pel que fa a carrers, tenim moltes partides petites per arranjar voreres, unes actuacions que els veïns consideren molt necessàries i que demanen tot sovint.

- I a llarg termini, què es treballa des del consistori?
- A llarg termini, volem fer un projecte per dinamitzar l'espai de l'antiga depuradora de marisc, propietat del Ministeri de Transició Ecològica. Amb l'alcaldessa volem anar a Madrid per mirar de trobar una sortida a aquest espai d'àmbit turístic i relacionat amb el mar, ja que és un lloc únic del litoral català. Un altre projecte ambiciós és la creació d'una àrea econòmica, una idea amb la qual estem d'acord els tres partits que governen. Hem de créixer econòmicament, i la prosperitat econòmica no es crea construint habitatges, sinó generant espais de treball on la gent pugui guanyar-se la vida. Hem d'estudiar on ubicar-la. Altres projectes que hem d'anar treballant són la creació d'uns aparcaments a les cales del cap de Creus, una pista d'atletisme, i impulsar subvencions que fomentin la renovació del parc urbà que tenim, més que no pas la nova construcció.

- Quina és la gran obra que queda pendent per executar?
- La gran obra per executar és l'allargament del passeig i la creació d'un aparcament davant del mar. L'àmbit d'actuació seria des de l'Hotel Rambla Mar, on hi ha el pàrquing, fins a l'entrada del port nàutic. Aquesta seria una de les obres que marcaria la Roses del futur. El projecte ja està fet, perquè va sorgir d'un concurs, i ara tenim l'obligació moral d'executar-lo. El gran debat que ara tenim sobre la taula és si cal un aparcament subterrani o no. Per una banda, cal examinar si hi ha viabilitat econòmica per fer aquest projecte. Per altra banda, hem demanat un informe a un enginyer perquè examini si seria possible fer un aparcament davant del mar, pel tema de la inundabilitat i del canvi climàtic, que afecta el nivell del mar.

- Hi ha problemes d'inundabilitat, a Roses?
- Segons els estudis de l'Agència Catalana de l'Aigua, sí. Actualment, a Roses, estem en un moment de planejament molt delicat i complicat, i bàsicament es deu a tres raons. El primer es deriva d'un informe recent de l'ACA, que va publicar un mapa amb totes les zones que tenien risc d'inundació, i Roses hi és. És el Pla de Gestió de Risc d'Inundacions. Això significa que qualsevol permís o llicència de construcció que els ciutadans ens presentin per a algun projecte situat en terreny inundable, nosaltres haurem de passar-lo prèviament a l'ACA, ja que la considera una zona de risc. En aquest punt, ells haurien d'adjudicar un seguit de directius a seguir. Paral·lelament, i relacionat amb això, hem encarregat un estudi de totes les actuacions necessàries per minimitzar els riscos d'inundabilitat de tot el municipi, i sobretot a Santa Margarida, que està plena de rieres.

- Quin és el segon problema existent, en qüestions de planejament?
- És l'anomenat Pla Director Urbanístic de Revisió dels Sòls no Sostenibles del Litoral Gironí. Aquesta és una nova normativa que prové de la Generalitat, i que està aprovada inicialment, el que significa que els municipis afectats poden fer al·legacions. Si s'acceptés aquest Pla Director, ens posaria tot el municipi potes amunt, ja que ens obligaria a modificar els nostres plans. Aquesta regulació el que fa és desclassificar sòls urbanitzables. La Generalitat considera que si en 40 anys no s'han desenvolupat, no es farà ara, i cal convertir-los en no urbanitzables. A efectes pràctics, això vol dir que només podríem créixer urbanísticament per la zona Sud-2, l'antic ARE (Àrea Residencial Estratègica). És la zona de l'escola Montserrat Vayreda i el Pavelló. Pel que fa a la zona Sud-8, situada a l'entrada del municipi, no la desclassifiquen, però sí que limiten una mica la possibilitat de créixer en habitatge.

- Quants nous habitatges es veurien afectats per aquesta nova regulació?
- El sector privat calculava construir un total de 7.000 habitatges a tot Roses, i si el pla s'apliqués, la xifra baixaria als 1.000. Vist que és possible que no puguem créixer, haurem de renovar el nostre parc urbà, i per aquesta qüestió estaria molt bé treballar amb subvencions relacionades amb els immobles, com ara bonificacions per la col·locació d'ascensors o instal·lacions elèctriques, per exemple.

- I hi ha un tercer projecte, oi?
- Sí, el Pla Local d'Habitatge. Es basa a radiografiar tot el parc d'habitatge que tenim. Això ens permetrà veure les nostres necessitats d'habitatge real, a més d'examinar altres aspectes com la demanda de tipus d'habitatge o com abordar la rehabilitació del centre històric.

- Tots aquests tres estudis relacionats amb el planejament municipal es recolliran en el nou POUM?
- La intenció és aquesta. De fet, aquests continguts i estudis paral·lels els fem per donar valor al nou POUM, el Pla d'Ordenació Urbana Municipal. L'antic POUM es va tombar el 2016 perquè li mancava, precisament, l'estudi d'inundabilitat. Aquest projecte l'havia creat l'equip de govern de la Magda Casamitjana, i es va aprovar abans que entréssim nosaltres, el 2010. Actualment es treballa amb el planejament de l'any 1992, al qual li anem fent modificacions puntuals, però ja és antic. Pel que fa al nou POUM, la voluntat és encarregar-lo l'any vinent, i ara hi estem treballant.

El projecte de la SUF, aturat per problemes amb les obres i la llum

Un dels projectes que Roses arrossega des de ja fa un temps és l'obra de la SUF, que hauria d'haver estat acabada el 2017. Des dels inicis ha existit un estira-i-arronsa amb l'empresa adjudicatària de l'obra, ja que no complien els terminis. «Se'ls va donar diversos vots de confiança, però no complien», explica la regidora. Finalment, l'equip de govern va decidir rescindir el contracte. A banda del problema amb la constructora, avui hi ha un problema afegit relacionat amb el subministrament elèctric, i és que Endesa no fa les connexions pertinents. Respecte a aquest tema, Mindan ha «demanat auxili» al conseller de la Generalitat per resoldre el problema. «Com a equip de govern, hem fet tot el possible per solucionar-ho», explica Ripoll.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent