23 de desembre de 2019
23.12.2019
Figueres

El feminisme de Kudri com a eina d'inclusió social a la ciutat de Figueres

Neix una nova entitat de dones i intercultural on la costura es converteix en una eina d'empoderament femení

23.12.2019 | 07:51
El grup es reuneix cada dimecres al Casal Cívic de Figueres.

La Nilda parla castellà; la Fàtima, l'entén, i el parla una mica; la Cristina parla català; l'Omaima, l'entén, i el tradueix a l'àrab; la Mimoun entén el castellà, i una mica el català, però no els parla; tret quan se li pregunta, en castellà, si li agradaria que hi haguessin homes al grup, llavors respon amb un contundent «no». Totes riuen, ja que és l'única norma no escrita. Així i tot, la diversitat és la riquesa d'aquest petit grup no mixt, que s'entenen perfectament tot i necessitar traducció en alguna ocasió i comunicar-se amb llenguatge no verbal en més d'una altra. Per això s'anomenen Kudri, que vol dir «cosir» en esperanto, un idioma creat per poder comunicar-se dins l'àmbit internacional d'una manera fàcil i neutral. Una qualitat que defineix molt bé les Kudri de Figueres.

Les seves integrants, de diferents nacionalitats i edats, es troben cada dimecres al Casal Cívic de Figueres per cosir, xerrar, compartir i «menjar molt», afegeix Cristina Hernàndez, a qui totes agraeixen ser la responsable de l'existència de Kudri. Els orígens es remunten fa dos anys a tallers i grups d'empoderament de Càritas on aquestes dones participaven, d'allà va sorgir, en Trobades amb ulls de dona on es realitzaven grups de costura, poesia, clubs de lectura, converses en català, etc. No sabien cap on anaven, però tenien clar que volien «crear camí plegades», i en la costura i el reciclatge de roba van trobar el seu espai. «L'objectiu era aprendre un ofici i intercanviar coneixements», explica Nilda, l'encarregada dels dissenys i patronatges.

Anar al ritme del propi grup

Algunes d'elles no sabien cosir, però un dels seus principis és que cada una aporta el que pot. L'espai que han creat fa que, en moltes ocasions, la costura quedi en segon terme. La Fàtima diu que és on «ens expliquem la vida» i, l'Ana, «un moment d'espargiment, de relax».

Sobre les taules on treballen és comú veure el símbol de la dona, «som feministes», diu Ana, una integrant llatina que assegura haver trencat molts prejudicis amb les seves companyes magribines, «les veus amb el vel i penses que són més submises que les europees o llatines i això no és així».

Seguint l'economia feminista, l'important és cuidar-se i seguir el ritme que el propi grup marqui. Mentre avancen van decidint quin serà el següent pas, sempre amb autofinançament i sense presses. «Aprofitant les vacances d'estiu, vam valorar l'objectiu d'agafar un aire més cooperatiu», i Hernàndez explica que el següent pas és convertir-se en associació, per guanyar independència i estabilitat, si tot continua avançant, potser el grup es pot convertir en una futura cooperativa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent