Des que es va iniciar el Projecte Sèpia (PS) l'any 2016, s'han pogut salvar 1.577.233 ous de sèpia i calamar, entre aquells que han situat a les sepieres i els de les incubadores. Aquests ous s'haurien perdut si els pescadors no els haguessin recuperat, i s'han pogut incorporar a l'ecosistema de les badies de Roses i de Pals. Alguns dels juvenils que n'han sortit, han servit de menjar per les dorades i els llobarros, i altres han pogut seguir el cicle reproductiu, segurament, posant els seus ous a les sepieres del PS, augmentant la població local de cefalòpodes. Boris Weitzmann, biòleg del PS, ha admès que «ningú sabria dir si aquest milió i mig salvat són molts o són pocs», però destaca que la importància de la dada publicada després d'aquests anys treballant rau en «la satisfacció que tenen els pescadors fent accions directes per minimitzar el seu impacte i per millorar la reproducció de les espècies». Tasca que ara passarà a mans dels mateixos pescadors.

Del PS també en destaca la seva implicació en l'educació ambiental. Fins ara han rebut 356 alumnes de sis centres diferents, fent activitats de descoberta i creant un «lligam emocional» entre els nens i les nenes i calamars i sèpies, amb l'objectiu d'apropar-los al medi i fomentar el respecte a l'entorn. També han rebut grups belgues i i alemanys interessats en la preservació dels cefalòpodes. Aquestes accions han seguit els objectius d'educació ambiental del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, un dels principals col·laboradors del projecte, juntament amb el consistori de l'Escala.

Objectius 2020

De cara a aquest any vinent, PS vol impulsar una nova prova pilot. El repte és que siguin els mateixos pescadors els que liderin el projecte «de forma autònoma i autosuficient», tot i que afegeixen que «des del Projecte Sèpia se'ls farà un acompanyament» i cessió de 12 incubadores. Per a poder transferir als pescadors els coneixements sobre els processos i protocols a seguir, s'ha elaborat un «manual de bones pràctiques, en què es detalla com fer la recol·lecció i incubació d'ous de cefalòpode i els hàbitats temporals on els animals posaran els ous».

D'altra banda, Isaac Moya, pescador i un dels principals impulsor del PS, ha explicat que «hi ha alguns pescadors més conscienciats que d'altres», en aquest sentit, preveuen signar un conveni amb l'associació Arts Menors Costa Brava, i poder certificar els productes que provenen de pescadors artesanals i que participen directament amb el Projecte Sèpia, i oferir un «al·licient» donant «un valor afegit» a les sèpies i calamars que es pesquen. Segons Moya, «la idea és que la recuperació dels calamars i les sèpies passi a ser una tasca més del nostre dia a dia».

El que és segur que continuarà fent activament el Projecte Sèpia són les activitats d'educació ambiental amb les escoles i, també, amb turistes. Una de les accions, a més de les activitats amb els alumnes de les escoles de la zona, són les sortides en barca per a veure les barques de pesca artesanal. «Creiem que tindrem demanda d'un públic específic, interessat en aprendre coses del mar i la pesca, i en temes de conservació i sostenibiltat».

Un futur incert

Si bé el Projecte Sèpia s'orienta a fomentar un canvi en la manera en què ens relacionem amb el mar, entenent que «un any podrem salvar molts ous, i un altre menys, depenent de la meteorologia, de la mala mar, etc.», també és cert que està augmentant la temperatura del mar pel canvi climàtic. «Hem tingut rècord de 26 graus, el màxim registrat en 40 anys» i els pronòstics climàtics no són favorables al Mediterrani. Weitzmann creu que «és difícil preveure quins efectes tindrà l'augment de temperatura sobre la reproducció de les espècies, però és cert que aquest any hem tingut problemes perquè l'aigua s'ha escalfat molt i els ous, a port, se'ns morien». Veurem, doncs, quin futur espera a les espècies marines.