21 de desembre de 2019
21.12.2019
Figueres

Cristina Martínez Viana: «L'addicte a les pantalles pateix síndrome d'abstinència quan no es pot connectar»

La doctora en Psicologia i experta en addiccions comportamentals, Cristina Martínez, ha fet una xerrada a Figueres

21.12.2019 | 19:20
La doctora en Psicologia Cristina Martínez Viana, a Figueres.

Doctora en Psicologia i experta en addiccions comportamentals, Cristina Martínez Viana és psicòloga adjunta de la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital de Mataró des de l'any 2007 i és fundadora i directora del Gabinet Psicològic Mataró. Fa xerrades a pares preocupats pel mal ús que els fills fan de les pantalles. La doctora en Psicologia ha estat la ponent d'una conferència que s'ha celebrat recentment a La Salle Figueres, adreçada a les famílies. L'ha titulat «Bones pràctiques d'ús de les pantalles i del joc online per als nostres fills i filles».

Què entenem per bones pràctiques d'ús de les pantalles?

Fer un bon ús de les pantalles és fer un ús que doni coneixement, entreteniment, diversió, que permeti establir relacions sanes amb la família i els amics i no generi cap mena de conseqüència negativa.

Ens preocupem molt per l'ús que en fan nens i adolescents, però, què podem dir de l'ús que en fan els adults?

Hem de tenir en compte que els adults d'avui són els nens que van viure el naixement d'internet, dels telèfons mòbils i de les xarxes socials. De fet, per això, els pares actuals ens adaptem tan fàcilment als canvis tecnològics, però això també explica en part que molts adults facin un ús abusiu de les pantalles, perquè, en part, també s'han criat amb elles. Molts pares es queixen del mal ús que fan els fills de les pantalles, sense ser conscients que ells són els primers que en fan una utilització abusiva i són mal model per als seus fills.

S'entén que infants de menys d'un any ja juguin amb pantalles digitals?

Jo no ho entenc, penso que falta molta informació i educació a la societat sobre els perills que tenen els nens sobreestimulats amb pantalles. Tenen més risc de desenvolupar malalties com el TDAH, depressió, ansietat i addiccions que els nens que en fan un ús responsable. L'Associació Americana de Pediatria estableix que els nens de 0 a 18 mesos no s'haurien d'exposar a cap classe de pantalles, per cap concepte.

Hi ha males pràctiques que poden estar relacionades amb activitats delictives. Estan ben informades les famílies sobre com cal protegir els menors dels delictes i els abusos que es cometen en les xarxes socials?

Les famílies cada vegada són més coneixedores d'aquests fenòmens. Des de les escoles s'està fent molta feina preventiva, però malauradament aquesta informació només arriba a les famílies més sensibles i conscienciades d'aquests perills potencials. Cal fer prevenció des de la comunitat.

Quan es considera que una persona és addicta a les pantalles?

Es considera que una persona pateix una addicció quan desenvolupa tolerància i cada vegada necessita més hores de pantalles per satisfer la seva necessitat, quan pateix síndrome d'abstinència quan no poden estar connectats, la persona pateix pèrdua de control, aquesta conducta provoca greu interferència amb altres àrees importants de la vida de la persona, prioritza la conducta sobre la qual es té l'addicció a altres conductes més importants, perden oportunitats laborals, acadèmiques, socials i familiars i la persona manté l'ús malgrat les conseqüències negatives.

Quin senyal pot advertir una mare o un pare que el seu fill té addicció?

Un nen addicte a les noves tecnologies s'anirà aïllant de la família i els amics, es tornarà irascible, irritable i ansiós, especialment quan es vegi privat d'allò que li provoca dependència. A més, no acceptarà el diàleg sobre el que està passant, refugiant-se en l'autoengany, la negació de la realitat i la justificació de la necessitat d'utilitzar les noves tecnologies.

A partir de quina edat creu que un nen pot tenir mòbil?

Mai abans dels 12 anys i només quan tingui necessitat de moure's independentment. El mòbil representa tenir el món a les mans. Una eina tan poderosa com aquesta pot ser molt mal utilitzada, si el cervell del nen està massa immadur. El nivell d'estímul que proporciona el mòbil és incomparable amb qualsevol altra cosa, per la qual cosa el seu potencial addictiu és infinitament més alt en nens més immadurs.

Els jocs online són una nova forma de relacionar-se, però també cal prendre precaucions per evitar sorpreses. Què aconsella als pares de nens que juguen a Fornite, Minecraft o Call of Duty, per citar-ne alguns?

En primer lloc, cal que els pares coneguin el potencial addictiu d'aquests videojocs i que en cap cas permetin jugar a jocs als seus fills si l'edat recomanada no correspon a l'edat dels nens. Cal mirar el codi PEGI per assegurar-nos de l'adequació del videojoc tant per l'edat com pel contingut d'aquest.

Hi ha un debat sobre si els mòbils es poden usar com a eina educativa a l'aula o no. Quina és la seva opinió?
Ben utilitzat com a suport pot ser molt interessant i motivador per als joves, però cal ser molt curosos perquè pot ser potencialment perillós.

De la seva experiència com a psicòloga, hi ha alguna situació amb algun pacient, relacionada amb l'àmbit tecnològic, que l'hagi sobtat especialment per la seva gravetat?

Joves que es tanquen a casa mesos i mesos entrenant a videojocs com el Fornite amb la il·lusió de convertir-se en els millors i poder-se guanyar la vida com a youtubers o als campionats que s'organitzen arreu del món. Abandonen qualsevol oportunitat d'estudi perquè pensen que el seu futur és aquest i «s'ho juguen tot a una sola carta».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent