Maria Pou (Figueres, 2001) actualment estudia dret, a Barcelona. La motivació pel respecte al medi la va portar a estudiar de quina manera es podia reduir l'ús ampolles d'aigua de plàstic. El seu treball de recerca, a l'institut Olivar Gran, tractava la problemàtica dels envasos de plàstic d'un sol ús de l'aigua embotellada. I d'aquest estudi, en va sortir la campanya, de Fisersa i l'Ajuntament, d'Aigua de Figueres.

Quina és el tema del teu treball de recerca?

El meu treball de recerca de batxillerat es titula Entre dues aigües, pensa abans de beure!!! Tenia clar que volia fer el treball de recerca sobre la problemàtica que generaven els residus plàstics al planeta, però era un tema tan extens que m'havia de centrar en algun àmbit. Analitzant el tema em vaig adonar que les ampolles de plàstic, i entre elles les d'aigua embotellada, representaven un volum molt important dins d'aquest residu. I a més vaig veure que estàvem pagant molts diners per una cosa, l'aigua, que teníem a la nostra disposició 24 hores obrint l'aixeta de casa i a un preu 400 vegades més barat que l'aigua envasada.

Què explica, doncs, el teu treball?

El treball explica els avantatges i inconvenients de l'aigua de l'aixeta i de l'aigua embotellada i vol sensibilitzar els ciutadans del consum excessiu d'aigua envasada, de l'estratègia de màrqueting que el condiciona i de possibles canvis d'hàbits a través de la informació, la consciència social i els petits esforços individuals. La primera part del meu treball explicava la problemàtica del plàstic generat per l'aigua embotellada i el cost mediambiental que això significa, les diferències entre l'aigua embotellada i l'aigua de l'aixeta i perquè la gent beu tanta aigua embotellada. És per això, que la segona part del meu treball tracta de proposar accions concretes a la meva ciutat per valorar l'aigua de l'aixeta.

Com se'n va assabentar l'Ajuntament?

Vaig demanar una entrevista al senyor Lluís Martínez (gerent de Fisersa) i li vaig explicar que volia fer un treball per fer valer l'aigua de l'aixeta. Li vaig proposar de fer una campanya per donar a conèixer a la ciutadania la qualitat de la seva aigua. El senyor Martínez de seguida li va semblar molt bé la iniciativa, ja que promocionar l'aigua de Figueres era un tema que tenien pendent des de feia temps.

Com vares tirar endavant la campanya?

A partir d'aquí i amb l'ajuda de Fisersa em vaig posar a treballar buscant el nom, la classe d'ampolla, el logo... i sobretot el que havia d'explicar l'etiqueta.

I què havia d'explicar?

Vaig pensar que l'etiqueta havia d'explicar una mica el mateix que expliquen les etiquetes de les aigües embotellades: la seva procedència, els seus avantatges, l'anàlisi química, els valors ...

Vares analitzar l'aigua de Figueres?

No, no em va caldre, a l'Estació de tractament d'aigües potables (ETAP) de Figueres porten un control exhaustiu de l'aigua de la xarxa de la ciutat, fan analítiques constantment de l'aigua, i tots els controls necessaris per assegurar que l'aigua de la xarxa sigui de la millor qualitat possible i sense cap risc per a la salut.

Té la mateixa qualitat l'aigua de l'aixeta que l'aigua embotellada?

L'aigua de l'aixeta, en general, té la mateixa qualitat o millor que moltes aigües embotellades. El principal problema és que la majoria de la gent no ho sap i es pensa que l'aigua embotellada és més bona o és més sana.

L'aigua de l'aixeta passa els mateixos controls que l'aigua embotellada?

L'aigua de l'aixeta al nostre país està obligada per llei a passar molts més controls que qualsevol aigua embotellada.

El gust i la qualitat de l'aigua van lligats?

No té res a veure el gust amb la qualitat de l'aigua. El gust que molta gent troba a l'aigua de l'aixeta és a causa del clor. El clor és un desinfectant i s'afegeix a l'aigua de la xarxa per poder garantir que l'aigua ens arribi a l'aixeta de casa amb els paràmetres adequats que garanteixin la nostra salut. L'aigua de l'aixeta passa uns controls exhaustius cada dia per garantir aquesta qualitat.

Com es pot fer doncs per evitat aquest gust de clor?

És fàcil, si es deixa reposar una estona sense tapar, el clor s'evapora. També s'hi pot posar una mica de llimona, o, si la veus freda, millora molt el gust. Però al final crec que el gust és una qüestió d'acostumar-s'hi. Jo he begut sempre aigua de l'aixeta a casa meva i la trobo boníssima.

Què en penses de la campanya que l'Ajuntament ha impulsat arran del teu treball?

M'ha fet molta il·lusió, estic molt contenta. Crec que conèixer les coses és el primer pas per valorar-les i quan el ciutadà està ben informat, actua de forma responsable.

Creus que és una bona iniciativa per a la reducció d'envasos d'un sol ús?

I tant, és molt important que la gent prengui consciència de la problemàtica que genera els envasos de plàstic d'un sol ús. També penso que és important no esperar que les solucions vinguin de la resta, i encara que les nostres accions siguin petites, si les multipliquem per molta gent, és un gran pas per al planeta. Tal com diu l'etiqueta: Beure aigua de l'aixeta és més econòmic, més ecològic, és sa i molt segur!!!! Pensa abans de beure!