17 de desembre de 2019
17.12.2019
Figueres

L'adeu a una dècada explicada a través de les vivències de vuit empordanesos

Els nostres protagonistes han fet una mirada enrere abans de tancar el 2019 i començar el 2020, tot recordant què feien i on estaven fa deu anys

16.12.2019 | 19:36
En aquesta dècada hem tingut una gran nevada i un gran incendi, la inauguració de l'AVE i la pèrdua del Bulli, entre altres.

S'acosta el final d'una dècada, l'hora d'entrar al 2020, una combinació especial, inici i final de promeses i planejaments. Abans d'acabar-la, però, fem una mirada enrere i un repàs a la història de vuit persones que han viscut canvis importants a la seva vida. Uns canvis que cadascú ha viscut, en més o menys grau. Perquè, si en un sol moment, la vida se't pot capgirar, en una dècada, els canvis poden ser inimaginables! Recordeu què fèieu fa 10 anys?

Deu anys amb un sol ronyó

Fa una dècada, la Natàlia va donar un ronyó a una persona molt estimada, sent conscient del risc i tenint dues filles, «la decisió era ferma». Físicament, confessa que no li va costar gens prendre la decisió i fer-ho «quan vius una situació així, has de ser resolutiu, agafar el toro per les banyes i solucionar-ho» i durant aquests deu anys ha fet una vida normal, ja que «el ronyó pateix hipertròfia i treballa pels dos». Però a escala emocional és completament diferent, confessa que li ha canviat la vida. «Potser molts no ho entendran, però aquesta experiència supera la de ser mare». Recorda que la sensació que li va provocar estar al quiròfan i despertar-se al costat de qui estimes «és una pau plena que no puc explicar». Després d'una dècada, té molt clar que ho tornaria a fer i reconeix que «aprens a donar importància a allò que en té». De fet, la seva energia vital no ha cessat, i és que en deu anys ha obert dos negocis! «No entenc una altra manera de fer les coses. Necessito viure i actuar amb intensitat».

La marca de l'assetjament escolar

Ara fa deu anys, l'Isaac va canviar d'escola, «va ser una experiència duríssima», no només per allunyar-se de les seves amistats, sinó perquè, a la nova escola, «els companys van decidir agafar-me com a objecte de burla». Quatre anys on les seves notes van caure en picat, fins que van decidir posar-lo en una «classe especial» i la situació va fer un gir, però no va durar gaire. L'any següent el van retornar al curs on hi havia els excompanys que l'havien assetjat. A casa, els pares es van separar «la meva decisió va ser deixar els estudis abans que la depressió em mengés». Perdut, però enamorat, va decidir marxar a València a viure la seva història d'amor. Quan es va acabar la relació va tornar a casa, i va conèixer la gent del Rincón del Gamer «fèiem coses que em permetien sortir de la rutina». Ha tingut experiències molt dures, però ara que arriba als 20 anys ens assegura que «puc dir que soc 100% feliç».

Fites castelleres històriques

En el món casteller, el 2010 és recordat per haver aconseguit descarregar per primera vegada el 2 de 8 sense folre, la bèstia indomable. L'Ivó Jordà, figuerenc de naixement, va formar part d'aquesta fita dels Castellers de Vilafranca. Recorda que «era pràcticament impossible, i va obrir-nos a creure que es podia fer tot; atrevir-nos amb grans castells!». I és que després van arribar a la colla el 4 de 9 net, el 3d10 i el 4d10. Mirant enrere, amb certa nostàlgia, admet que «he tingut una implicació màxima durant una dècada. Tenia un paper important en el tronc dels castells i en el pilar de 8». L'edat i el relleu generacional, però, han fet que ja no sigui el titular indiscutible, «ja no estic a l'alineació del pilar. Feia 10 anys i portàvem més de 40 pilars de 8 descarregats». Els reptes per l'Ivó continuen el 2020, ja que ens diu que «em presento com a sots cap de colla dels Castellers de Vilafranca». En l'àmbit musical, aquesta dècada l'ha portat a submergir-se completament en nous projectes musicals, com el duet de cordó i gralla Criatures. La seva vida, però, ja s'ha ancorat al Penedès.

Sortint de la crisi

Fa deu anys la Lucía treballava com a agent cívic a l'Ajuntament de Figueres, a través del servei d'ocupació. Aquesta feina la combinava amb un reciclatge a escala professional. Els recorda com uns anys molt durs, la va afectar greument la crisi, ja que «tenia una edat, i a les feines et demanen joventut i experiència, i les dues coses no sempre casen». La vida no ha sigut fàcil durant aquests anys, però «tampoc va ser la fi del món, ha sigut complicat». Llavors es va posar de ple a l'ofici actual, «fos com fos havia de tirar endavant». Es va especialitzar i reciclar. A part d'haver de sortir de la crisi, la Lucía considera que aquests anys han sigut prou còmodes, ja que és una dona amb una gran fortalesa.

Els primers anys de vida

La Jana va néixer aviat farà deu anys – al febrer–. Recorda perfectament el nom d'un nen que de petits la mossegava a la llar d'infants i «que sempre jugava amb la meva millor amiga». Els seus records també passen pels dinars a casa l'àvia. Però el que més li ha agradat a la Jana durant la seva primera dècada són els seus aniversaris perquè «ho celebrem molt bé».De gran vol ser bombera perquè «m'agrada ajudar els altres», i sap que haurà d'estar molt en forma per poder ser-ho.

Aterrant a l'Empordà

En Joan té les arrels lluny d'aquí. Fa una dècada estudiava i treballava a València, al costat de la seva família. Per circumstàncies de la vida, va decidir venir a l'Alt Empordà, a Roses, on té alguns familiars i hi treballa des de fa set anys. Ben aviat va entrar al món dels castells amb els Vailets, cosa que li va facilitar l'adaptació. «Des que vaig venir, he pogut conèixer moltes persones. Molts s'han convertit en amics, i fins i tot he conegut la meva parella aquí. Amb el temps, pots arribar a conèixer les persones de veritat».

Gaudint de la jubilació

L'Assumpció ja fa un any que es va jubilar. Era la llevadora del poble, de Castelló d'Empúries. De fet, tothom la coneix també per haver-ne sigut regidora de Benestar. Una vida realment activa entre les consultes del centre d'atenció primària, l'Hospital de Figueres i les guàrdies. Aquestes últimes, però, les va abandonar fa un xic més d'una dècada. Però a punt de creuar el 2020, l'Assumpció no està quieta: classes d'anglès, de gimnàstica i de jujitsu li omplen l'agenda cada dia. Confessa, però, que els primers mesos de jubilació va necessitar unes vacances. «Tothom em deia que fes activitats, que havia de fer coses, però el meu cos necessitava estar a casa, tranquil·la».

Canvis vitals

Amb una vida familiar estable i una vida professional «que em fa trempar», en Jonathan fa una mirada enrere. En una dècada ha passat de ser consultor informàtic d'una gran empresa de la comarca, a graduar-se en comunicació i treballar del que l'apassiona, la comunicació corporativa. Ara es dedica al màrqueting i les xarxes socials. A escala personal, també ha fet un gir. De tenir parella, a ser pares d'un nen de tres mesos! I és que fa deu anys va decidir fer un canvi de vida. Durant aquest temps ha provat el món audiovisual i també la política municipal, a Vila-sacra. Ara, amb un somriure d'orella a orella, confessa que «la vida m'ha canviat completament».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent