Aquest dilluns, 9 de desembre, Òmnium Alt Empordà reprèn el cicle de conferències de filosofia titulat "Animals Polítics" i, per a l'ocasió, compat amb la ponent Itziar González Virós. La xerrada es titula "Qui ha de ser el poder legislador en una societat que es vol justa?", i se celebra a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, a les 7 de la tarda.

L'arquitecta i urbanista Itziar Gonzalez, que va ser regidora del districte barceloní de Ciutat Vella en el mandat de Jordi Hereu, ha estat recentment a Figueres per pronunciar una conferència en la commemoració dels 30 anys de Benestar Social de l'Alt Empordà. En la seva ponència, va voler posar l'accent en els vincles i en les relacions personals com a part del territori.

Per a ella, els Serveis Socials constitueixen la principal porta d'accés per a un món que necessita comprensió. «Quan una persona se sent escoltada i reconeguda al seu món, comença a créixer», va anotar, i també va subratllar com n'és d'important el concepte «empatitzar». Durant la seva intervenció, Itziar González va construir un discurs carregat de simbolismes. Va dir, per exemple, que «fa falta molt poc espai per tenir-ho tot», frase que ha il·lustrat amb la imatge d'un arbre, o també va demostrar d'una forma molt gràfica com una clau de volta pot acabar convertint-se en la Re-Volta.

De fet, cal destacar que és coautora dels llibres "Revoltes" i "La força de canviar les coses". Els dos títols són molt exemplificants a l'hora de presentar-la: Itziar González ha demostrat el seu compromís i habilitat en els processos de mediació, participació i resolució de conflictes en l'espai públic. Juntament amb l'equip interdisciplinari Km-Zero, ha guanyat el concurs internacional per al rescat de les Rambles de Barcelona. És la impulsora del Parlament Ciutadà i és, a més, fundadora de l'Institut Cartogràfic de la Revolta.

La vocació d'arquitecta li ve, en les seves pròpies paraules, de l'aportació radical de crear llars, de crear entorns segurs. Per a ella, l'essència del compromís amb la seva professió ha de ser de construcció de comunitat, de construcció de vida. Ella diu que es va dedicar a l'arquitectura no per crear edificis nous, sinó per revitalitzar aquelles construccions que ja tenen uns anys, i que mereixen «un respecte, una dignitat, una admiració».