Olga Carbonell Sabartés ( Figueres, 1975) advocada de professió, va liderar la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 2015. A les del 2019 va tornar a guanyar amb quatre dels set regidors, continuant, així, un projecte de renovació del municipi. Es mostra satisfeta de tot el mandat anterior, i en destaca, sobretot, l'acció fiscal per a eixugar deutes i obrir l'Ajuntament als veïns, la qual cosa els ha permès un tracte directe.

En les eleccions generals hi va haver un 17% del vot que va anar a parar a Vox. Com es viu aquesta realitat?

Es viu amb certa normalitat perquè és una tendència que a les eleccions generals es repeteix. Anys enrere succeïa amb el Partit Popular, després va ser amb Ciutadans, i ara és amb Vox. Segurament hi ha hagut un augment d'aquest vot, però també és cert que en els darrers tres mesos, hi ha hagut un increment de l'empadronament dels militars de la base militar, uns cent nous votants.

Van ser 50 vots.

Sant Climent té un cens electoral de 565 persones, de les quals gairebé 200 són de la base. És un percentatge molt elevat del cens electoral. Moltes vegades l'electorat de la base solen votar per correu. Vots físicament, entre 10 i 15. I per correu n'havien demanat 60, i n'han arribat 37. Entre uns i els altres ja tenim els 50 vots de Vox. Ens pensàvem que hi hauria més participació dels residents a la base militar. S'ha mantingut en el percentatge habitual de les eleccions generals.

I quina afectació té el vot d'aquest perfil a les municipals?

Tradicionalment és un cens que no venia mai a votar, només es va trencar en les darreres eleccions, amb l'aparició d'una llista fantasma del PSC, formada per una persona del poble amb vincles directes a la base militar i la resta desconegudes. Abans no hi havia interès, a excepció de les tres famílies que viuen en el poble. El perfil de l'empadronat a la base militar és un noi d'entre 19 i 24 anys, i amb el poble hi ha poca interactuació. En les darreres eleccions, uns 50 van venir a votar, aconseguint el regidor.

Però com i en què influeix el govern municipal a la base militar?

Amb res. Depèn directament del Ministeri de Defensa. Ni quan fan obres ens ho han de comunicar. I estan exempts de qualsevol impost o tribut a l'Ajuntament. No tenim cap competència sobre la base militar, ni per a fer cap actuació subsidiària.

Una de les coses en què us veieu afectats són amb els projectils, a la zona de Vartolí.

Justament acabem de fer la junta de seguretat anual, amb bombers, cos d'agents rurals, mossos, coronel i comandant de la base militar i el Sr. Albert Ballesta del Departament d'Interior. La base té la seva dinàmica de treball. Els entrenaments de tir sempre són programats, i haig de dir que el contacte és permanent i continuat. Cada dimecres tenim la programació setmanal, que sol ser entre dilluns i divendres de 8 del matí a 3 de la tarda. La relació institucional entre Ajuntament i Base és fluida i de molt de respecte. Sempre hem tingut resposta immediata.

Però les queixes hi són.

És cert que fa un any i mig els projectils van sortir de la zona de seguretat. Ens vam reunir d'urgència, vam establir uns nous mecanismes de control, i per part del Ministeri de Defensa s'han complert íntegrament, a més van enviar un equip de Tècnics Especialistes en Desactivació d'Artefactes Explosius (TEDAX) per descontaminar tota la zona exterior del camp de tir, i han tancat tot el perímetre. La molèstia actual és la pròpia d'una base militar, i des de l'Ajuntament no tenim cap poder per impedir que es realitzin les maniobres i pràctiques o per canviar dinàmiques internes.

Com conviuen amb la gent del poble?

En general, amb normalitat. Els veïns de Vilartolí són els més afectats, perquè són els que reben les molèsties pròpies de l'activitat diàriament. Però la resta, sentim el « quinto levanta» a les 7 del matí i poca cosa més.

No us fa la sensació de viure una altra època quan escolteu aquestes cançons?

Sí, sovint. Estàs passejant i sents la cançó i et xoca. Això et recorda permanentment que estan allà.

En una època convulsa, amb l'1-O, hi va haver policia allotjada a la base. També va augmentar l'activitat al poble?

En realitat, hi ha molta més afluència de soldats dels quals ens puguem imaginar. Pel padró en podem saber alguna cosa, però no tots s'empadronen. Comptem que hi ha un volum fix de 350 persones. A partir de l'1 d'octubre del 2017, amb el desplegament de cossos policials, uns quants es van allotjar aquí. I ho vam notar amb el trànsit de vehicles policials i un augment de la presència de gent al poble, sobretot quan acabaven l'horari.

Sou un poble actiu?

Hem intentat revitalitzar el municipi. Quan vam entrar fa cinc anys, vèiem un poble gris, amb dinàmiques parades. Les nostres primeres polítiques anaven cap a un poble més acollidor.

Més obert, oi?

Molta gent ho ha dit. Hem reestructurat places, hem endreçat les zones de contenidors, hem arreglat els edificis municipals, totes les façanes i obertures, i una rehabilitació dels exteriors de la cooperativa, i anem cap a la part interior gràcies al PUOSC de la Generalitat, i la reforma dels carrers del nucli antic. A més, amb la subvenció de dinamització territorial i fons propis rehabilitem l'interior de l'ajuntament. Cuidem molt els petits detalls.

Hi ha molta activitat a escala d'entitats.

I tant! Tot i que sempre som els mateixos! L'Associació de Joves, l'AMPA, l'Esplai de la Rectoria, protecció civil, bombers voluntaris, associació de la gent gran, i me'n deixo!

Fa un parell d'anys cap aquí, diverses parelles i famílies han vingut viure a Sant Climent.

És el perfil que busquem. En aquest darrer mandat ha entrat en Marc Sala com a regidor, un figuerenc que va veure que teníem ganxo. Busquem una mica d'aire fresc, amb punts de vista innovadors. Som un municipi que tenim tots els serveis a uns minuts de Figueres, al costat de la muntanya i a prop del mar. Hem de facilitar que la gent es passegi, i fer-lo atractiu perquè el petit comerç pugui sobreviure, que es mantinguin oberts perquè la gent gran no hagi de sortir de Sant Climent.

Quina és la situació econòmica actual?

Fa cinc anys hi havia un deute important, estem parlant d'uns 160.000 euros de deutes a entitats bancàries i 200.000 euros a proveïdors, i 10.000 euros en el compte corrent. Avui dia no tenim cap deute, i el període de pagament als proveïdors és de 2,14 dies. Som molt executius amb els projectes i els vigilem. Hem generat estalvis per amortitzar el deute. Estem amb un saldo de 200.000 euros. Estem molt contents de la feina feta. Estàvem a punt de ser intervinguts, i ara ens feliciten per haver assolit aquest gir.

S'han de mancomunar serveis en municipis de pocs habitants?

És important poder optimitzar els recursos que tenim entre tots els pobles d'aquesta zona. De fet, ja ens deixem molt material entre nosaltres i això ens fa més eficients.