El novembre de 1969, un grup de veïns de la població de Roses es varen reunir preocupats per la problemàtica del transport de malalts i ferits fins a Figueres. Aquest va ser l'inici de l'assemblea local de la Creu Roja, que es va constituir i va comprar una ambulància que transportaria els malalts. No gaire més enllà, van aconseguir, amb esforç i suor, adquirir una embarcació de salvament: la LM-AM 6. Una barca que donava servei de socors als pescadors de Roses i als incidents que es produïen al sector nord de Catalunya. Els serveis que oferia l'entitat anaven creixent, i cada vegada era més necessari captar voluntaris.

Per això, nois de la comarca que feien el servei militar i, també, objectors de consciència, es van incorporar a l'equip. A finals dels anys noranta, es va anar complementant amb professionals.

La societat avançava i amb ella l'increment dels cotxes a la carretera de Roses, llavors, d'un sol carril per sentit i amb plataners a banda i banda. Passava per les viles de Castelló d'Empúries i de Vila-sacra i començava a concentrar un nombre d'accidents més elevat. L'entitat va decidir estar més a prop, i va establir un nou lloc de socors: l'encreuament d'Empuriabrava. Es creava llavors l'Assemblea de Roses-Castelló d'Empúries, i es dotà de fins a quatre ambulàncies i un vehicle de transport. Paral·lelament, la Creu Roja cobria el servei de socors i vigilància a les platges. Això despertava la necessitat d'oferir la formació en primers auxilis i DEA, però aquest ensenyament es va perdre quan passà a ser reglat.

Avui dia, l'Assemblea de Creu Roja Roses-Castelló d'Empúries dona servei, també, als pobles de Pau, Palau-saverdera, Vilajuïga i Cadaqués.

Cap a l'àmbit social

Fa més de 25 anys, l'entitat va començar amb l'atenció a la gent gran, amb el servei de teleassistència i ajuda domiciliària. El canvi substancial, però, ha vingut recentment, quan s'ha passat majoritàriament a l'àmbit social. «La societat ens ho ha demanat. Nosaltres hi som per cobrir les necessitats que hi hagi» explicava Jordi Segura, president de Creu Roja Roses-Castelló d'Empúries. De fet, l'àmbit sanitari es troba cobert pel SEM, «seria duplicar les tasques i ocupacions, i en canvi l'assistencial és on hi ha més demanda». L'entitat, defineix Segura, «actua en coordinació amb els serveis socials de cada població. I alguns projectes a través del Consell Comarcal i de Dipsalut, per arribar on l'administració no arriba».

Ara per ara, se sustenta econòmicament a través dels socis, i per subvencions de projectes «gaudim d'un nucli de socis molt fidels. Creuen en nosaltres, devem fer bé les coses!», manifesta el president. Tot i això no resulta fàcil captar i mantenir-los. «Aquest any, hi ha hagut més baixes que altes».

Voluntariat

Si fins ara imaginàvem els voluntaris de Creu Roja amb banyador i camiseta blanca, vigilant les platges, ara se'ns presenten molt diferents. D'una banda, es manté un nucli de socors i emergències, que manté la secció. «És important que -quan hi ha desastres o catàstrofes, com les inundacions o els incendis- puguem aportar recursos. Per exemple, com vam fer a la nevada del 8 de març de 2010, o els incendis del juliol del 2012». Tanmateix, estan treballant per obrir una nova línia de voluntariat en la qual es pugui aportar coneixement i que completi l'equip en àmbits més específics. «Es necessitaria gent que ajudés a buscar ofertes de feina o un dissenyador gràfic que pugui fer un cartell puntualment».

També serien útils persones que parlin francès, anglès, holandès, amb l'objectiu que puguin arribar a la gent gran que no parla català o castellà, però que resideixen aquí i necessiten els serveis. «La igualtat en la llengua pot facilitar una empatia amb el voluntari més gran que si ens hi adrecem amb un traductor».

Jordi Segura fa una crida a la importància d'aquesta mena de voluntariat, «dins la part social estem cobrint àmbits diferents, per exemple, l'àmbit laboral. Que potser no és tant buscar-los una feina, sinó empoderar-los, donar-los la força necessària perquè tinguin l'ànim de tirar endavant».

El nou espai

L'entitat, ara, està situada en una planta baixa, la qual cosa facilita l'accés i els fa més visibles. «L'altre local estava en un entresòl, i compartíem escala amb veïns». A més, disposen de sis espais diferenciats, dels quals dos són despatxos per atenció personalitzada, un és un arxiu i un altre una aula de formació per a unes 35 persones. «No només canviem de local, sinó que ampliem la possibilitat de fer més activitats». Per al president, el canvi d'espai ha sigut guanyar «la loteria». Es tracta d'un lloguer a 10 anys que «ens costa un xic menys que el d'abans». Sense el servei de platges, no necessiten el magatzem.

El nou local es va inaugurar el 17 de novembre, amb la presència de diverses personalitats de Creu Roja Catalunya, representants polítics, socis, treballadors i usuaris. «Va ser un dia excepcional. Tant per al local com per a la celebració, senzilla. Hem d'agrair el suport de tothom que va fer-ho possible: administracions, companys, socis i gent que ajudem. Ens vam trobar molt còmodes amb tothom».

Ara, l'entitat disposa de dues persones fixes, una psicòloga lligada a un projecte d'ocupació subvencionat, i un noi que fa alfabetització en un altre projecte. «El problema és que els projectes tenen data límit, i per molt vàlids que siguin els professionals, no tenim finançament per incloure'ls en plantilla».