Daniel Arasa: «La memòria s'ha de recuperar amb una base històrica i no política»

Era químic, però la seva vida va fer un gir quan va entrar als mitjans de comunicació. Somriu quan diu que s'ha especialitzat en política espanyola i catalana, societat, sanitat, economia, educació... però mai ha pogut fer allò que més li hauria agradat, reportatges sobre Àfrica.

Creu que hi ha objectivitat a les aules quan s'imparteix la matèria d'Història?

Quan parlem d'història, cal explicar els fets en el marc en el qual van passar, i no només cal explicar allò que ha passat, sinó el perquè ha passat.

Vostè ha vingut a Figueres a pronunciar la conferència «75 anys de la Operación Reconquista de España: els maquis». Com ha enfocat aquest tema davant alumnes de Batxillerat?

La idea és que sàpiguen que aquella operació va ser un intent dels maquis que estaven a França de venir a Espanya i reconquerir el país per a la República, en un moment en què els franquistes havien guanyat la Guerra Civil. Aquests maquis no eren republicans estrictament del 36, sinó que eren comunistes.

I, des d'aleshores, com s'ha arribat al moment actual?

Jo soc dels que creuen que quan es parla de franquisme ens hauríem de referir als franquismes. Discrepo de molts historiadors. El franquisme és canviant, no era el mateix als anys 40 que als anys 70. Al principi, la repressió era molt més dura que al final. La situació econòmica del país també és diferent del principi, amb una misèria infinita, que al final, perquè als anys 70 hi havia bastant riquesa entre la població. Tot això s'analitza per veure com es va produir el camí cap a la democràcia.

Com l'il·lustra aquest camí?

Jo estic convençut que el canvi a la democràcia va ser possible perquè al país menjava tothom. No és el mateix voler canviar les coses quan els teus fills tenen la panxa buida. Jo tot això ho vaig viure molt com a periodista. Però no tothom veu aquest procés des de la mateixa òptica. Els fets històrics s'han de jutjar sempre en funció de la mentalitat del moment, no amb la de 40 anys més tard. Cal valorar les coses en la seva totalitat. Pensar que uns són bons i els altres dolents, no és veritat. Les culpes, en la vida, estan sempre molt repartides.

Per això li ha interessat tant investigar per als seus llibres sobre el període de la Guerra Civil, la postguerra, la democràcia?

És important, i tant, estudiar els fets a fons per treure les conclusions en funció d'aquella informació que has obtingut, no partint de bons i dolents. S'ha de ser molt curós en les valoracions. En qualsevol estudi d'uns fets històrics, no es pot partir d'uns prejudicis predeterminats. La investigació, a vegades, et porta a resultats que no esperaves.

BORJA BALSERA

El seu públic al Teatre El Jardí de Figueres el formen, en la seva gran majoria, els besnets de la Guerra Civil, que acaben de seguir en directe l'exhumació de Franco. Com ho valora?

Quan jo era com ells o una mica més gran, vaig córrer davant dels franquistes. A l'exhumació de Franco, no se li hauria d'haver donat cap mena d'importància. Pensa que, llevat dels ultrafranquistes i els antiultrafranquistes, a la resta de la gent aquest tema no li importa un rave. A la gent, li preocupa tenir una sanitat correcta, una formació per als seus fills, un habitatge digne... però si Franco està enterrat aquí o allà els és ben igual.

Cal preservar la memòria històrica perquè no caigui en l'oblit?

Així és. Cal recuperar el que va passar per treure'n conclusions, però amb una base històrica i no política. Quan la història s'utilitza políticament s'està cometent un error. I això ho lligaria amb les paraules d'Azaña a Barcelona el 1938: «Pau, pietat, perdó».

BORJA BALSERA

La conferència a Figueres

El periodista ha fet una conferència sobre un episodi de postguerra, al Teatre El Jardí, per a mig miler d'estudiants. El títol ha estat: «75 anys de la Operación Reconquista de España: els maquis».