19 de novembre de 2019
19.11.2019
Figueres

Lluis Xargay (Fisersa): «No n'hi ha prou de resoldre les dificultats actuals perquè s'agreujaran amb el temps»

Xargay és un dels tres ponents que participen en la conferència Les inundacions a Figueres i el canvi climàtic: causes i efectes, organitzada per l'Ajuntament de Figueres aquest vespre a l'Auditori Caputxins.

18.11.2019 | 19:52
Lluis Xargay és el cap de la GIA de Fisersa.

Lluís Xargay (Girona, 1960) és el responsable tècnic de l'Àrea de Gestió Integral de l'Aigua de Figueres a Fisersa, en tots els aspectes del servei i la planificació.

- Què es troba a Les inundacions a Figueres i el canvi climàtic: causes i efectes?

- Participo amb l'Anna Ribas i en Carles Bayés, que posaran les bases de la climatologia i la geografia i jo a escala d'afectacions a la ciutat. Bayés centra el seu discurs en l'últim episodi [inundació a Vilatenim], quins van ser els esdeveniments climatològics que ho van provocar. Jo parlo de la part més hidràulica, què va passar i per què unes pluges provoquen unes conseqüències, com les inundacions, i, altres, unes conseqüències diferents. Hi ha diversos factors que es tenen en compte a l'hora de dimensionar sistemes de drenatge.

- Per què passa?

- Depèn de la intensitat de la pluja, vull explicar aquesta distinció perquè s'entengui perquè a vegades plou poc, i hi ha unes conseqüències, i a vegades plou més i no hi ha les mateixes conseqüències.

- I les inundacions?

- Depèn. Fa deu anys es va advertir, i ara veiem complir-se, que el canvi climàtic faria que la pluja afluixaria un 10% en un 20% menys de temps. Això significa més intensitat, que és el que fa mal. Si afegim que s'urbanitza més, el terreny no esponja i l'aigua corre més. Ara, amb els carrers plans sense voreres, la recollida i transport de l'aigua ha de ser molt més ràpid perquè, si no, s'acumularia. La previsió és que d'aquí a deu anys tornarà a repetir-se: menys pluges, però més intenses.

- Què pot fer l'Ajuntament?

- Els últims anys hem fet una sèrie d'actuacions dels regs, que era el que estava més endarrerit. Es va dir, i és veritat, que des de l'últim episodi d'inundació important fins al de Vilatenim s'han fet moltes millores als regs, i això, en part, va fer que només hi haguessin afectacions importants on l'Ajuntament no hi pot fer res, perquè el riu va desbordar. Però no val penjar-se totes les medalles tot i que, és cert, que si no haguéssim treballat tot això, hi haurien hagut més afectacions, com que la Marca de l'Ham s'hauria inundat.

- I el manteniment dels rius?

- Això és el que es diu però no és veritat, no és només manteniment. El Manol, a la zona de Vilatenim, pot dur 250 m3/segon i, si està brut, 200 m3/segon, la diferència no és tanta com la gent pensa. La quantitat que pot arribar amb unes pluges torrencials és el doble. El que hem de fer és millorar els regs, si té tres metres i hauria de fer cinc, fer-lo de cinc. La gent, quan veu el reg ple de canyes, pensa que netejar-ho ho resoldria, però no. Per una altra part, les canyes eviten que la vegetació creixi a la llera i la capacitat de dur aigua sigui més alta.

- Doncs, davant del canvi climàtic, què es pot fer?

- Segons el nostre criteri, que és tècnic, s'han de fer tres coses: protegir a la població, millorar la capacitat (fer canals) i controlar els desbordaments. Els rius han desbordat tota la vida i ho seguiran fent, hem de mirar que facin menys mal, planificant.

- Hi és aquesta planificació?

- La nostra planificació no acaba mai. No n'hi ha prou de resoldre les dificultats actuals, perquè s'agreujaran amb el temps. Avui, el tema dels regs està al dia, si hi ha un problema gruixut, ja no és per això, però s'ha de continuar treballant. Tenim un punt pendent que, tot i que encara no ha provocat problemes, s'ha de tenir en compte. És a la zona de l'AVE a l'industrial sud, està molt millorat perquè treballi el màxim possible, però no depèn només de l'Ajuntament.

La resta de ponents

Anna Ribas Palom: Catedràtica de Geografia humana. Responsable del grup de recerca «Medi Ambient i tecnologies de la informació geogràfica». Les seves línies de recerca giren al voltant de la dimensió socioterritorial de l'aigua i la seva gestió, en especial pel que fa referència al risc d'inundació i l'ordenació i valorització dels espais vinculats a l'aigua.


Carles Bayés Bruñol: Geògraf i meteoròleg. Especialista en els treballs d'avaluació ambiental estratègica de plans i programes urbanístics i en la redacció de plans estratègics d'acció ambiental. Ha treballat en la comunicació i la divulgació de la geografia física i humana i ha participat en la redacció de revisions de plans urbanístics i de plans locals d'habitatge.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent