Aquesta tarda s'ha celebrat una reunió d'emergències que ha servit per comunicar als presidents comarcals i a la Diputació de Girona, de quins són els programes d'emergències actuals, els protocols a seguir o quina resposta s'ha de donar davant emergències que es puguin produir a la demarcació de Girona. La trobada, que ha tingut lloc a la Sala Carles Rahola de l'edifici de la Generalitat a Girona, també ha comptat amb la presència de representants d'Agricultura, Agents Rurals i Bombers.
El primer tema que s'ha tractat ha estat el plantejament genèric de la resposta de les emergències per part dels consells comarcals. S'han donat a conèixer els plans d'emergència que s'activen com a prevenció dels diferents riscos, s'ha informat de quins cossos intervenen en una emergència i qui comanda els diferents equips o s'ha explicat què són els punts de trànsit, els centres de comandament avançat dels Bombers o el CECAT Mòbil.
Posteriorment s'ha explicat com actuar en el moment de l'emergència; com s'ha de constituir el Centre de Coordinació d'Emergències Municipal, com gestionar les tasques logístiques o quines són les eines més útils de comunicació.
Un altre dels punts destacats que s'ha tractat ha estat la importància de la coordinació ràpida i eficaç entre ajuntaments i consells comarcals, en qualsevol incident que afecti un municipi, ja sigui a través de grups de telefonia mòbil o bé de les emissores de la xarxa RESCAT. En aquest sentit el delegat, Pere Vila, ha remarcat que "el treball en xarxa en matèria d'emergències és imprescindible, és molt important que els consells comarcals s'impliquin i traslladin aquesta necessitat als ajuntaments, d'aquesta manera les mesures de prevenció, advertència i reacció arribaran de forma eficaç a la ciutadania".
Per la seva banda la directora dels Serveis Territorials d'Agricultura, Elisabet Sànchez, ha ressaltat la importància de saber com actuar en cada cas "les conseqüències del canvi climàtic provocaran que cada vegada ens trobem davant de fenòmens naturals més greus i severs, hem d'estar preparats, tenir tots els projectes de protecció civil aprovats i tenir clars els protocols a seguir davant una emergència, això garantirà una resposta més ràpida i efectiva".
Els incendis forestals i les inundacions són les emergències climàtiques que més afecten les comarques gironines. Pel que fa a les franges de protecció contra incendis forestals el director dels Serveis Territorials d'Interior, Albert Ballesta, ha explicat que "ara com ara hi ha plans de delimitació aprovats inicialment o definitivament a gairebé tots els municipis de la demarcació de Girona, i també es treballa en els projectes i l'execució de les franges". En aquest sentit s'ha posat com a exemple d'eficàcia de les franges contra incendis, l'incendi que hi va haver el passat mes d'agost al pàrquing del monestir de Sant Pere de Rodes, a Port de la Selva. En aquest cas la franja de protecció del pàrquing va permetre contenir les flames i evitar focus secundaris massius cap al bosc, en un dia de forta tramuntana. D'aquesta manera un incendi que potencialment podria haver cremat unes 800 hectàrees en 4 hores, afectant tota la zona del Cap de Creus, només va acabar cremant uns 200 m² de terreny.
A la reunió també s'ha parlat de les inundacions i de la necessitat d'instal·lar els punts INUNCAT en tots els punts que Bombers ja ha determinat. En aquest cas s'ha parlat de senyalitzar les zones problemàtiques amb un panell d'advertiment que es transforma en un panell de restricció del pas quan s'activa el pla INUNCAT
