Una colla de joves amics, en la vintena, van somiar en gran ara fa 50 anys i van donar vida a la mítica discoteca Scopas. Un edifici innovador que rebia el seu nom del cèlebre escultor i arquitecte clàssic grec (s. IV aC) s'erigí a l'entrada d'Empuriabrava per adaptar-se a un model d'oci massiu per a joves.
Aquest modern complex es va inaugurar el 25 d'octubre de 1969, amb l'actuació dels Pop-Tops i era el més gran que hi havia en aquell moment a l'Alt Empordà: «Scopas era la meva il·lusió, era la meva vida, érem una família», rememora l'empordanesa Margarita Cotcho, que va engegar aquest somni acompanyada del seu marit, Ramon López, i d'Enric Estévez, Rosa Maria Estévez, Ricard Fité i Ricard Quera. «Era l'ànima de Scopas, la que ballava, la que saltava, feia de relacions públiques. En aquella època, vaig ser la primera dona que va portar un complex d'aquesta envergadura, em sentia orgullosa, envoltada d'homes i respectada com vaig estar».
L'edifici havia costat vint milions de pessetes i estava construït amb una carcassa de 850 m2, en un solar de 1.800 m2. El somni cada cop es feia més gran i el 1978, el complex s'ampliava amb Scopas-2, un annex amb pub musical, sala de jocs i restaurant. L'atractiu de Scopas passava tant pel seu disseny com per tots els serveis que oferia i per la seva música, recorda Xavi Piera, relacions públiques de Scopas en la seva darrera etapa. La consolidació d'aquest model d'oci es va acompanyar de la proliferació de bars i pubs nocturns a Empuriabrava. A Scopas hi cabien 500 persones assegudes i 1.500 dretes. Tenia una instal·lació de so avançadíssima, tal com assenyalen els fundadors de la sala: «La música més nova la teníem nosaltres, també el raig làser el vam introduir nosaltres, vam ser capdavanters».
La música portava el nom de cinc grans discjòqueis: Vicenç Climent, Enric Gómez, Josep Feliu Ramon Gasull i Màxim Rom. S'hi punxaven discos importats de Londres, entre flaixos i shows de llum, mentre el públic no parava de ballar. «La música de Scopas va ser sempre pionera. Abans que les cançons arribessin a les emissores de ràdio, a Scopes feia mesos que les punxàvem. El pressupost en compra de discos era alt. A Girona, hi havia Nou disc, on podíem trobar moltes novetats. El principal proveïdor dels temes d'importació era Sana Sevastian Digaf, molt avançada en tota mena de música, i uns amics alemanys de Söllingen, Ralf i Estefan Evex, venien tres vegades a l'any i portaven el que sonava en totes les emissores més importants com Ràdio Luxembourg, era el més comercial» explica Vicenç Climent.
«Jugàvem a descobrir quin seria l'èxit que clients i amics volien escoltar i ballar quan fèiem la selecció musical» afegeix Climent, que va començar a punxar música al Picasso de Roses als 15 anys: «Fins que el destí em va portar al temple de la música en aquell moment, Scopas».
Van passar per Scopas artistes com els Mustangs, Tony Ronald, Georgi Dann, Los Bravos, Marie Laforet o Mecano. Amb el temps es van obrir altres complexos lúdics. El somni es va acabar el 1992, quan Scopas va tancar portes. Quedava lluny el temps en què regnava sense competència i el sector ja anava de baixada: «Mai més s'ha fet un complex com aquest aquí a la Costa Brava, va ser el més gran i el de més èxit, fins que es va acabar» sentencia Cotcho.
Per a molts Scopas va ser molt més que una discoteca: «El personal era una gran família, ho va ser durant anys, per mi va ser una escola familiar i sana. Va ser una discoteca de gran nivell i la novetat de les nits catalanes... la meva càtedra i doctorat... i d'allà han sorgit unes amistats de per vida» remarca Piera, en recordar aquells anys.
Cal destacar que en els moments més àlgids, Scopas va arribar a tenir 150 treballadors i no hi havia cap empordanès o empordanesa que no hagués trepitjat Scopas almenys un cop. Per facilitar el desplaçament fins a la discoteca, des de Figueres sortien autobusos pagats per la mateixa empresa dissabtes nit i diumenges tarda: «Vaig començar a anar als 17 anys, quan els meus pares em van començar a deixar anar a Empuriabrava, i hi anava amb bus i a les 10 a casa» recorda l'Eva Murillo, una de les assídues de la discoteca que a l'estiu s'omplia de turistes francesos i belgues, alemanys i nòrdics buscant diversió.
La pàgina de Scopas a Facebook és avui punt de trobada d'aquells que reviuen des de la nostàlgia com Scopas va marcar les seves vides. Hi escriu gent de França, d'Itàlia, de Barcelona.
Scopas va marcar tres èpoques, des dels 60 fins als 80. Cotcho assegura: «Ho va representar tot per mi, és una història molt maca. Organitzàvem tota classe de festes, carnavals, balls de disfresses, la gent s'ho passava molt bé». Per damunt de tot, l'ambient de Scopas és el que encara recorda la gent. «Quan posàvem les lentes era un moment estel·lar». Instants que han marcat la joventut de moltes generacions. «Va ser un èxit, però tot s'acaba» explica mentre reviu amb emoció agredolça aquells anys.
