Roser Bronsoms, cuinera: «A Can Jeroni de Figueres sempre han cuinat les dones»

Ha estat nomenada presidenta de La Cuina del Vent, coincidint amb el 15è aniversari de l'entitat

MAIRENA RIVAS

16·11·19 | 17:19

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

Roser Bronsoms, amb el material promocial de La Cuina del Vent. EDUARD MARTÍ

Roser Bronsoms Planas va néixer fa 44 anys, però ja estant a la panxa de la seva mare flairava les aromes dels plats que es cuinaven al Restaurant Can Jeroni. Ha passat tota la vida entre fogons i assegura que gaudeix cuinant. Ha estat nomenada presidenta de La Cuina del Vent, coincidint amb el 15è aniversari de l'entitat. L'efemèride ha animat el col·lectiu de restaurants a fer una nova campanya promocional que posa en valor la cuina empordanesa, de qualitat, sostenible i solidària.

Dotze cuiners i una cuinera, vostè, representant el col·lectiu. Per què hi ha més noms d'home en les cuines?

En aquests moments, soc l'única dona del col·lectiu, és cert, però a la Cuina del Vent hi havia hagut la Rosina, de L'Antaviana; la Lourdes Falgueras, de L'Oca Pintada; l'Eva Pagès, de La Figuereta. Jo sempre dic que a les cuines hi ha moltes dones treballant, però que en realitat vulguin portar el pes del negoci n'hi ha molt poques.

En el seu cas particular va ser per una qüestió de traspàs generacional. D'on ve Can Jeroni?

El negoci el va començar un cosí del meu avi Pere, en Jeroni, amb la seva mare, la Magdalena. En Jeroni i la Magdalena tenien molta feina, per això van fer venir a treballar el meu avi, que havia quedat orfe. El meu avi es va casar amb la Maria, una noia de Llers que feia de minyona, i a la casa on treballava l'ensenyaven a cuinar. Tot darrere va venir el meu pare, en Joan, amb la meva mare, la Cati. I el més curiós del cas és que a Can Jeroni sempre han cuinat les dones.

La seva incorporació com a presidenta a La Cuina del Vent dona un nou aire a l'entitat?

El col·lectiu és de tots tretze restaurants, tot ho decidim entre tots i arribem a consensos entre tots. Tenim un gerent, que és en Carles Tubert, que fa una molt bona feina, fa d'enllaç entre nosaltres i, a més, ens diu què hem de fer, ja sigui amb l'Agència Catalana de Turisme, amb els consells comarcals, amb algun ajuntament, amb la DO Empordà.

Quins són els trets d'identitat de La Cuina del Vent?

La Cuina del Vent és la branca gastronòmica de l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà. Nosaltres la definim com l'autèntica cuina de qualitat, sostenible i solidària. Som un col·lectiu de restauradors compromesos amb la qualitat, que fem una cuina amb productes del territori, amb proveïdors de la zona, i sempre hi afegim un toc de genialitat empordanesa. Jo tinc la plaça aquí a davant i sempre compro al mercat.

Com es tradueix el vessant solidari de l'entitat?

Per a nosaltres és important col·laborar en causes solidàries. Hem fet donatius a Altem, a El Dofí, a Foc Empordà i, aquest any, quan fem el sopar de l'Associació d'Hostaleria, que és el 20 de novembre, farem un donatiu a l'associació Ona. I ara també fem una nova promoció, dins la campanya del quinzè aniversari del col·lectiu, que consisteix a destinar part dels diners que es cobren d'un menú solidari, que servirem fins al 28 de novembre, a La Marató de TV3. He de confessar que em fa molta il·lusió aquesta iniciativa, perquè fa molts anys que tenia ganes de fer alguna cosa per La Marató.

Com s'organitzen els restaurants de La Cuina del Vent?

Som un col·lectiu de restaurants independents, però amb una promoció conjunta. Tots tenim en comú la qualitat, la proximitat, la sostenibilitat, la solidaritat, però no estem obligats a oferir ni els mateixos menús ni els mateixos preus. Cadascú ho fa com vol.

Vostè què ha triat per al menú solidari?

He triat producte de temporada. El trinxat, perquè l'Enriqueta del Quatre Vents ja té col de la paperina; la magrana, per a una amanida que fem amb foie-gras; els bolets, perquè jo ja començo a fer l'arròs de confit d'ànec amb ceps de Maçanet; he fet un mar i muntanya amb peus de porc i vieires; els calamars amb cebes de Figueres, i de postres ja tornem a tenir la tarta Tatin amb pomes de Vilafant, les figues que hem confitat i la ratafia, que és d'Olot.

Què és allò que més li agrada cuinar?

M'agrada cuinar-ho tot. Toco més la carn, perquè som un restaurant de xup-xup, però quan t'entra una peça de peix gran i fresc, o uns bolets acabats de collir, veus que tot és un bé de Déu.

Quin seria aquell plat que més li agrada fer i menjar?

No tinc un plat preferit. Soc molt senzilla. Amb una botifarra amb patates fregides o amb un trinxat de col i patata o amb una galta de vedella rostida... soc feliç.

D'on li venen les habilitats cuineres?

Jo estava al ventre de la meva mare i ja estava a la cuina. A part que t'agradi i que tinguis prou paciència i energia per dedicar-t'hi, també t'ha d'agradar menjar. A mi els meus pares em van ensenyar i educar a sentir el gust d'allò que menjo. La cultura del menjar, l'educació, tot això hi ha contribuït.

Vostè ha crescut i s'ha format en aquest negoci familiar?

Jo venia en el tren els divendres d'estudiar a Girona a l'Escola d'Hostaleria, arribava aquí cap a la una o quarts de dues i deixava de pressa la motxilla per anar-me a posar el davantal.

La cuina empordanesa està lligada als seus vins?

Són un maridatge. Els vins són un bon acompanyament dels plats i quan vas al celler i coneixes les persones que fan el vi, li dones un valor molt especial.