Després d'uns mesos de finalitzar els treballs arqueològics al refugi antiaeri de l'estació, visitem la que serà la tercera estructura d'aquesta tipologia (re)descoberta a la ciutat [plaça Josep Pla -2008- i plaça del Gra -2013-]. La construcció subterrània està protegida per 2,5 metres de terra continguda per murs de formigó i té una superfície de 500 m 2 . Els treballs d'investigació de l'historiador David Garcia Algilaga advertien de la seva ubicació («La ubicació del gran refugi de la guerra a l'estació de Figueres deixa de ser un secret», article publicat el 17.10.2017 al Setmanari de l'Alt Empordà ), però no va ser fins a unes obres de millora de la zona que l'Ajuntament va haver d'aturar-les i modificar el projecte d'acord amb la important troballa.

Els treballs arqueològics, encapçalats per la doctora Anna Maria Puig, han permès confirmar el que se sospitava (la seva existència i ubicació exacta) i posar nom a un dels plànols dels refugis municipals que no estava identificat.

El refugi de l'estació, construït a iniciativa de la Junta de Defensa Passiva de Figueres, té la mateixa tipologia que el de la plaça del Gra. Tots dos, i seguint la condició natural de refugi, tenen dues entrades i fan ziga-zaga per evitar que l'expansió de la possible explosió entrés directa. La diferència que senyala Puig és que «es nota que ho van construir mans diferents pels materials utilitzats, però no hi ha cap raó tècnica per això». Així, el de la plaça de l'Estació, a diferència de l'altre, té les escales de ciment.

Les escales visibles des del passeig obliguen a girar una mica quan arribes a baix per accedir al túnel principal (16 metres). Aquest acaba en una cambra, que anomenaven de farmaciola o per a cures, on hi ha un petit espai per guardar objectes. Abans d'entrar a la farmaciola es pot seguir l'espècie de zeta que fa la galeria i s'accedeix al que seria l'altra sortida del refugi. Ara, aquesta part, s'ha deixat com un túnel amb ciment per permetre recuperar l'accés exterior (donaria a la plaça) quan es consideri.

Durant els treballs arqueològics també es van trobar «molts» taulons de fusta, «no ho sabem segur, però sembla que correspondrien a una estructura de fusta per completar el reforç», explica Puig.

El regidor de Cultura, Alfons Martínez, diu que la intenció és fer-lo visitable, però que «per ara no tenim previst res, hem de saber exactament com es pot fer i en quin calendari». El bon estat de conservació permet que l'únic que calgui sigui adaptar la part aèria del refugi per facilitar els accessos a l'interior sense dificultar la circulació de vehicles ni vianants.