Aquesta entrevista es realitza dins del reportatge

Esther Celda (Barcelona, 1966) és Cap del Servei del Centre Sociosanitari Bernat Jaume, com a geriatra, és una de les especialistes en Alzheimer.

- Li hauran preguntat moltes vegades: com es diferencia el principi d'Alzheimer de pèrdues puntuals de memòria?

- No és fàcil respondre. A vegades, a l'inici de la malaltia els oblits són subtils, com una pèrdua de memòria puntual sense importància. Caldrà veure en 3-6 mesos si aquest fet es fa més freqüent. Com a regla general, podríem dir que un oblit en una tasca rutinària, que fem normalment, tenim interioritzada o que tingui un impacte en la nostra vida diària, no és normal.

- Què s'ha de fer quan se sospita que un familiar té Alzheimer?

- Anar al metge de família, sens dubte. Si la sospita es confirma, cal una derivació al neuròleg o geriatra. S'inicia un llarg procés per al malalt i la família, que no han de recórrer sols.

- Quin grau de la malaltia s'atén al Bernat Jaume? Com funciona el servei?

- Atenem qualsevol grau. El metge de capçalera davant la sospita de la malaltia pot fer una derivació a Consultes externes de geriatria on iniciarem el procés diagnòstic, tractament i seguiment. A l'Hospital de dia, els pacients poden assistir a fer fisioteràpia, teràpia ocupacional i estimulació cognitiva amb l'objectiu d'alentir la malaltia. Si el cuidador principal ha de ser hospitalitzat o intervingut quirúrgicament, la persona malalta de la qual té cura pot ingressar durant un mes a llarga estada. A vegades les persones amb Alzheimer presenten alteracions psicològiques o de la conducta molt greus de difícil abordatge a escala ambulatòria. El metge de família pot sol·licitar un ingrés a la Unitat de Psicogeriatria per a control de la sistematologia que al pacient i la família li ocasionen intens malestar. Finalment, en situacions de final de vida, l'equip PADEs (metge i infermera) ofereixen suport amb visites coordinades a domicili. Tots els nivells del servei inclouen atenció integral i multidisciplinària.

- L'Alzheimer, per si mateixa, és una malaltia mortal o és el desencadenant d'altres patologies que porten a la mort?

Les persones amb Alzheimer moren de les complicacions que la mateixa malaltia ocasiona, com, per exemple, pneumònies per broncoaspiració (aspiració de contingut alimentari) secundàries a la disfàgia (dificultats per empassar) que comporta la malaltia. També és cert que poden tenir altres patologies que presentin la mateixa gravetat però que s'expressin amb símptomes atenuats i siguin difícils d'identificar, com un infart agut de miocardi sense dolor al pit o sense queixa perquè la persona ja no es pugui expressar.