Xavier Barranco (Girona,1966) manté la seva vida laboral com a inspector d'educació. Havia sigut director a l'Institut Illa de Rodes, i professor de ciències socials. Va encapçalar la llista d'Ara Portbou i va obtenir majoria absoluta amb 7 dels 9 regidors. Anteriorment ja havia sigut regidor.
Com ha afectat la presència de línia d'alta velocitat al poble?
Sempre dic que a Portbou hem patit tres desastres. El primer, la supressió de les duanes; després, la instal·lació de l'AVE pel Pertús, i el tercer serà la instal·lació del tercer raïl i l'eix mediterrani. Això ens ha convertit en un poble que fa 25 anys que es troba en crisi demogràfica i econòmica.
Si tenen menys canalla, com mantindran la llar d'infants-escola?
Per a l'Ajuntament és una prioritat. Tenim l'esperança que la situació es capgiri, i per això mantenim la llar d'infants pública encara que ens costi diners. Evidentment ho fem amb la col·laboració del Departament d'Ensenyament. Darrerament estem notant que, precisament, com que hem quedat més apartats, moltes famílies joves decideixen criar els seus fills en un poble amb qualitat de vida, dotat de serveis mèdics, escola, supermercat, serveis bàsics, etc., i on la mainada pot estar al carrer tranquil·lament. I tot a 25 minuts en tren de Figueres.
De moment, però, tenen un envelliment de la població. Com la potencien la residència de dia des del consistori?
Tenim dos serveis de mobilitat. Un que és un transport adaptat que porta les persones amb poca mobilitat al centre de dia, però també veïns de Colera o Cervera que volen venir al centre de dia. I el segon servei és una furgoneta de l'Ajuntament, amb la qual ajudem els veïns a pujar i baixar del barri de la Muntanya.
Portbou és un poble relativament nou, del segle XIX. Tot i això els accessos a l'estació no estan adaptats.
Justament ara hem acabat les obres i estem a punt d'inaugurar-les. S'han instal·lat tres ascensors: un des del carrer a l'estació i dos des de la planta baixa de l'estació fins a l'andana. Això facilitarà l'accés. Però nosaltres creiem que aquesta estació hauria d'haver estat adaptada fa 25 anys, i així molts serveis no haurien marxat. Però també és veritat que ara tothom té cotxe, i no hi ha un ús habitual del transport públic per part dels joves.
S'aprofitarà per fer una sala d'exposicions com les que fan a l'estiu?
Amb ADIF tenim bona relació pel que fa a l'ús dels espais. Estem treballant perquè siguin més flexibles, perquè tenen moltíssims metres quadrats on es podrien establir workshops o empreses per nous emprenedors.
Quin futur té l'estació de trens?
El futur no és una estació de passatgers on passi molta gent, el futur és que entrin i surtin moltes mercaderies. L'estació hauria de ser un centre logístic de mercaderies, on s'instal·lin empreses que acabin l'elaboració de productes perquè siguin servits amb els contenidors, que poden sortir per tren combinant el transport amb la zona logística de Vilamalla, el transport en vaixell al Port de Roses, al de Palamós i amb camions per la Jonquera.
L'objectiu és ser el centre logístic modal d'expedició del nord de Catalunya?
Si no el fem nosaltres, Saint Charles, el centre logístic de Perpinyà, se'ns menjarà. Portbou té espais per a recompondre els trens, els nostres metres de via només hi són al port de Barcelona i probablement a Irun. Tenim una gran oportunitat per assumir aquest volum. Però també una economia d'escala, una elevada generació d'empreses relacionades amb la presència de maquinària pesant.
I generació de llocs de treball.
L'Empordà, sense deixar de ser una comarca turística, ha de pensar a convertir-se en una comarca industrial. Han sortit les xifres dels acomiadaments del sector serveis, i l'Empordà és un dels més afectats per la temporalitat.
La figura de Walter Benjamin comença a estar lligada al municipi de Portbou. És un pol d'atracció pel municipi?
Si es fa una cerca de Walter Benjamin per internet, surten 116 M d'entrades, davant els 54 M que surten si fas de Salvador Dalí. Aquesta és la potència que tenim entre mans. S'estan fent exposicions i col·loquis arreu del món. És un pol d'atracció viu. És un deure i una oportunitat vetllar per la seva memòria i intentarem que sigui un motor cultural i econòmic per al nostre poble. És un patrimoni que hem de cuidar.
Així, tiraran endavant el projecte de rehabilitació de l'edifici que hauria d'acollir la Fundació de Walter Benjamin?
Puc dir que hi haurà canvis importants i positius, però esperem que hi haurà una casa Walter Benjamin, i que no serà només una sala, sinó tot l'edifici de les antigues cases consistorials. Amb un espai museïtzat i molt modern, i que possiblement serà el bressol dels fons bibliogràfics especialitzats en Walter Benjamin més importants d'Europa. Estem negociant la cessió d'un segon fons perquè sigui la biblioteca europea de referència. Si tot va bé, estarà lligada a la Xarxa de Biblioteques de Catalunya i a la de França. Si algú vol consultar un document original, haurà de venir aquí.
Les arques de l'Ajuntament han passat per dificultats.
Ens va caure una sentència en la qual havíem de pagar 2 milions d'euros a un propietari per l'expropiació d'un terreny. No hem fet cap despesa o inversió que no haguéssim de fer. No s'han gestionat malament els recursos, va tenir una mala gestió d'un tema jurídic, i ha sigut un problema heretat. Això ens ha portat a la bancarrota, arribant a un 200% de deute. Des de fa dos anys ens situem per sota del 140% i confio que aviat estarem a prop d'eixugar el deute. Hem fet un esforç important de revisió i sanejament. Per exemple, hem apostat per l'estalvi energètic, que ens redueix fins al 40% la factura.
En quina situació es troben ara?
Després de les reunions amb el director general de finançament dels ens locals del Ministeri d'Hisenda, hem aconseguit una unificació de crèdits, això significa que en lloc de pagar 400.000 euros de deute anual, en pagarem 130.000, que és un deute assumible. El drama real és que quan estàs endeutat no pots concórrer a subvencions públiques, a més d'estar endeutat, et sancionen sense ajudes.
Però ara tindran una subvenció de dinamització territorial.
Sí, i també tenim a punt els projectes per participar en el PUOSC, perquè ens doni una mica d'oxigen i rentat de cara a les instal·lacions de clavegueram.
Quines són les prioritats?
Principalment modificacions i millores d'estalvi energètic, sobretot per al centre cívic, l'atenció als serveis bàsics, l'accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda, eliminant barreres arquitectòniques, i projectes d'optimització de serveis, com la instal·lació d'un wifi.
No sé si preguntar-li per la fibra òptica...
Aquí és esperpèntic. La línia de fibra òptica que ve d'Europa fa vint anys que passa per aquí, i en canvi no hi estem connectats.
A Portbou tenen pantà propi.
Estem pendents d'una subvenció de l'ACA de 2,5 milions d'euros, per a fer una neteja del fons i recondicionament dels sistemes de control de les comportes. La presa com a tal està molt sana i té molts anys de vida.
Dona per abastar la població a l'estiu?
No patim pels recursos hídrics. Tot i l'augment de població, també tenim un port amb uns 200 amarratges als quals donar servei. De tota manera, tenim una planta d'osmosi inversa per si calgués.
