Al Convent de les Clarisses de Fortià només hi quedaven dues monges. El desembre del 2017, van marxar a la Vall d'Uixó, a Castelló (València). Avui dia, però, hi continua l'activitat religiosa, tot i que el monestir ja no té la finalitat d'acollir les clarisses. El 2012 es va donar l'espai a la Fundació Acollida i Esperança, per a les seves finalitats socials. Aquesta Fundació va establir-hi una branca del Centre especial de treball Mansol Projectes.

Una de les principals activitats que acull avui dia l'espai és l'Horta de Santa Clara, un projecte comprès d'una zona d'horta i un obrador. L'Engràcia Valls, engi­nyera agrònoma i responsable del projecte de l'horta, ens explica que «la fundació té objectius socials, i un projecte així encaixa totalment amb la missió de Santa Clara. Com deien les Clarisses, significa mantenir viu l'esperit de Sant Francesc i Santa Clara». A més del projecte de l'Horta, al monestir s'hi troba una granja intensiva de pollastres, una fundació d'art integrat, un espai d'habitatge, la casa del masover (en Roger) i el centre d'acollida d'emergència La Muga. «La idea era aprofitar l'espai per fer una activitat que requerís al màxim de llocs de treball».

Per tirar endavant aquesta iniciativa, hi ha una responsable a l'obrador i una a la finca, i realitzen tasques que els treballadors no poden fer com per exemple, portar el tractor, aplicar productes fitosanitaris, regular el reg, etc. A més de fer aquestes tasques pròpies, les responsables han de tenir cura del benestar dels treballadors. «Són persones més fràgils, a les quals cal acompanyar en el dia a dia, requereixen molta atenció. Encara que soc enginyera agrònoma, molta part de la meva feina és social. Hi ha d'haver un ambient a la feina que possibiliti que les persones es trobin còmodes». Actualment hi ha tres persones amb discapacitat reconeguda treballant a l'Horta i una a l'Obrador. A més, provenen d'exclusió social i «tenen poques possibilitats de mantenir una vida autònoma» a causa, principalment, de la manca de recursos econòmics, personals i familiars. No obstant això, tots quatre ara poden gaudir d'aquesta autonomia treballant en el projecte de l'Horta de Santa Clara.

Els productes de l'Horta

Entre les plantacions, a l'Horta de Santa Clara hi trobem remolatxa, carxofes, porros, melons, tomacons, calçots, albergínies o pebrots, segons l'època de l'any. L'activitat es desenvolupa en una finca de 13.000 m2. Aquesta dimensió, relativament petita, fa que l'activitat sigui artesanal. Una part es ven en fresc a distribució, botigues i pagesos que fan venda directa, però principalment s'orienta a fer conserves mitjançant l'obrador. D'aquest producte elaborat és del que poden obtenir un valor afegit. «Podríem fer caixes de tomacó amb el logo de l'Horta, però no ens donaria millor preu». Els esforços se centren a fer viable el projecte a través de l'obrador.

Ara per ara, l'Horta de Santa Clara destina el gruix dels productes a Veritas, una cadena de supermercats ecològics, «per a nosaltres representa un repte, un entrenament d'alt nivell». Les conserves també es distribueixen en fires, com la d'economia social i solidària de Barcelona o la de Nadal a la plaça Catalunya de Barcelona d'entitats socials. Caldrà que es valorin altres sortides al producte de Santa Clara, ja que té una gran producció d'hortalisses en conserva.