El president de les confraries de Catalunya vol un canvi de mentalitat al sector pesquer

i l'any 2017 va ser proclamat president del Comitè Executiu de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. Fill de família de pescadors, té clar que el sector ha d'innovar i dotar el producte d'un valor afegit.

Els pescadors es queixen sobre les dificultats econòmiques del sector.

I jo pregunto: de qui és culpa?

Del preu del peix?Del combustible?

Jo soc pràctic, això no vol dir que tingui raó. Però crec que tenim un problema de saber-nos vendre. Hem de mirar el mirall i deixar de buscar responsables a fora. No només ens hem de preocupar d'anar a pescar, hem de tenir cura de saber vendre un producte de qualitat. Tenim una competència massiva de productes de mil racons del món, i en canvi, no hem fet res per destacar el nostre.

I com s'ha de fer això?

Si som capaços d'arribar al consumidor, fent les coses ben fetes, agafant el peix avui, subhastant-lo avui i menjant-lo avui, tindrem un producte amb un gran valor. Ens hem d'obrir al món i fer un canvi de mentalitat, i ens hem d'envoltar de gent que sàpiga vendre el nostre producte. El món ha canviat i hem de fer quelcom perquè no se'ns mengi.

Quina és la proposta?

Qualsevol empresa del món destina una part del seu pressupost a fer promoció del seu producte. Has vist alguna confraria que faci promoció del seu producte? Per què no fem alguna marca del cap de Creus, que puguem compartir totes les confraries d'aquí dalt?

També caldrà plantejar-se compartir llotges?

Sempre he sigut un defensor d'una concentració de llotges. Abans, a Roses, teníem una subhasta molt atractiva per al peixater, amb una varietat molt gran de productes. El peixater aprofitava la tarda i sortia carregat d'un gran ventall de peix. Ara hem perdut flota i crec que no tenim una subhasta tan atractiva com abans, ens falta tenir una bona concentració de producte.

Dir-li a un pescador d'un lloc que vagi a la llotja d'un altre port és complicat, no?

No podem portar les barques de Llançà o del Port de la Selva a Roses. Però potser les subhastes sí que s'han de concentrar. Si som reticents a concentrar-ho en una llotja, haurem de mirar de quina manera podem realitzar la subhasta al mateix lloc i en temps real de manera que li puguem dir a un majorista que a les llotges de l'Alt Empordà hi ha 4.500 quilos de pop, i no pas que n'hi ha 50 aquí i 20 allà.

Al mateix temps al mateix lloc, és possible?

Tot es ven per internet, però has de tenir una pantalla per acadascuna de les subhastes, i no és àgil. De moment hem tingut reunions amb els informàtics de la subhasta de Llançà, per veure si som capaços de gestionar-ho.

És conscient el sector pesquer de la crisi climàtica?

Si algú és conscient del canvi climàtic, és el pescador català. Hi ha espècies que abans no les agafàvem. Per exemple, hem pescat grans quantitats de gamba blanca, típica de les costes del Nord d'Àfrica. La gamba ha emigrat cap al nord, a les nostres costes, i s'hi ha trobat molt bé perquè ha augmentat la temperatura del mar. Fins i tot ha arribat al golf de Lleó!

Prenen algun tipus de mesura?

Tenim un pla de gestió al litoral: caladors que no anem a pescar, altres que són intermitents, o el seguiment dels escamarlans a través de la col·locació d'un xip. S'ha de dir que a Girona som els més curosos de tota la Mediter­rània. No trobaràs ningú que faci l'esforç que fa el pescador gironí. El català també, però... «Girona més»!

És una iniciativa pròpia?

Sí. L'any que ve s'ha de fer una reducció del 10% de la flota, i nosaltres ja hem preparat un document justificatiu, avalat per l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), per explicar tota la gestió que estem fent, per responsabilitat amb el medi.

Van de la mà de l'àmbit científic.

I d'ONGs també. M'agradaria que la mateixa opció que vaig tenir jo fa trenta anys d'escollir entre estudiar o entrar en aquest món, la tingui el meu fill. O cuidem l'hortet o tindrem problemes.

Això és el que, des d'Europa, volen que es tingui present.

No cal que vingui un senyor de Brussel·les a dir-m'ho. La diferència entre un pescador i ell és la titulació penjada a la paret. Però potser el pescador en sap més, per què és qui ho viu dia a dia. Si a sobre el pescador li demostra que la seva gestió és bona, no ens ha d'aplicar cap 10%. Nosaltres hem fet més d'un 17% de reducció sense que ningú ens ho digués.

Hi ha aspectes dels mètodes de pesca que no semblen massa sostenibles, com la pesca d'arrossegament.

Fa 15 dies, en una visita dels científics, ens van ensenyar un vídeo de l'afectació en el sòl quan hi passa l'arrossegament. Es veu com fa aixecar la pols, i després d'una hora el sediment es recol·loca. El que ha fet és remoure la terra, de manera que tots els micronutrients s'alliberen a l'aigua i els peixos n'obtenen aliment.

Així l'arrossegament és bo?

Cal ser curós als espais adjacents a les fosses, perquè el sediment pot caure dins i perdre tots aquests micronutrients. Però sí, és bo. A més, de fa un temps ençà portem unes portes voladores, que ni tan sols toquen a terra.

Hi ha bones iniciatives, com el projecte Sèpia.

I tant, l'experiència té un 10 i ja s'ha extrapolat a altres llocs.

Mariner s'és o es fa?

Qui ve per força, a la mínima que pot canviar d'ofici, marxa. O portes el salnitre a la vena, o no et quedes.