05 de novembre de 2019
05.11.2019
Llançà

«M'encanta la unió de científics i pescadors»

04.11.2019 | 19:44
Álvarez viu un somni fet realitat.

Irene Álvarez de Quevedo (Girona, 1978) és una apassionada del mar i de la seva feina.


És complicat trobar una feina de biòleg marí aquí?

Un biòleg marí, per seguir investigant, ha de marxar a fora. Aquí és molt difícil, i de tota manera, per estar a la universitat i passar oposicions, has d'haver estat fora. Treballar aquí, al costat de casa, és espectacular, per a mi és un somni fet realitat. I, sense buscar-ho, he tornat a treballar amb pescadors, tal com ho vaig fer durant la meva tesi doctoral. M'encanta el mar, i la unió de científics i pescadors, crec que és molt necessària.

Què és el més dur?

Haver de buscar finançament.

No li importa aixecar-se a les 4 del matí per embarcar-se?

Gens! Jo em llevo feliç! Sempre veiem coses interessants, com una tortuga llaüt entre Colera i Portbou, molt difícils de veure!

I pel que fa a la identificació dels dofins, ja n'heu batejat algun?

Tot just ara comencem a localitzar els que ja havíem identificat. Només fa 3 anys que portem el registre, necessitem més temps.

Com els identifiqueu?

Cada dofí té una aleta característica i única.

No li semblen totes iguals?

Poden semblar-ho, però és dedicar-hi hores. Saps quan t'ensenyen una foto de quan eres petita i et diuen «ets igual», doncs també passa amb els dofins.

Què diu la gent quan els explica el que fa?

Puc venir amb tu a veure dofins? (riu) De fet, comença a haver-hi molta preocupació per les problemàtiques que hi ha associades al mar, sobretot el tema dels plàstics i el canvi climàtic.

Ens han venut que banyar-te amb dofins és l'experiència de la teva vida.

S'ha de saber que al nostre país està prohibit per llei. Anar directe als dofins, sense coneixement, és provocar conseqüències negatives sobre els individus. Pot suposar estrès, la separació de la mare de la cria i la mort de la cria.

D'això no en som conscients.

Són animals salvatges de 400 quilos. Si se senten amenaçats, i més quan hi ha cries, poden defensar-se. I si un dofí et toca una mica, et pot fer molt mal.

La gent no té la precaució que tindria amb un altre animal salvatge.

Aquest estiu hi havia un grup de dofins a cala Jóncols. Unes motos d'aigua van passar tan de pressa que ni els van veure, i, a part, unes mares animaven els seus fills a banyar-se amb els cetacis, equipats amb go-pros. Estic segura que no ho haguessin fet si haguessin sigut lleons, però els dofins són bonics i no semblen salvatges. Hem de ser més conscients.

Però a vegades ells busquen el joc amb l'humà a les proes de les barques.

És diferent. Són ells que venen sense que tu canviïs el teu rumb.

És un joc saltar davant la proa?

Segurament per als juvenils sí. Et miren mentre juguen a veure qui va més de pressa!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook