Carles Fortiana (PDeCAT) té 58 anys, en fa 28 que és militant de CiU i de PDeCAT i ja en suma 18 com a alcalde de Llers. En aquest últim mandat, en el que Fortiana governa amb sis regidors seus i tres d'ERC, ha optat per una llista de continuïtat on només ha incorporat una regidora nova.

- Com s'ha pres tornar a tenir oposició després de tant de temps?

- Bé. Encara que sempre he governat amb majoria absoluta, algunes vegades ja havia tingut oposició. Penso que és normal que en sorgeixi, en municipis de certes dimensions i hi estic a favor, sempre que sigui constructiva.

- Quins projectes teniu pendents per aquest mandat?

- Tenim pendent l'adequació del paviment de la plaça del Ramal i els carrers Sant Quirze i Muralla, on posarem un estil que lligui amb el nucli antic i, d'aquesta manera, la zona del voltant del castell quedarà ordenada. Una part del pressupost ens vindrà de les subvencions PUOSC. A part d'això, també hem d'acabar la connexió de clavegueram, des del poble vell fins als Hostalets; arreglar l'emblemàtic rentador vell; i construir dues pistes de pàdel a la zona esportiva. A part, un dels grans projectes també serà la urbanització de la zona residencial del poble nou nord, que connectarà el poble nou amb el vell. Això és important perquè actualment no tenim sòl urbà, i ens servirà per construir-hi habitatges. Altres reptes plantejats al programa podrien ser la creació d'un carril bici, la instal·lació d'un punt de recàrrega de vehicles elèctrics i càmeres de vigilància o la il·luminació del tram de carretera de la Vinya Gran a l'N-II.

- Un dels problemes més importants del poble es deriva del trànsit de camions al polígon Padrosa. Existeix alguna solució?

- Des que van completar l'accés a l'autopista, a la zona s'han instal·lat tres benzineres més i s'ha multiplicat el trànsit. La carretera del polígon és la via d'accés a Llers, i hi ha dies que està col·lapsada. Sobretot passa quan hi ha problemes a l'AP-7, o els Armilles Grogues a França. La situació genera un caos circulatori i problemes relacionats amb l'aparcament de vehicles, ja que estacionen malament. A més, n'hi ha que s'hi queden mal aparcats durant tot el cap de setmana. Respecte a aquest tema, he fet diversos avisos a Trànsit. Recentment he parlat amb el director general de Trànsit, el se­nyor Juli Gendrau, i tenim el compromís de Trànsit que els Mossos regularan i multaran infraccions dels camioners al polígon Padrosa. Tot i que ja tenien presència a la zona, ara hi passaran més regularment. La circulació de vehicles pesants també té afectacions en el deteriorament de la calçada. Pel que fa a aquest tema, volem estudiar vies alternatives de finançament, com ara que les empreses amb seu a la zona poguessin sufragar una part del manteniment de les vies.

- El pas pel barri de Sant Joan de Figueres ha millorat? Us sentiu més segurs?

- No, gens. El barri de Sant Joan segueix igual com tota la vida. Em vaig queixar amb en Joan Armangué, en Santi Vila, la Marta Felip i en Jordi Masquef. Ara em falta l'Agnès Lladó. Sempre demanem que posin recursos per millorar la zona, però no hi ha manera. És molt trist veure la degradació d'aquella zona: cotxes aparcats de qualsevol manera, drogues i deixalles. Això no passa en cap altra zona de la ciutat. Aquests problemes de convivència, civisme i seguretat ciutadana són competència de la policia de Figueres.

- Encara patiu abocament de drogues al marge dels camins?

- Sí. Quan hi ha batudes policials, els culpables aboquen les restes de les plantacions (terra, testos o tubs) en bosses negres al marge dels camins de Llers. Cada any ens gastem molts i molts diners per tenir nets els marges i camins per culpa d'aquests abocaments.

- Teniu algun pla de protecció d'incendis?

- El Consell Comarcal està finalitzant la redacció del projecte. El nou pla obligarà els propietaris amb finques properes a nuclis urbans a netejar-les, i qui no ho faci podrà ser multat. Mentrestant, nosaltres netegem els vorals i les zones properes al nucli urbà.

- Com va la instal·lació de la fibra òptica?

- Aquest any se n'ha posat a pràcticament a tot el municipi menys al barri de la Vall, la Vinya Gran i algun carrer del centre antic. Hem fet diverses queixes sobre el tema a Telefònica, però ens diuen que els pressupostos per acabar el que queda pendent són del 2020.

- Tenir tants barris diferents dificulta la tasca municipal?

- Llers té 21 km2 i sis nuclis de població: el nucli antic i el poble nou, el barri de la Vall, Vinya Gran, Hostalets, Montserrat i el Puig de les Forques. Amb aquesta situació, a vegades és difícil fomentar el sentiment de pertinença al poble. A les festes majors, per exemple, notem que la gent de la Vinya Gran no hi participa, tot i que nosaltres sempre els convidem a participar-hi. El fet de ser tan dispersos també fa que els projectes s'hagin de fer per fases i per barris.

- Hi ha un associacionisme potent, a Llers?

- I tant! Tenim la Brullersenca, que són molt actius. S'ocupen d'organitzar les activitats de les festes majors, la castanyada, la xeringada... és una associació bàsica per les activitats del jovent al llarg de l'any. Ara estan immersos en la preparació del pessebre, que és un dels millors de la comarca i mou molta gent. Animem a la gent que vingui i hi participi. A part d'ells també tenim el grup de les bruixes, que fan la fira bruixa i també els concerts del castell.

- Quina és la relació que hi ha des del consistori amb la veïna Montse Bassa, la germana de la Dolors, empresonada al Puig de les Basses?

- Vaig ser un dels primers alcaldes a visitar la Dolors a la presó. Tenim molt bona relació, i estic en contacte amb la Montse per saber com està la Dolors i la família. Sempre que s'han organitzat coses per ella, o per la resta dels presos polítics, l'Ajuntament de Llers li ha donat tot el seu suport.